D’on prové el vot de Vox?

En les eleccions andaluses el partit d’extrema dreta Vox ha passat de tenir un suport molt minoritari el 2015, quan va aconseguir tan sols 18.422 vots (0,46%), a entrar amb força al parlament, gràcies al vot de 395.978 electors (10,97%), que li atorguen dotze escons.

Per a entendre aquest canvi tan gran, la primera cosa que es pot pensar és que una part dels votants del Partit Popular o de Ciutadans s’han radicalitzat encara més i han decidit de votar l’extrema dreta més desacomplexada. Però això topa amb les dades, perquè, sumats els resultats d’aquestes dues formacions, s’observa que han augmentat el percentatge de vot i tan sols han perdut, en total, 27.000 vots.

Això significa que els vots de Vox no poden provenir exclusivament d’aquests dos partits, i cal fer-ne una anàlisi més profunda. El fet més lògic és que el vot hagi sortit de l’abstenció, però trobem que la participació ha caigut d’uns quatre punts, de manera que tampoc no sembla que provingui exclusivament d’aquest sector.

Vot el 2015 dels actuals votants de Vox, segons l’enquesta de SocioMétrica per a El Español

El president de l’empresa demoscòpica Gad3 ha dit que prop d’un 10% de vots de Vox prové dels partits d’esquerres, mentre que una enquesta recent de SocioMétrica per a El Español assenyalava un percentatge similar: un 13% provenen de PSOE, Podem i Esquerra Unida i un 9% de l’abstenció. Un quart dels vots en total.

Per comprovar aquesta hipòtesi, podem observar què passa en els feus socialistes, situats en tretze municipis de més de 25.000 habitants, on el PSOE ha guanyat en totes les eleccions que hi ha hagut, amb percentatges d’abstenció diversos.

Diferència de vots entre els resultats electorals del 2018 i el 2015 en els feus socialistes

En tots els municipis hi ha un comportament semblant: mentre que l’esquerra –PSOE i Endavant Andalusia– ha perdut milers de vots en aquestes ciutats, el PP i Cs hi han mantingut el suport.

Sense dades d’enquestes no es poden fer relacions directes, però d’acord amb l’observació anterior tot fa pensar que el vot de Vox prové de tres fonts diferents. La primera seria l’abstenció. Tanmateix, havent disminuït la participació, sembla difícil que sigui un percentatge gaire important i que la majoria del vot provingui d’aquí.

Una segona hipòtesi podria ser que hi hagi votants socialistes que hagin votat el PP i Cs, i a la vegada part dels votants d’aquests dos partits hagin passat a Vox. Això explicaria per què augmenta aquest partit d’extrema dreta sense que disminueixi el vot de la resta de la dreta. Però, fos com fos, això implicaria que gran part de l’esquerra ha passat a votar la dreta.

Finalment, veient el comportament en els principals feus socialistes, sembla que una part del vot d’esquerres ha passat directament del PSOE a Vox, una dada que les enquestes consideren probable. Diverses enquestes marquen entre un 10% i 13% dels vots provinents de PSOE i AA, però el fet que el resultat de Vox encara hagi superat l’estimat podria significar que el percentatge sigui encara superior.

Un comportament com aquest seria similar al del Front National a l’estat francès, on part de l’esquerra ha passat a votar a aquest partit, que centra el discurs en la immigració, el centralisme i la defensa de la ‘nació’.

Andalusia era la comunitat on l’esquerra mantenia un suport més alt, i ha passat del 57% dels vots al 44%. Aquest resultat pot ser un fet anecdòtic, però també podria no ser-ho, amb un augment de l’extrema dreta, mentre que la dreta tradicional es manté i s’enfonsa l’esquerra. És el mateix procés que s’ha seguit a l’estat francès.

Extrapolat al conjunt de l’estat espanyol, el resultat de les eleccions andaluses implicaria una clara majoria de la dreta. La ultradreta seria una part d’aquesta majoria i el PP es radicalitzaria més que mai. Això significaria que, sense un canvi radical de les formacions dites d’esquerra, trigarien molt de temps a tornar a governar.