Don Winslow, narcotràfic Tex-Mex per a la BCNegra de l’any vinent

Festa grossa per als amants de la bona novel·la negra. L’Ajuntament de Barcelona ha concedit el premi Pepe Carvalho a Don Winslow, potser el millor cronista actual del narcotràfic, especialment del de la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Winslow (1953) va debutar com a novel·lista el 1991 i en aquestes tres dècades s’ha convertit en un clàssic contemporani, tot i que escassament traduït al català i tardanament al castellà. A les llibreries de Catalunya Nord hi va entrar ja el 1995 amb Cirque à Piccadilly (l’original en anglès, del 1991, es deia A Cool Breeze on the Underground). A la resta del país, la primera entrada a les llibreries fou El poder del perro, que va arribar el 2009 gràcies a la col·lecció Roja y Negra que dirigia Rodrigo Fresán per a Mondadori (Random House). El llibre s’havia publicat el 2005 (The Power of the Dog) i la publicitat el venia com una mena d’El padrí en versió Tex-Mex.

Abans de dedicar-se a l’escriptura de novel·les negres, Don Winslow es va llicenciar en periodisme i història de l’Àfrica a la Universitat de Nebraska i va exercir com a periodista i investigador a la de Ciutat del Cap (Sud-àfrica), on també va fer de guia de safaris. Ha estat guionista de televisió i fins i tot escadusserament va fer de detectiu privat, com també ho foren un dia Manuel de Pedrolo i Dashiell Hammett, per exemple.

Fa deu anys que Winslow viatja sovint a Barcelona, una ciutat que ha estat escenari d’una part de la seva novel·la The Cartel, del 2015. Aquesta obra li va valer el premi RBA de novel·la negra i, tot i que en la conferència de premsa posterior va manifestar que li agradaria molt que el llibre es traduís al català, el grup editor en aquell moment va desestimar la petició de l’escriptor, a qui acabaven de pagar 125.000 euros. Una altra ocasió perduda per a la Magrana, que, com es pot veure amb aquestes decisions, feia anys que anava a la deriva fins que va ser adquirida pel grup Random House, fa pocs mesos. Precisament a The Cartel, Winslow assenyalava el Port de Barcelona com una de les principals destinacions de la droga provinent de Mèxic en direcció de cap a Europa.

Don Winslow tindrà excusa per a tornar a Barcelona el mes de febrer gràcies a la concessió del guardó que li ha atorgat un jurat presidit per Carlos Zanón, comissari de BCNegra, i on també hi ha Anna Abella, Núria Cadenes, Rosa Ribas, Daniel Vázquez Sallés i Sergio Vila-Sanjuán. Rebrà el premi el dijous 10 de febrer al Saló de Cent, durant el festival, que enguany serà del 3 al 13 de febrer.

Segons aquest jurat, “Don Winslow és el gran cronista de la realitat, un mestre contemporani de la novel·la negra. Ha bastit una obra monumental per a retratar-nos el món, ja sigui desplegant sagues que abasten generacions, sovint dures de llegir, imprescindibles, ja sigui amb obres singulars que pouen de la realitat per a convertir-se en implacable cop de puny literari.”

L’autor ha aconseguit un gran èxit de públic i crítica des del seu primer llibre i sempre ha vist molt clar que el contacte amb els lectors era fonamental. De fet, va endarrerir el seu darrer llibre, que en castellà es dirà Ciudad en llamas i que publicarà Harper Collins (l’editorial que darrerament reedita els seus llibres), perquè la pandèmia li ha impedit de fer els viatges promocionals que creu que són cabdals per a la defensa dels seus texts. Cal recordar que és un dels autors més cercats quan participa en la BCNegra i alhora un dels més obsequiosos amb els lectors: les seves sessions de signatures sempre han estat un espai de trobada amb els seus fans i procura fer bones dedicatòries, perquè tot plegat no sigui un simple compliment. També han estat notables les seves intervencions públiques en debats i presentacions de llibres, on sempre s’ha manifestat a favor de la legalització de les drogues per eliminar el narcotràfic.

Un sol llibre en català

Llegir Winslow no sempre ha estat fàcil i en català és pràcticament impossible (cosa incomprensible), perquè només se n’ha publicat L’hivern de Frankie Machine (Columna i la Butxaca). La bona notícia és que aquesta novel·la és una de les millors que té i, a més a més, és de les que no formen part de cap sèrie. Per tant, pot ser una de les millors maneres d’entrar en el seu univers. Ens presenta un personatge poc habitual en la novel·la negra, on no passa gaire que els protagonistes arribin a grans. En aquest cas, Frankie ha sobreviscut prou per a viure una darrera gran aventura amb l’experiència i saviesa que atorguen els anys i un cos que ha sabut mantenir en plena forma, malgrat tot. Una novel·la curta de mestria absoluta.

