Dolors Feliu: “Diem que necessitem nous líders. No surten de sota les pedres, proposeu-los”

La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, participa aquests dies en actes de l’entitat per tot Catalunya per a defensar la llista cívica. Els socis de l’ANC decidiran si la proposta prospera, o no, en una consulta que es farà de l’1 al 14 de març, i els resultats es faran públics dos dies després en l’assemblea general ordinària que es farà a Taradell (Osona). En aquesta entrevista, Feliu nega que l’Assemblea es converteixi de facto en un partit si es forma la llista, malgrat les crítiques internes i externes, i explica com es materialitzaria. Al·lega que cal que hi hagi una candidatura que aplegui l’independentisme que es podria abstenir si l’oferta electoral no canvia, i creu que és l’Assemblea qui es troba en una millor posició per a impulsar-la. De fet, assegura que, malgrat la rivalitat que hi pot haver amb els partits independentistes, ja hi ha qui comença a dir en privat que és millor que s’hi presenti. Ella argumenta que l’ANC no podia caure en l’immobilisme. Deixa entendre que la seva continuïtat al secretariat va lligada als resultats de la consulta, tot i que diu que totes les opcions són obertes, i s’imagina l’agrupació d’electors com un revulsiu.

—Molts han alertat del perill que, amb la llista cívica, l’ANC es converteixi a la pràctica en un partit polític.
—Tot el projecte és fet perquè això no passi. Perquè volem preservar l’Assemblea i perquè, precisament, un dels problemes és que el funcionament dels partits pot haver estat una de les raons per les quals no tenim encara la independència. Serà una agrupació d’electors. És efímer. Tan sols durarà el que és, per una vegada, les eleccions al Parlament de Catalunya. L’agrupació d’electors solament pot funcionar si té un aval de 60.000 signatures que s’han de recollir en 20 dies des de la convocatòria d’eleccions. Per tant, hi ha d’haver tota una gran mobilització. Queda separada de l’Assemblea també pel fet que no és un partit i perquè sempre hi ha d’haver un grup promotor, separat, que seran les persones que gestionaran la participació de la gent, que elaboraran les llistes i faran les gestions davant la Junta Electoral.

—Lluís Llach, en una entrevista a VilaWeb, deia sobre l’ANC: “No vull que es converteixi en un annex d’una futura opció política. Em sembla que això va en contra del sentit més profund de l’Assemblea.” Encara que formalment hi hagi una separació, no hi haurà una vinculació que es mantindrà?
—En realitat, no. Perquè fixem-nos que, una vegada feta l’agrupació de lectors i que hagi entrat un grup parlamentari, els grups i els diputats són independents en tot. Fins i tot són independents dels seus partits i no necessàriament han de seguir-los. Ho hem vist recentment: com algun partit ha fet fora algun diputat i es manté al parlament. Aquí no hi haurà ni partit. Per tant, hi haurà un vincle de propòsit: s’haurà signat un compromís amb les persones que els hauran proposats a la pàgina web. Sí que es pot mantenir aquesta pàgina web per fer consultes o preguntar determinades polítiques. Aquí hi pot haver un cert vincle. Però no són ni socis i sòcies de l’Assemblea. Serà un procés participatiu obert a tota la ciutadania, a tots els independentistes. No acabarà tenint res a veure amb l’ANC, tot i que l’impuls sí que ho és. A més, hi ha una gran incompatibilitat entre els membres del secretariat actual, els que vam entrar-hi el 2022 i els que hi entraran enguany, que hi haurà eleccions l’ANC. Hi ha una incompatibilitat total.

—I també hi ha incompatibilitats de cincs mesos.
—Per a càrrecs electes, per a membres de les coordinacions de les territorials de l’Assemblea, això sí que són cinc mesos. Gent que deixi el càrrec perquè efectivament vegi que no anem enlloc i facin campanya per fer la independència i que, si la gent els proposa, hi puguin ser. Volem visualitzar i assegurar aquesta gran separació perquè, a més, passarà una cosa i és que si realment tot això funciona, hi haurà una gran tasca de mobilització. Al carrer hi ha d’haver un pla de mobilització per resistir aquest embat tant al voltant del parlament com per tot el territori. I això és una tasca de tot el país, però també de l’Assemblea. No oblidem que això ja ha estat així en el passat, ens ho recorden de vegades a les xerrades: ja hi va haver una consulta per si es volia una llista transversal i això va derivar en Junts pel Sí, i la llista sense polítics que va sortir d’Òmnium, també a redós de Junts pel Sí. Primàries també va sortir de l’ANC, en aquell cas per a les municipals.

