Dolors Sabater

Aquesta setmana, acompanyat de Júlia Tercero, vam fer una entrevista a la batllessa de Badalona, Dolors Sabater.  A VilaWeb entrevistem gent setmanalment, però aquesta vegada en vaig sortir bastant impressionat, de la visita. Molt impressionat. D’entrada, ignorant de mi, vaig descobrir que el senyor Albiol tenia el despatx de batlle al departament d’Urbanisme. Directament, aquest, sense enganyar ningú. Albiol ben bé que deixava clares les coses d’entrada. Per això la seva substituta, Dolors Sabater, ens va rebre a Urbanisme. ‘Però així que acabem el trasllat, tornem a l’edifici de l’Ajuntament. Alcaldia ha de ser allà, amb tota la resta de grups municipals’.

De Dolors Sabater m’impressionà que hagi estat capaç d’aturar tots els desnonaments a Badalona. Tots. Estem parlant de la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, que tenia entre tres o quatre desnonaments a la setmana. ‘Ja no en tenim cap’. Cap. D’això en dic jo ‘Badalona Sí que Pot’. Sabater ha parlat amb els bancs (Bankia i BBVA), ha posat la PAH dins el Consell de l’habitatge de la ciutat, ha parlat amb jutges, i se n’ha sortit. T’ho explica i sembla fàcil. I no. No ha de ser gens fàcil i m’hauria agradat ser dins les reunions que tenia amb els banquers per descobrir com coi s’ho ha fet. Des d’aquí, barret. Avui en dia tot el protagonisme mediàtic, i la pressió posterior, recau sobre Ada Colau, batllessa de Barcelona. Resulta, però, que just al costat tenim una dona més discreta, menys famosa, menys espectacular, menys tot el que vulgueu, excepte menys eficaç. Per això a Barcelona encara tenim desnonaments i a Badalona, no.

Diuen que a les esquerres, sobretot a les esquerres, se les ha de jutjar pel seu pas pel poder. Perquè si només ens fixem en el seu pas per l’oposició, podem quedar encegats. Les esquerres, quan són bones, lliuren espectaculars combat plens de raó quan no manen. Però tot això s’ha de saber esborrar. Hem de fixar-nos obsessivament en els seus anys al poder, no en els seus anys a l’oposició. En altres paraules: ens ha d’interessar menys què feia Dolors Sabater com a militant antimilitarista a Badalona, que ho era, que no pas quina Guàrdia Urbana deixarà com a batllessa. Això serà interessant de comprovar: veure si la seva doctrina antimilitarista funciona de veritat, o només en un tros de paper. Pel que diu a l’entrevista, se’n està sortint. I és bonic de veure que la Guàrdia Urbana la gestiona ella directament, sense delegar en ningú. Agafant el toro per les banyes directament, la senyora Sabater. Perquè ella, com Colau, també va heretar un cos policial problemàtic.

Sabater havia escrit un bloc molt seguit a VilaWeb. Miozz. Ara el té més abandonat. Hi parlava de la seva experiència vital. Sabater tenia dos germans. Un malalt des de naixement, l’altra li va agafar un ictus. A Miozz quedava clar que n’ha vist de tots colors, la senyora Sabater, i per tant, poca cosa, poca corbata, poca Bankia, i poca premsa sorprendran de veritat a la senyora batllessa. Això també em va agradar molt: que no descobreixi el món. Això ja ho té fet. Ella està més interessada a canviar-lo, discretament, des de Badalona.