Dolors Sabater: ‘A la reunió d’avui, posaré la desobediència damunt la taula’

Dolors Sabater és la batllessa de Badalona, la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants. Encapçala Guanyem Badalona, la coalició que inclou la CUP i Podem, entre més, i que governa amb el suport d’ERC i ICV. A Badalona, Sabater ha aplicat des de fa mesos la llei 24/2015, per a evitar desnonaments. Per això avui serà a la reunió a Palau amb el president de la Generalitat, juntament amb altres alcaldes metropolitans, el tercer sector, sindicats, tots els partits del parlament, etc en una cimera per veure com es pot contrarestar la suspensió d’aquesta llei per part del govern espanyol. En aquesta entrevista, Sabater defensa la desobediència i té paraules favorables per al president Puigdemont: ‘Es nota que era alcalde.’ Ens atén telefònicament poques hores abans d’assistir a la reunió d’avui.

—Com us afecta a Badalona la suspensió de la llei 24/2015?
—Ens perjudica moltíssim la política de suport a les famílies més vulnerables que fem. I també a l’hora d’aconseguir el lloguer social dels bancs i els grans tenidors. Amb la llei podíem pressionar al màxim i obtenir lloguer social, cosa que evitava el desnonament. Aquesta llei és una eina molt útil. Fins ara depeníem de la bona voluntat dels bancs. Ells decidien si s’asseien a negociar el lloguer social i evitar el desnonament. Ells feien ofertes i, si no anava bé, s’aixecaven de la taula. Amb la llei a la mà, en canvi, com que saben que tenen l’obligació d’asseure’s, ja no esperen que els hi obliguin per llei. Tenen molt més bona predisposició.

—Ara com ara, quantes famílies poden resultar-ne afectades, a Badalona?
—En aquests moments a Badalona hi ha 165 famílies amb situació de risc. La llei ens ajuda amb la meitat, 83 famílies. Un 50%. La llei 24/2015 n’evitaria el desnonament. Són processos engegats que ara hem de veure com queden. L’altra meitat són ocupacions i llogaters que no paguen a bancs, sinó a particulars, i la llei 24/2015 no hi entra. Perquè la llei ajuda molt quan tractes amb els bancs i grans tenidors. Però, només amb aquesta llei vigent, evitaríem la meitat dels desnonaments d’entrada.

—Quina idea hi portareu, a la reunió d’avui?
—A la reunió d’avui, posaré la idea de la desobediència damunt la taula. Penso que hem de posar molt d’èmfasi en dues idees: aquesta llei és aprovada al parlament per unanimitat. L’estat va contra la sobirania del parlament. Des d’un punt de vista polític hem de continuar defensant que aquesta llei no pot ser sotmesa a aquest atac. I per una altra diré que aquesta llei té en compte una ILP que va ser promoguda per milers i milers i milers de persones, i respon a una emergència social evident. No es pot deixar d’atendre allò que diu aquesta llei. Qui s’equivoca és l’estat.

—I cercar lleis no anul·lades que facin això mateix?
—Està bé buscar camins que permetin de fer això mateix. Però per sobre de tot, hem de defensar aquesta llei.

—Defensar la desobediència implica que els bancs acceptin una llei impugnada al TC.
—És evident que amb la meva proposta s’ha de buscar la complicitat de tothom. També dels bancs. I jo els he vistos còmplices quan la llei era vigent. Han tingut predisposició i han pres decisions. Han modificat les seves polítiques a la vista de la llei. Les entitats bancàries no esperaven a ser obligats per a complir la llei. S’avançaven, i la complien. Ara cal veure com respondran a això.

—La desobediència on ens portarà?
—A forçar al màxim que l’estat no se’n surti. I aquí és bo que fem pinya els municipis i el govern de la Generalitat. Que un govern en funcions s’atreveixi a fer una cosa com aquesta, que vulnera drets de les persones! I amb una campanya al davant. Han de veure que això no ho han de fer efectiu.

—Les batllesses socialistes Núria Marín i Núria Parlon pensen igual?
—No n’hem parlat gens. No puc parlar per elles.

