Dolors Sabater: ‘No podem admetre que l’estat pretengui corregir el vot de la ciutadania’

Divendres, Enric Millo no va tenir la companyia de la batllessa de Badalona en un acte institucional que havia organitzat per inaugurar unes obres que encara no s’havien acabat. Per alguna raó, el delegat del govern espanyol tenia pressa per a fer-se publicitat, creu Dolors Sabater. En qualsevol cas, la batllessa insígnia de les ‘ciutats del canvi’ va deixar plantat Millo ‒ho argumenta en aquesta entrevista‒ per la imposició del 155, per l’absència de democràcia, pel desinterès sobre els efectes de la intervenció de la Generalitat als municipis i per la defensa que fan l’estat espanyol i els seus representants de l’actuació violenta de la policia l’1 d’octubre. Amb Sabater, parlem de més coses: de la investidura que ha de desencallar la situació política a Catalunya, de la reacció al 155, del procés constituent, i dels últims atacs a la immersió, entre més.

—Per què no heu anat a un acte amb Enric Millo?
—Crec que és important de no normalitzar la situació d’excepcionalitat democràtica que vivim. De falta de democràcia. L’aplicació del 155 ens afecta molt a les ciutats. Jo me n’he queixat a la ministra Dolors Montserrat i al senyor Millo. Em sembla greu que no s’hagin preocupat per l’afectació als ajuntaments del 155. No hi ha hagut gens d’interès per saber com el suportem. I també és sorprenent que hagin volgut venir a fer aquesta mena d’inauguració, perquè les obres no s’han acabat pas.

—No s’han acabat?
—La inauguració de les obres es preveu el mes de maig, que és quan es podrà obrir al públic. Això de divendres va ser una cosa organitzada a corre-cuita. Suposo que tenen necessitat de fer-se presents o de poder tenir més presència mediàtica. L’obra s’ha fet amb una subvenció del ministeri per adequar la Casa de les Heures. A més, van cursar la invitació d’aquest acte sense que jo hagués confirmat res i la van confirmar en nom meu. És una cosa ben sorprenent. En tot cas, allò que em sembla important és no normalitzar una situació amb presos polítics, d’intervenció de les institucions catalanes i amb uns resultats electorals que no es respecten. I no se’n deixen aplicar els resultats malgrat que són els d’unes eleccions imposades. El senyor Millo no tan sols no va condemnar la intervenció policíaca de l’1 d’octubre, sinó que l’ha defensada. Són uns quants motius que em fan prendre aquesta decisió. Al senyor Millo, li demano que es preocupi dels efectes del 155 a la ciutat i li dic que mentre defensi aquesta suspensió democràtica jo no el puc acompanyar en aquest acte.

—Quins són aquests efectes del 155 a la ciutat?
—Són coses molt concretes. Per exemple, nosaltres tenim un consorci amb la Generalitat, el consorci de la Zona Sud. En el moment que desapareix la Generalitat, perdem la capacitat de convocar els òrgans de gestió i hem de demanar permís a Madrid per reunir-nos i fer plenaris. I hem de demanar permís per reunir els òrgans executius que poden aprovar els comptes i el pressupost. I això ens ha portat a tancar el 2017 sense haver pogut aprovar els comptes. Hem hagut de fer una modificació dels estatuts per assegurar la continuïtat del consorci, que és una eina molt important per la zona on s’actua. La continuïtat perilla.

—I com es pot resoldre això?
—Nosaltres mirem de fer els deures i hem aprovat una modificació dels estatuts al ple municipal per deixar constància que la ciutat vol que aquest organisme continuï. Però no sabem res de l’altra part, que és la Generalitat i l’han intervinguda. Necessitem el permís de Madrid per fer les reunions del plenari i prendre decisions. No hem obtingut aquest permís i no ens hem pogut reunir. Per tant, no hem pogut aprovar els comptes, amb la conseqüència directa que tampoc no hem pogut aprovar els comptes de l’ajuntament perquè van vinculats als comptes del consorci. I les ajudes i els diners que han de venir de la Generalitat s’han blocat perquè no hem aprovat aquests comptes. I no podem disposar dels diners que corresponen al 2018.

—Això és molt greu.
—És una situació gravíssima. I afecta el funcionament diari i la nostra capacitat de fer servei públic i de pagar als treballadors que depenen dels contractes programa. Aquí ningú no se n’ha preocupat. Ni el delegat del govern espanyol ni els ministres. Jo mateixa els vaig explicar la situació. Millo va dir que faria alguna cosa per resoldre-la. Però ells han aplicat el 155 amb una intencionalitat política clara de persecució ideològica. I no són conscients de les conseqüències a la vida diària de les administracions públiques.

