23.03.2019 - 21:50
L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, parla de Dolors Monserdà, que va morir ara farà cent anys, i del llibre que acaba de publicar, que aplega la novel·la Maria Glòria i el relat No sempre la culpa és d’ella. Podeu llegir un fragment de la novel·la.
Dolors Monserdà, precursora
El 31 de març de 1919, va morir la primera novel·lista catalana moderna: Dolors Monserdà, que va ser una dona pionera, no sols en l’àmbit de les lletres, sinó també en el de l’activisme social.
D’ella va escriure Caterina Albert (Víctor Català), que hi mantingué una extensa relació epistolar: ‘Venerable entre totes, després de crear llibre sobre llibre, en una labor fecunda i perllongada que la converteix en estímul i exemple vivent.’ En efecte, d’aquesta labor fecunda, tan preuada per Caterina Albert, en són fruits exquisits la novel·la Maria Glòria i el relat No sempre la culpa és d’ella, tots dos publicats per primera –i única– vegada el 1917, és a dir, als darrers anys de vida de la novel·lista barcelonina, i que Adesiara acaba de publicar en un sol volum.
Maria Glòria, que és considerada la novel·la de les cosidores, descriu la davallada sentimental i social, i la posterior recuperació, però a costa de l’amor, d’una noia de família benestant en la Barcelona de començos del segle XX. Maria Glòria ha de sobreviure, com tantes altres dones a l’època, cosint a preu fet a casa en duríssimes condicions laborals i sense cap mena de protecció. De fet, l’obra està estretament relacionada amb un dels grans projectes socials de Dolors Monserdà: la fundació, el 1910, del Patronat per a les Obreres de l’Agulla, creat justament per ajudar aquest sector, llavors molt desafavorit –com passa ara en altres parts del món–, i omplir les temporades fluixes de feina (saisons mortes) assegurant les vendes i els encàrrecs a les associades.
No sempre la culpa és d’ella, al seu torn, és un retrat implacable de la burgesia barcelonina de la fi de segle. S’hi palesa l’enfrontament de dues mentalitats, la de Júlia Montseny, filla d’un metge gironí que ha estat educada per a l’honradesa, la feina i l’estalvi, i el seu marit Rafel Gómez, fill de la Barcelona cosmopolita acostumada a estirar més el braç que la màniga. El fet de portar un nivell de vida per damunt de les possibilitats econòmiques de la parella, per raó de la flaca malbaratadora de l’home, duu la parella a un atzucac de sorprenents conseqüències.
Amb la publicació d’aquestes dues narracions excepcionals, Adesiara reivindica la tasca literària d’aquesta precursora en tants aspectes, d’aquesta gran escriptora, d’aquesta ‘donassa’ ―malauradament bastant oblidada― que fa un segle que ens va deixar.
Jordi Raventós, editor d’Adesiara