—Aquesta llista cívica s’enfrontarà a ERC, Junts i la CUP. Aquesta transversalitat no hi serà en tant que seran rivals polítics, no creieu?
—En realitat, no són exactament rivals polítics, perquè si ens ho mirem des d’una òptica de l’independentisme, veiem que hi ha una gran bossa d’abstencionisme que aquests partits en molts casos ja han renunciat a recuperar. I això en públic no ho diuen gaire, però en privat ja hi ha persones que ens han començat a dir: “Millor que us presenteu.” Perquè realment, es perden aquests vots independentistes. Si sincerament es vol fer un projecte independentista, presentar-se amb aquesta llista cívica no va contra ningú, va a favor de la independència. Si realment hi ha aquest espai que no és cobert, què s’espera? Qui el cobrirà? Els unionistes? Ningú? Es perden molts vots independentistes, ja passa, i fins i tot podria haver-hi risc de pèrdua de la majoria independentista.

—Hi ha qui veu necessària una quarta llista independentista, però pensa que no l’ha d’impulsar l’ANC.
—Això els socis i sòcies ho diran. Però qui ho pot fer amb més garanties i escoltant tothom, amb més obertura de mires, dient a tothom que proposi noms, en un projecte que sigui més compartit entre tot l’independentisme? L’ANC és en una posició idònia per a fer aquest exercici. Hi ha gent que diu que tant de bo tiri endavant, aquesta llista i, si no surt, faran alguna altra acció. Hi ha grups que estan amatents. És una elaboració sincera, hem volgut fer un exercici sense trampes.

—Com responeu als cent trenta càrrecs i ex-càrrecs que han signat aquest manifest que diu que es vulneren els estatuts i el codi ètic?
—No és així, no ho hem vist mai així. L’Assemblea ha estat creada per fer la independència. És una finalitat política i de mobilització que ens empeny en tot cas. I el nostre deure és fer alguna cosa per fer la independència. No quedar-nos quiets davant aquest immobilisme. Més que vulnerar, jo diria que es compleixen fil per randa. Es fa un gran esforç per ser fidels del tot a aquesta finalitat.

—Us han retret que hàgiu format un grup de treball per a la llista cívica abans no s’hagi fet la consulta per a avalar-la.
—Aquest impuls a la llista cívica ja s’ha aprovat en dos fulls de ruta. El primer, abans que nosaltres fóssim al secretariat. Aquesta consulta, que és en els fulls de ruta, tothom entén que ha de ser sobre un projecte ja més elaborat, que reculli tots aquests debats. Si no, ara que em feu totes aquestes preguntes, jo no tindria cap resposta. Per tant, hem d’avançar. Les xerrades que hem fet de l’horitzó 2023-2025 s’enregistraven i, si no s’ha pogut, hi havia algú prenent notes. Tot això ha estat material de debat. Hem fet dos congressos d’assemblees de base amb les territorials i sectorials i, a més, tots els debats oberts que hi ha hagut a l’Assemblea durant tots aquests anys. En aquest moment, són tres o quatre el dia i abans s’han fet dues o tres xerrades setmanals, pel cap baix. S’ha anat per tot el territori i, per tot això, s’ha confluït en aquest grup de treball. Fer una mica de projecte per explicar-ho i que la gent pugui votar amb una mica de coneixement de causa.

—En les xerrades, per tant, defenseu el sí a la llista cívica.
—Són informatives. Evidentment, és un projecte que s’ha treballat per al sí. Es fa buscant de fer efectiu aquest projecte que ja és en el full de ruta.

—Us acusen de manca de neutralitat. Hi ha xerrades per a defensar el no? Com s’articula el debat intern?
—El debat intern ja fa més de dos anys que el fem. Això n’és el resultat. És clar que no som neutrals. Hi ha un full de ruta que diu que es faci un impuls d’una llista cívica. El complim d’una manera fefaent. Els partidaris del no fan debats al territori. Hi ha territorials que fan debats i hi van unes altres territorials que hi estan a favor o hi van ex-membres del secretariat que volen defensar el no, o el sí. Però les xerrades que es fan des de nacional són per a exposar tot allò en què s’ha treballat.

