24.02.2023 - 21:40
La comissió de peticions del Parlament Europeu (PETI) és una peça fonamental en l’arquitectura de la institució, perquè és l’única que permet el contacte directe amb els ciutadans, que hi poden presentar queixes i sol·licituds. Ara bé, en aquesta legislatura, comandada per l’ex-ministra i ex-portaveu del PP al congrés espanyol, Dolors Montserrat, s’ha convertit en un ariet més de l’estratègia espanyolista contra Catalunya i l’independentisme en l’àmbit europeu.
Amb la internacionalització de la causa catalana, després del referèndum del Primer d’Octubre, i l’entrada dels exiliats al Parlament Europeu –especialment Carles Puigdemont–, els partits espanyols van fer mans i mànigues per a controlar algunes de les comissions més importants de la cambra, entre les quals la de peticions, però també la d’afers jurídics (Adrián Vázquez, Ciutadans) i la de llibertats civils, justícia i afers d’interior (Juan Fernando López Aguilar, PSOE).
Una volta investida presidenta de la PETI, Montserrat va concedir una entrevista a Radio 5 en què assegurava que seria “molt justa” i defensaria “l’estat de dret, perquè la llei ens fa iguals a tots”. Tanmateix, després d’aquest al·legat, la dirigent del PP va acusar l’independentisme d’haver abusat de la comissió durant la legislatura anterior per “internacionalitzar el seu relat fals”. Per això, va dir que ella no toleraria que la PETI “es manipulés i es fes “servir malament”.
Ara, amb la legislatura gairebé esgotada, Montserrat acumula dues queixes formals davant de la presidència del parlament per manca d’imparcialitat i per l’obstinació d’emprar la comissió com una extensió de la política espanyola, sobretot la relacionada amb l’agenda del PP. “La presidenta basa la seva opinió en una posició política i no segueix els criteris d’independència i justícia que haurien de regir la conducta dels qui dirigeixen un organisme com aquest”, diu una de les queixes signada per una trentena d’eurodiputats socialistes, verds i de l’esquerra.
Més enllà de les queixes formals, el malestar amb les males pràctiques de Montserrat també queda palès en els debats interns de l’organisme, on s’han registrat més d’una enganxada amb la presidenta. Per exemple, el novembre passat, l’eurodiputada danesa Margrete Auken (coordinadora dels Verds) va esclatar en ple debat d’un informe sobre abusos a menors tutelades a Mallorca. “Aquesta comissió va perdent tot el poder. No he experimentat mai res semblant […] Tot es resumeix en: següent cas espanyol, votem. Següent cas espanyol, tornem a votar. I ara anem a la premsa espanyola a dir-los que el Parlament Europeu, tot Europa, fa coses pel PP. Això no és acceptable”, va dir.
L’obsessió amb la immersió i la missió impossible
Fa tan sols quatre anys que Dolors Montserrat és eurodiputada, però ha tingut prou temps per a demostrar que està obsessionada amb qualsevol tema que es pugui relacionar amb l’independentisme, encara que sigui tangencialment. En aquest sentit, més d’una vegada ha demanat la paraula al ple del Parlament Europeu per atacar i insultar els eurodiputats exiliats, especialment Carles Puigdemont.
Una de les més sonades fou durant la inauguració de la presidència portuguesa de la Unió Europea. Amb el primer ministre, António Costa, present a la sessió, Montserrat va voler replicar una intervenció de l’eurodiputat de Junts. “Senyor Puigdemont, no vingueu a dir mentides! Sou un fugit de la justícia, un enemic de la democràcia i de l’estat de dret. Estic convençudíssima que la presidència portuguesa defensarà amb vehemència l’estat de dret i la democràcia”, va dir.
De totes maneres, on ha intentat de fer més forat ha estat a la comissió de peticions, on ha ressuscitat un escrit del 2017 en contra de la immersió lingüística que va presentar Ana Losada, presidenta de l’organisme espanyolista Asamblea per una Escuela Bilingüe. La petició reclama que la Generalitat compleixi les sentències i s’imposi el castellà en pla d’igualtat amb el català perquè en el model actual “el català representa el 80% i el castellà el 20% restant”, fet que representa una limitació en “la lliure circulació de les famílies i restringeix l’accés a la feina”.
De fet, el 2018, la Comissió Europea ja va contestar que no podia fer res per a donar ales a la petició contra la immersió que promovia l’espanyolisme: “La Comissió no té cap autoritat per a investigar si la política en qüestió és compatible amb el que diu la constitució espanyola. Per tant, com que la situació depèn exclusivament de les competències d’Espanya, la Comissió no pot fer res en aquest afer.”
Aquesta resposta hauria de ser suficient per a arxivar la petició, però Montserrat ha insistit a donar-li més vida. El febrer passat, la va tornar a portar a la comissió, fet que va enervar Toni Comín i Diana Riba –que van ser advertits per parlar en català–, que van denunciar la manipulació de l’organisme per part de la seva presidenta. “Aquest comitè no pot quedar reduït a ser un simple altaveu de les lluites polítiques que la dreta nacionalista espanyola no pot guanyar democràticament ni a l’estat ni a Catalunya”, va dir Riba.
Així mateix, Rajka Lozo, responsable de polítiques i afers legals de la Comissió Europea, va reiterar que l‘òrgan de govern de la UE no pot res per la petició contra la immersió. “Amb les competències limitades que la Unió Europea té respecte dels règims lingüístics i l’organització de l’educació als estats membres, la Comissió no veu cap motiu per a actuar en aquest cas”, va declarar.