—La PAH ha defensat la llei aquestes darreres setmanes al carrer. Si l’ANC i Òmnium també hi anessin, la convocatòria seria molt més gran.
—Les entitats com la PAH són les que van marcar el pas. Tenen un coneixement i una experiència que ens ha ajudat a reorientar les polítiques que hem fet. Hi tenim moltíssima relació i fem una feina conjunta. Oi que hi ha el projecte d’un país millor? Doncs és evident que un país millor, tant sí com no, demana la desobediència i la defensa a ultrança d’aquesta llei. Jo sempre he defensat que no es poden separar mai la lluita per un procés constituent, el sobiranisme –o  la lluita per l’independentisme–, i la defensa aferrissada dels drets socials. No es pot separar. Penso que la mobilització per a no perdre aquesta llei hauria de ser a l’agenda de les entitats que defensen la independència del país.

—Valoreu-me el president Puigdemont. Des de fora sembla més sensible a aquests temes. Però ho deveu saber millor que no pas jo. És així?
—Venir d’una alcaldia és un aprenentatge, i dóna una sensibilitat diferent. Els problemes reals, del dia a dia, la gestió des de la proximitat, és aleshores més autèntica. Encara que pensis en clau de país, sempre veus la persona concreta. El problema concret. I saps que existeix. Crec que el president Puigdemont és creïble. Aquest gest que fa de reunir-se amb nosaltres, per mi, és creïble. No és de cara a la galeria. M’he reunit amb ell, li he explicat els problemes que tenim a Badalona i sé que ell, una persona que ha estat alcalde, els entén, els veu i se’ls creu. No vol dir que en Mas, per exemple, no s’ho cregués, però ell s’ho creu d’una manera més contundent i penso que demostra una cosa molt important: sensibilitat. I quan ha d’afrontar els problemes de país no els afronta des d’un punt de vista partidista, sinó de posar les ciutats en primer pla. I penso que això és un encert. Ell sap que ha de comptar amb els alcaldes.

—PP, PSOE, Ciutadans. Ells també van votar la llei. Ara falta que la defensin. No serà fàcil.
—La primera cosa que cal és el convenciment. Hem de demanar responsabilitat a totes aquestes forces. Van votar a favor de la llei. Doncs que siguin coherents, i que ara la defensin. I que vagin contra aquest atac que ha fet l’estat. Un govern en funcions! Que assumeixin les pròpies contradiccions i que es defineixin. Justament ara que començarà una campanya és molt important veure quin partit s’atreveix a defensar aquest atac. Són partits que van votar a favor de la llei perquè defensava els drets bàsics. I justament la reunió ha de servir per a implicar totes aquestes organitzacions polítiques.

—Canviant de tema. Com acabarà la petita crisi a Badalona? Un regidor de Podem ha dimitit.
—El regidor que ha dimitit el veiem com un regidor de Guanyem, no de Podem. Avui [per ahir] a la ràdio han entrevistat el secretari general de Podem i ha dit: ‘A Guanyem Badalona no hi ha quotes i no hi ha cap guerra entre CUP i Podem. No ens plantegem en cap cas el trencament.’ ‘Hi ha bona relació. Podem farà assemblea oberta per consolidar la confluència.’ Aquí no hi ha crisi. I en qualsevol cas la decisió de qui substituirà el regidor la prendrà Guanyem. Tenim un consell de debat polític dimecres. Fem-ho amb calma i tranquil·litat. Com sempre, els problemes són oportunitats. Es va veure al debat polític de divendres. Una situació com aquesta ens enforteix encara més.

—La setmana passada us vau oferir per ajudar Barcelona a trobar una confluència de BComú, CUP i ERC.
—Ho voldria matisar. Jo també vaig dir que és evident que cada municipi és cada municipi. Per tant, un respecte absolut pels processos de cadascú. Dit això, Badalona és considerat com un model que aglutina forces federalistes i independentistes. Com els que hem sabut trobar un recorregut a fer. I si al final del recorregut uns van cap a una federació i uns altres cap a la independència, ja ens separarem. Però més endavant. D’entrada, això no ens ha de separar. Aquest missatge és molt important per al país. Com hem pogut arribar a un model que aglutina Podem, la CUP, comunistes o independents com jo? Doncs perquè tots, tots, ens comprometíem a treballar per la República Catalana. Barri a barri. Fa poc que vam fer un acte sobre això, on es deia que per aconseguir una república federal, primer has d’aconseguir la sobirania de qui s’ha de federar. Això marca un camí comú molt clar. Estem disposats a parlar amb qui sigui i ajudar que s’estengui a més llocs. I si parlem de pressupostos, vaig dir –i dic– que quan et trobes obligat a negociar un pressupost amb l’oposició el pressupost millora. Però, si us plau, que ningú no interpreti que jo dono lliçons a ningú. Màxim respecte als processos de tothom. Que quedi clar.