—Hi ha territorials que hi estan en contra. Es tensa massa l’ANC internament?
—L’Assemblea sempre ha bullit molt per dins perquè reflecteix el país. Som en un moment en què hi ha moltes veus que tenen opcions diferents i que pensen que potser s’hauria de fer d’una altra manera, però és clar que ningú no sap dir de quina. De tensió, sempre n’hi ha hagut quan s’ha presentat un projecte nou. Per exemple, ens recordaven que quan hi va haver la consulta del referèndum unilateral d’independència (RUI) també hi va haver unes tensions tremendes. Després vam tenir l’octubre del 2017 i ningú no recorda aquestes grans tensions dins l’ANC.

—Plantegeu diverses situacions polítiques segons el resultat de les eleccions. Imaginem que es forma l’agrupació d’electors i no hi ha una majoria partidària d’activar la declaració d’independència. Dieu que la llista participaria “intermitentment” al parlament. Què voleu dir?
—Participaria quan hi hagués l’oportunitat de demanar la independència o fer alguna actuació que ho posés de manifest, o per a denunciar. I faria molta acció pel territori. Al codi ètic, hi ha l’obligació de tenir una oficina al territori oberta al públic, perquè puguin donar explicacions. Aquesta intervenció puntual seria intermitent, per fer confrontació i posar de manifest que els partits independentistes no fan la independència sinó que pacten. És a dir: no autonomisme. Intervencions dures. Hi ha qui deia: que no s’aconsegueixi acabar la legislatura.

—En aquest cas, per tant, els diputats no assistirien a tots els plens i comissions? Perquè ara la majoria dels debats del parlament són ajustats al marc competencial estatutari.
—S’ha de fer aquest trencament amb l’immobilisme del parlament, on no es parla gens d’independència. La gran diferència és qui hi serà gent que haurà signat un codi ètic per a fer la independència i la nostra esperança és que faci un trencament de les dinàmiques del parlament, si s’aconsegueix la gran fita de posar-hi diputats que volen fer efectiva la declaració d’independència i abaixar la bandera espanyola.

—Com s’aplica la declaració d’independència?
—La llista cívica és el començament d’una mobilització. Imaginem-nos milers de persones proposant moltes persones perquè vagin a fer la independència i que efectivament hi vagin. I la gent a fora donant suport i fent l’ocupació que necessitem. Evidentment, s’ha d’acabar el que no es va acabar l’1-O. S’ha d’assumir el comandament dels Mossos i forces de seguretat, el simbolisme d’abaixar la bandera espanyola, assumir la responsabilitat de publicar la declaració i la llei de transitorietat, que ja és publicada, s’ha d’executar, i s’ha de demanar el reconeixement internacional. En cas que l’estat espanyol declari un conflicte doncs s’ha de demanar una potència protectora, s’ha de posar en contacte amb les Nacions Unides. I tot això combinat amb aquesta mobilització del territori.

—Amb els judicis vam veure que els Mossos van sospesar de detenir el president. Veieu possible això d’assumir-ne el comandament?
—Sí, és la norma bàsica de tot estat de dret. De vegades oblidem que la força de coacció ha de ser comandada per civils. És la base de la democràcia.

—I si els Mossos consideren que el govern desobeeix el marc jurídic espanyol, que ells sí que obeeixen?
—El que va passar és que no es va assumir el comandament dels Mossos d’Esquadra ni la sobirania del país. No hi va haver República Catalana. Els Mossos obeïen l’estat espanyol perquè érem dins l’estat espanyol. No es podia obeir ningú més. Ningú no va abaixar la bandera, ni va assumir aquella declaració d’independència, no hi va haver mai un estat català. Com que no n’hi va haver, els funcionaris no el van obeir mai. Què passaria si hi hagués un estat català? Escolta, provem-ho. Fem aquesta assumpció de responsabilitat. Si una cosa hi ha en els cossos i les forces de seguretat és la màxima lleialtat al país, a les normes i a la democràcia. Tenim un parlament democràtic.

