12.09.2022 - 21:40
Els partits polítics catalans viuen en estat de xoc per l’èxit de la manifestació organitzada aquesta Diada per l’ANC. La nova aristocràcia política catalana havia escalfat molt l’ambient els dies previs, i les seues declaracions, piulades i anàlisis mediàtiques feien pensar que els titulars dels seus diaris ja estaven preparats: “fracàs”, “trumpisme”, “populisme”, “divisió”, “violència”, àdhuc.
La cuina, aquesta volta, treballava amb la màxima pressió perquè hi havia molt en joc, especialment del moment que el president Aragonès i Oriol Junqueras van atacar frontalment els organitzadors. Tanmateix, el torcebraç el van perdre gairebé en el mateix moment en què es va comprovar la dimensió de la protesta, i sobretot quan es veié clar que fins i tot segons els sorprenents còmputs de la Guàrdia Urbana hi havia més gent al carrer, molta més gent, que no l’any passat.
Estaria bé que algú fes un estudi d’alguns comptes seleccionats de Twitter per a documentar com l’estupor els va durar les hores que va tardar a circular el nou argumentari. Aquest que ara reenfoca l’afer amb arguments com per exemple que aquesta comparació no es pot fer perquè el 2021 hi havia pandèmia. O bé coses més divertides encara. Vaig quedar astorat ahir quan vaig sentir uns quants dirigents d’ERC insistint que a la manifestació de l’Assemblea hi havia anat molta gent del seu partit. Perquè supose que no s’adonen que si això fos així significaria una impugnació en tota regla dels militants a la direcció. Tant hi fa: definitivament la lògica no és el seu fort.
Allò que dissortadament no ha canviat en l’argumentari, tanmateix, ha estat l’ús abusiu del qualificatiu “populista”, centrat sobretot en la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu –i avui ella mateixa en parla en aquesta entrevista a VilaWeb.
La maniobra és pobra, ridícula i cau pel seu pes, però de tota manera val més que les coses queden clares: Dolors Feliu no va fer un discurs populista, sinó un discurs d’oposició a aquest govern. Que no és igual, ni hi té res a veure. Evidentment, ells ho saben, això, però prefereixen abusar del concepte per a conflictivitzar la persona i allò que representa. Feliu, en nom de l’ANC, va dir ben alt que ja n’hi ha prou d’aquesta comèdia i va marcar un camí polític per a eixir a curt termini de l’atzucac on precisament els partits ens han dut –amb una responsabilitat ben especial d’Esquerra Republicana, però també amb la crossa de Junts donant-li suport al govern.
La proliferació abusiva del terme “populisme”, no en tingueu cap dubte, és un comodí trampós de les aristocràcies polítiques. Tot allò que no encaixa en la seua planificació ni se sotmet als seus designis és qualificat de populista, tant si ho és com si no ho és. I aquest n’és un cas ben clar i escandalós. Molt escandalós. Perquè l’enfocament de l’ANC no és populista de cap manera. L’ANC no és antipartits, com a principi ideològic, ni nega els canals de participació política existents –i la trajectòria d’aquests anys ho demostra i ho avala de sobres. L’ANC critica legítimament els partits per tot allò que fan en aquest moment concret o, més ben dit, per tot allò que no fan. I proposa una solució plenament política i que es vol canalitzar mitjançant les institucions.
Entenc que l’èxit de la manifestació faça mal a qui volia veure-la fracassar i encara entenc més que els faça por de veure que la gent no es conforma i ja els desafia clarament, però la demagògia, aquest volum exagerat i estrident de demagògia que no cerca sinó tapar-se les vergonyes, simplement no és tolerable si volem fer un país millor.
VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!