A partir d’aquí, o l’hem de llegir en angles o traduït al francès o al castellà, llengua en què tampoc no es troba l’obra sencera però sí algunes de les principals. Paga la pena d’aturar-se un segon en l’obra que el va fer famós arreu del món, The Power of the Dog, del 2005. Hi trobem un agent de la DEA, Art Keller, enfrontat als càrtels mexicans, que tenen més de tres mil quilòmetres per a introduir droga als Estats Units. La novel·la es va convertir en un dels retrats més interessants i fidedignes d’allò que passa a banda i banda de la ratlla. Després ho hem pogut corroborar amb notícies com la de la fugida del Chapo Guzman, per exemple. Winslow domina prodigiosament la dosificació de la informació, el ritme narratiu i la construcció dels personatges secundaris per fer que les més de set-centes pàgines del llibre semblin poca cosa. Va ser la primera obra de la sèrie que ell mateix anomena The Cartel, títol de l’obra del 2015, deu anys més tard de la publicació de la primera. El tercer de la trilogia és The Border (La frontera), del 2019. Són dues novel·les esplèndides, amb molta documentació i molta feina al darrere, però no arriben a la sorpresa i la potència de la primera.

Per fer aquesta monumental indagació en el narcotràfic mexicano-americà, Winslow es va entrevistar amb caps de diversos càrtels de la droga, amb militars d’alta graduació i amb agents de la DEA i va rebre amenaces d’uns i altres, cosa que demostra que va tocar el voraviu a tothom. Una frase seva sobre aquest problema resta en el record: “El meu país s’equivoca, lluita a Mèxic amb la idea del Vietnam i tots sabem com va acabar la cosa.” En aquesta trilogia Winslow no deixa ningú indemne: retrata alhora els interessos de la indústria armamentística (descriu amb precisió els arsenals que poden tenir a les seves mans els càrtels i deixa en l’aire l’interrogant de la seva procedència) i els de la banca, no amaga la corrupció policíaca i és capaç de fer parlar policies, traficants o jonquis sense cap més concessió que l’eficàcia narrativa de la història. Winslow escriu molt bé, amb un estil propi i amb una oïda excel·lent per als diàlegs. Haurem de veure què queda de tot això en la sèrie de televisió que s’ha de rodar ben aviat i que li ha aportat uns grans ingressos, a més dels de les vendes arreu del món.

Winslow va començar la seva trajectòria rebent el premi Maltese Falcon, que ha guanyat unes quantes vegades més, i també, l’Ian Fleming Steel Dagger, el premi de la crítica de Los Angeles Times, el premi Raymon Chandler…

El jurat del premi també ha destacat “la capacitat de Don Winslow per a transformar la investigació i la informació en material de creació, per a presentar en format de ficció (de ficció realista), cruament, directament, magistralment, alguns dels defectes estructurals de les societats occidentals. La corrupció policial i política, els càrtels de la droga, els seus efectes, la guerra bruta, la hipocresia benpensant són explicats a les novel·les de Winslow des del punt de vista del policia, el traficant, el ionqui, amb informació directa, punyent, vívida. Sense filtres. Sense artifici. Amb ambició alta i voluntat d’impacte. I ho aconsegueix”.

Un personatge inoblidable: Boone Daniels

Efectivament, tots aquests trets es poden trobar al conjunt de l’obra de Winslow. A més, és un gran creador de personatges i, per a qui vulgui entrar en el seu món més enllà de Frankie Machine o de les bestialitats de la frontera mexicana, hi ha dues novel·les que potser no han tingut tant d’èxit però que tenen un grandíssim personatge que les uneix, Boone Daniels, i un món propi, el dels surfistes californians. The Dawn Patrol (El club del amanecer) i The Gentlemen’s Hour (La hora de los caballeros) són dues de les millors obres que ha escrit, amb què sobretot ha demostrat que és un autor polièdric i capaç de trobar tots els colors dins el negre. De fet, la que encara ha d’arribar és Ciudad en llamas, en què canvia d’escenari i de màfia i se’n va a la costa est i als sindicats irlandesos del crim que hi operen per oferir una versió contemporània de la guerra de Troia.

Caldria preguntar a les editorials catalanes per què han dimitit de les seves funcions passant per alt un clàssic contemporani durant tres dècades. Potser el premi Carvalho estimularà algú a oferir-nos-el en català.