La sessió també va estar marcada per les polèmiques intervencions de dos eurodiputats espanyolistes, Rosa Estaràs (PP) i Herman Tertsch (Vox). La primera va dir que les famílies castellanoparlants no presenten més denúncies contra la immersió perquè els fills dels qui ho fan “els assetgen i els maten”, unes declaracions que més tard va matisar arran d’una queixa de Riba. Així mateix, Tertsch va indignar bona part de la comissió perquè va intervenir des d’un restaurant envoltat d’ampolles d’alcohol.
Per la seva banda, l'eurodiputat Herman Tertsch, de VOX, ha decidit llançar el seu discurs reaccionari des d'un restaurant i rodejat d'ampolles d'alcohol. No és una frivolitat. La manca de respecte institucional és gravíssima i hauria de tenir conseqüències. pic.twitter.com/eCPdAHuOkb
— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) February 7, 2022
Després de la sessió, Montserrat no va arxivar la petició i la va mantenir oberta, tot i el nou revés de la Comissió Europea. De fet, uns dies després la va fer arribar a la comissió de cultura i educació del parlament, que dirigeix la conservadora Sabine Verheyen. “Vull recordar-vos que el juliol del 2018 la Comissió Europea, en una resposta a la comissió PETI sobre aquesta mateixa petició, es va declarar incompetent en la matèria. La Comissió conclou que l’elecció de la llengua d’ensenyament o la legislació que regeix l’ús de les llengües depèn exclusivament de les competències dels estats membres, en aquest cas Espanya, i per això s’ha de tractar en l’àmbit nacional”, va respondre l’eurodiputada alemanya.
Tot i això, Montserrat tampoc no va tancar el cas i el va deixar latent, fins que l’octubre passat el va recuperar a petició de Ciutadans. Concretament, li va donar una nova dimensió encara més greu. En la comissió del dia 25 va anunciar que els coordinadors dels grups polítics havien acordat d’enviar una missió a Catalunya el segon semestre del 2023 per a avaluar la situació del castellà a les escoles. De fet, en la comissió del setembre ja es va provar d’imposar la missió, però les protestes dels Verds i els socialistes i la manca de quòrum van forçar l’ajornament de la decisió.
Dit això, l‘acta de la reunió del 25 d’octubre deixa constància de les irregularitats que envolten la missió a Catalunya, instigada per Ciutadans amb el vist-i-plau de Montserrat: “La presidència [de la comissió] confirma que hi ha consens polític al parlament de no organitzar missions als estats membres durant campanyes electorals [hi haurà comicis municipals, autonòmic i estatals]. A més, la presidència ha informat que una missió a un estat membre mentre ostenta la presidència rotatòria de la UE necessitarà autorització de la mesa del parlament i amb la condició que no interactuï amb cap autoritat governamental. Malgrat tot això, la majoria de coordinadors (PPE, Peter Jahr; liberals, Yana Toom; i conservadors i reformistes, Kosma Złotowski) han decidit de mantenir la missió a Catalunya el segon semestre del 2023.”
L’espanyolisme s’apodera de l’audiència sobre la immersió
Els atacs contra l’escola catalana promoguts per Montserrat no s’han acabat amb la missió. La direcció de la comissió també va convocar una audiència sobre la immersió amb el suport explícit del PP, Vox i Ciutadans. L’acte, que es farà dimarts, 28 de febrer, hauria de ser informatiu i hauria de comptar amb experts amb punts de vista diferents, però l’espanyolisme l’ha transformat en un festival de la seva propaganda.
Els quatre ponents seleccionats són fervents nacionalistes espanyols, tot i que la direcció de la comissió els presenta com a experts en la matèria. La primera a intervenir serà Teresa Freixas, membre de l’entitat Concordia Cívica; després parlaran Jorge Calero, membre de l’entitat Impulso Ciudadano; Jorge Rul, ex-inspector d’Educació i articulista ultra; i Manuel Jesús Acosta, diputat de Vox al Parlament de Catalunya. L’audiència la tancarà Montserrat mateix amb una breu intervenció de resum després del col·loqui.
En la reunió del 25 de gener, els socialistes i els Verds van presentar una queixa per a assenyalar que “el panell d’experts hauria de representar una pluralitat i un espectre ampli de punts de vista”. Per això, van reclamar una reunió extraordinària per esmenar el biaix de l’acte. En aquest sentit, la coordinadora socialista, Cristina Maestre, va proposar que cada gran grup —PPE, socialistes, liberals i Verds— elegís un ponent.
Tanmateix, la majoria formada pel PPE, liberals i conservadors i reformistes va optar per mantenir el programa de l’audiència sobre la immersió, tot i que els mateixos liberals s’havien queixat de la presència del diputat de Vox. Arran d’aquesta decisió, els socialistes i els Verds han anunciat que no hi participaran.
“Malauradament, la decisió final ha estat la pitjor i la més esbiaixada possible, amb tres experts triats pel vostre grup [en referència a Montserrat], el PPE, i un quart dels conservadors i reformistes, un diputat de Vox al Parlament de Catalunya. Fins i tot incloent-hi un expert dels Verds, això no hauria estat una solució acceptable”, ha deixat per escrit la coordinadora dels Verds, Margrete Auken.