—S’ha reaccionat amb prou contundència i fermesa contra la suspensió democràtica del 155?
—Hi ha diversos nivells. D’una banda, cal continuar funcionant. Els ajuntaments no es poden pas aturar. Per això em semblen importants actituds com aquesta que ara us explicava. O la feina de l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), treballadors de la Generalitat que recullen totes les conseqüències del 155. Cal recordar sistemàticament que no vivim una situació normal. I sempre es podria fer més. Es fan molts actes. I jo miro de recordar sempre aquesta situació. Als actes que fem recordo els consellers del ram del govern que el 155 va voler liquidar. El dia a dia, que és molt complex, ens pot portar a l’error de normalitzar aquesta situació completament anòmala. S’ha destituït un govern legítim i s’han intervingut les institucions. S’ha premiat l’actuació policíaca violenta contra una població que anava a votar de manera completament pacífica. Cal funcionar i continuar treballant, i també cal restablir la normalitat democràtica com més aviat millor. Al carrer es fa una feina impecable de resposta a l’atac antidemocràtic. Sempre amb aquesta actitud pacífica i digna.

—Fins a quin punt la recuperació de les institucions justifica sacrificar la legitimitat prèvia al 155?
—No hem de caure en el pensament pueril de creure que els qui han estat capaços d’imposar el 155 renunciaran a continuar la intervenció amb facilitat. El 155 persegueix per damunt de tot una imposició ideològica. Van fer aquesta acció tan antidemocràtica pensant que podrien tombar l’independentisme en unes eleccions. Com podem confiar ara que s’ha demostrat que no ha estat així, que no han pogut guanyar amb els vots, que deixaran de voler-se imposar a la força? Ara respectaran la recuperació de les institucions? No ho crec pas. Hem de ser conscients que han de canviar moltes més coses. I cal deslegitimar el govern de l’estat espanyol.

—Què voleu dir?
—El PP té una representació molt minsa al parlament. És el partit d’un govern amb un president tacat per la corrupció, d’un estat amb una monarquia també tacada per la corrupció. I un monarca que no ha volgut defensar tots els seus ciutadans, sinó que ha pres partit per una opció concreta. És un govern espanyol que no està al servei de les persones, sinó que s’ha posat al servei de les fortunes privades. ‘M. Rajoy’ ja fa temps que hauria dimitit, en un país normal. I la resta de partits haurien de fer una moció de censura. Tot plegat fa que aquí la recuperació de les institucions no sigui suficient. Perquè l’atac antidemocràtic continuarà mentre l’opció independentista vagi guanyant les eleccions.

—Què s’ha de fer ara amb la República proclamada a la tardor?
—La clau ara és activar el procés constituent. Perquè crec que la població de Catalunya vota majoritàriament per la República i vol un canvi radical de prioritats polítiques del país. Si s’activés el procés constituent, es recuperaria la part de població sobiranista no necessàriament independentista però que defensa el dret de decidir del poble català. És una part de població que potser preferiria una relació federal amb l’estat espanyol si això fos possible, però que està compromesa a avançar en un procés constituent. Cal fer República des de la gent. Que és com s’han canviat sempre les coses. És així com es fan les autèntiques revolucions que canvien allò que cal canviar.

—L’assemblea d’electes pot ser un puntal per a fer aquest procés constituent?
—Pot tenir-hi un bon paper. Però com de més avall sorgeixin els debats i les propostes, més útils seran. L’assemblea d’electes té una cosa positiva, que els partits no la controlen, però és important que la societat civil organitzada sigui motor també d’aquest procés constituent. No podem esperar que el facin les institucions. Cal que neixi de la base de la societat.

—Ara estem encallats amb la investidura. Quina solució hi proposeu?
—A mi no em pertoca de dir com s’ha de fer. Reconec que és una situació molt complexa. Però no podem admetre que l’estat espanyol pretengui corregir el vot de la ciutadania. És completament inadmissible. La gent ha votat i s’ha de respectar el resultat. És molt pervers això que passa. Tenint en compte que les eleccions venien del 155, ja podíem pensar que eren un regal enverinat. El dubte era ja aleshores si el bloc del 155 seria honest i acceptaria el resultat. Es pensaven que el poble deixaria de votar independència. I ha votat el que ha volgut. I ara volen corregir el vot de la ciutadania. És evident que és complex gestionar-ne el resultat.

—Un dels últims atacs rebuts té forma de torpede a la immersió lingüística a les escoles. Quines implicacions té en una ciutat com Badalona?
—De moment, és una prova més que qui vol trencar la convivència i originar un conflicte greu és el PP i Ciutadans, aquest bloc que vol trencar una eina de cohesió que s’ha demostrat eficaç i una eina que garanteix poder treballar per reduir les diferències socials per motiu d’origen. La immersió va ser el millor encert que vam tenir com a país. I va ser una reivindicació de les persones que arribaven d’uns altres indrets de l’estat espanyol. Volien tenir igualtat d’oportunitats respecte dels fills de famílies autòctones. Va ser l’encert més gran d’aquells anys. És molt important de no separar els nens i nenes de Catalunya segons el seu origen lingüístic. Ajuda a formar una societat cohesionada, diversa, que viu i conviu.

—A més, és garantia d’adquisició de competència lingüística.
—Tothom sap que el nivell de castellà dels nens i nenes escolaritzats a Catalunya és superior al de la mitjana espanyola. La immersió és una eina poderosa contra l’exclusió social. És una eina potent al servei de la igualtat d’oportunitats. PP, Ciutadans i Societat Civil Catalana pretenen trencar la convivència a Catalunya. És una proposta molt greu que perjudica especialment les famílies que han vingut de fora i que no tindrien la mateixa igualtat d’oportunitats que la resta. Això que volen fer és molt greu.