L’espanyolisme perd dos bastions orgànics importants al Parlament Europeu

L’espanyolisme ha perdut el control directe de dos dels òrgans del Parlament Europeu que, durant tot el mandat anterior, va fer servir per atiar la persecució de l’independentisme. Són la Comissió de Peticions, que fins ara presidia l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat, i la Comissió d’Afers Jurídics, que fins ara presidia l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, que ara ha estat elegit a la llista del PP després d’abandonar el seu partit –del qual era, a més a més, secretari general–, tot preveient-ne la patacada. Montserrat serà ara vice-presidenta primera de la comissió que presidia i ha estat substituïda per Bogdan Rzońca, membre dels extremistes polonesos de Llei i Justícia, integrats en la família de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Vázquez ha canviat de comissió i ara serà a la d’Afers Constitucionals, sense cap càrrec destacat. De la d’Afers Jurídics, cap eurodiputat espanyol no n’és ni president ni vice-president. L’eurodiputat de Vox Juan Carlos Girauta va perdre clarament la votació per a ser-ne vice-president tercer. Vázquez serà vice-president de la Comissió d’Afers Constitucionals.

No són pèrdues menors. La Comissió de Peticions és una peça clau en l’engranatge de Brussel·les i Estrasburg, perquè és l’únic canal perquè els ciutadans presentin queixes i sol·licituds directament al parlament. Durant el mandat anterior, Montserrat va posar l’òrgan al servei de l’estratègia partidista del PP, Ciutadans i Vox, amb els grups dels quals sumava majoria: especialment va ser un assot contra la immersió lingüística, però també va instrumentalitzar procediments sobre l’amnistia, la negociació del poder judicial espanyol i fins i tot la zona de baixes emissions a Barcelona impulsada pel govern d’Ada Colau. Montserrat va impulsar la missió d’eurodiputats a Catalunya que van investigar la suposada discriminació del castellà a l’ensenyament. Els visitants, la majoria conservadors i d’extrema dreta, se’n van tornar a Brussel·les amb una conclusió que ja semblava preparada: que el castellà és una llengua minoritària i que el català no perilla pas. Després, Montserrat va aconseguir que la comissió aprovés un informe amb les conclusions, boicotat per les formacions progressistes.

La Comissió d’Afers Jurídics va tenir molt de protagonisme el mandat anterior perquè fou l’encarregada de debatre i gestionar els suplicatoris que el jutge Pablo Llarena va demanar contra els exiliats. Com a president, Vázquez, tot i que –igual que Montserrat– tenia el deure d’ésser imparcial, va fer declaracions públiques contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, i va permetre que es filtrés informació confidencial al diari ABC, cosa que va fer perillar el secret que requeria el procediment. Vázquez va ser constant en l’objectiu d’impedir que tots tres poguessin exercir les seves funcions. El juliol del 2022, en una conferència de premsa, va dir que la comissió no n’havia pogut verificar les credencials perquè no tenia la documentació necessària, però no se’n va sortir. Havent fracassat, en darrer terme, tots els seus intents de posar-los bastons a les rodes, Vázquez va perdre els estreps en una entrevista a RAC1: “Els hem deixat fer el pallasso, els hem deixat intoxicar, tenen l’acta aquí [al Parlament Europeu], on no han fet cap mena de feina legislativa. Perquè són tres pàries que no tenen grup polític”, va dir.

Ni Montserrat ni Vázquez no han pogut fer i desfer sense oposició. Montserrat va rebre crítiques sistemàtiques dels altres membres de la Comissió de Peticions: van tramitar contra ella dues queixes formals davant la presidenta del parlament, Roberta Metsola, per manca d’imparcialitat i per instrumentalització de la comissió. Una trentena d’eurodiputats socialistes, verds i de l’esquerra van ser molt contundents en una de les queixes: “La presidenta basa la seva opinió en una posició política i no segueix els criteris d’independència i justícia que haurien de regir la conducta dels qui dirigeixen un organisme com aquest”, feia el text. Quant a Vázquez, fou escarmentat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea: el vice-president del tribunal, el danès Lars Bay Larsen, va dir que havia actuat de manera esbiaixada i havia faltat a la imparcialitat que se li suposava. L’advocat general del tribunal, Maciej Aleksander Szpunar, va elaborar també unes conclusions duríssimes contra el Parlament Europeu –incloent-hi la comissió que presidia Vázquez– i les autoritats espanyoles per la trama que mirava de retirar l’escó als tres exiliats.

És previsible que Montserrat continuarà provant d’incidir en la Comissió de Peticions de la vice-presidència primera estant, però el seu poder, de moment, no serà el mateix. Tot i que les presidències s’hauran de tornar a votar d’aquí a dos anys i mig, a mitjan legislatura, rares vegades canvien de titularitat. Ara com ara, el PP tan sols té a la butxaca una presidència destacada: l’eurodiputat Javier Zarzalejos, germà del periodista i director de la fundació FAES de José María Aznar, encapçalarà la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior. Tanmateix, s’hi dirimiran coses igualment importants, com l’estat de dret a la Unió Europea. En l’informe que el comissari de Justícia –fins ara, Didier Reynders– presentava a la comissió, hi havien constat problemes com la falta de renovació del poder judicial espanyol o la falta d’imparcialitat del fiscal general de l’estat. El PP no ha dit com pensa fer servir la comissió, però sí que ha destacat que el nomenament de Zarzalejos es fa en un moment sensible a Madrid, en què el govern de Pedro Sánchez, diuen, posa en dubte els jutges.

Així, doncs, la influència de l’espanyolisme en el nou repartiment de les comissions del Parlament Europeu ha estat substancialment rebaixada. Sense la Comissió de Peticions ni la d’Afers Jurídics a les mans d’eurodiputats espanyols, tan sols hi ha la presidència de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere per a la socialista Lina Gálvez i la de Pesca per a la popular Carmen Crespo. A banda Montserrat, l’únic eurodiputat català amb una vice-presidència serà Diana Riba, d’Esquerra Republicana, inscrita al grup dels Verds-ALE, que serà vice-presidenta tercera a la Comissió de Cultura i Educació.