—Una vegada elegits els diputats, el grup promotor vetllaria perquè no es desviessin dels objectius a què es van comprometre?
—La màxima garantia la tindrà la gent votant, i proposant noms que entre tots ens mereixen garanties. Ens podem equivocar. Però hem vist durant tot aquest temps com s’han comportat, el discurs que tenen, com criticaven o s’oposaven al fet que no es fes la independència, com han sortit de càrrecs per fer-ho, com s’han enfrontat a la justícia, moltes d’aquestes persones. Això és el que ens ha de donar més garanties. Gent que pensem que no es pot permetre a si mateixa d’anar a fer res més dins el parlament que no sigui fer la independència. És un compromís molt ferm que, a més, el tindran per escrit, perquè hauran de signar el codi ètic. Això és el més important perquè, al cap i a la fi, seran independents una vegada votats. D’això n’hem de ser conscients. El grup promotor agafarà la proposta de noms i l’endreçarà d’acord amb els més votats, i els demanarà si hi estan d’acord o no, i hi haurà també tots els requisits de gènere. El grup promotor proposarà una candidatura que serà ratificada pel secretariat nacional de l’Assemblea i per tota la gent que s’ha registrat a la web i que ha proposat noms. Al final, el carrer també serà aquesta garantia. La pressió social.

—I, després, el grup promotor desapareix?
—Desapareix quan hi ha el grup parlamentari. Pilota tot aquest procés fins al final.

—No demaneu que la gent es presenti de candidata sinó que proposi noms. Per què heu triat aquest sistema? I si hi ha noms proposats que no hi volen anar?
—Hem triat aquest sistema per dues raons. L’una és que ja es va posar en pràctica abans de Junts pel Sí. Es va fer una web del Centre Català de Negocis amb aquesta filosofia i va ser un èxit enorme, hi van entrar milers de persones en pocs dies i va ser una de les coses que va impulsar els partits a fer Junts pel Sí. L’altra és que ens sembla una manera que la gent es pugui implicar sense limitacions. Perquè de vegades la gent que es proposa és benintencionada però no és gaire coneguda o no la coneixem prou. Ha de ser gent que entre tots hem de veure clar que ho poden entomar. A més, espontàniament la gent va començar a fer-ho des del principi. Jo anava a les xerrades i, moltes vegades, la gent em donava un paper: “Té, aquesta és la llista cívica.” La gent té ganes de proposar i veu referents que ho poden fer.

—Ens podeu dir alguns d’aquests noms?
—Són noms que, sense gaire imaginació, tots podem tenir al cap. A l’Assemblea parlem amb tothom i, per tant, amb molts hi hem parlat obertament. Tothom està expectant de la consulta, de si sortirà sí o no, de si realment hi haurà molta gent que proposarà noms. Això també serà molt determinant. Si dius a algú que l’han proposat trenta persones, potser et diu: “Anem a sopar tots trenta.” Però si són milers potser fa una altra reflexió. També hi ha noms que potser no són tan evidents. Però quan comences a pensar i vas pel país, hi ha gent de referència del territori. Ha començat a passar, de manera bastant emotiva, en alguna territorial amb gent molt referent de mobilitzacions importants. En un moment determinat, a la sala hi havia una persona important i algú diu: “Tu.” I tothom diu: “Sí, a tu t’hi veiem.” Es donen casos així. O algun nom que ara fa temps que no és a la primera línia mediàtica però que és molt conegut i molt estimat. Hi ha molt de valor en aquest país que podem fer aflorar. Diem de vegades que necessitem nous líders. No surten de sota les pedres, proposeu-los.

—Què passaria si l’agrupació d’electors no acabés entrant al parlament per manca de suport? Això debilitaria l’ANC?
—L’Assemblea fa un projecte per a fer la independència. La nostra valoració és que el que debilita l’Assemblea és no fer cap projecte per a la independència, que hi hagi immobilisme, que no hi passi res, que donem voltes a la sénia sense cap mena d’esperança. Això debilita molt l’Assemblea. Mireu, els projectes s’ofereixen a l’Assemblea i a la ciutadania. Si semblen bé, endavant. I si no semblen bé, doncs és que la gent no ho veu i no poden tirar endavant. Així de senzill. No ens fem mala sang.

—Es complicarà la interlocució de l’Assemblea amb la resta de partits independentistes?
—No els agrada la llista cívica, la veuen com un competidor. Tot i que ja dic que individualment hi ha qui ja ha començat a confessar que tota aquesta abstenció s’ha de vehicular i millor que es faci d’una manera transversal. La interlocució amb els partits no és la nostra prioritat. És fer la independència. Tenim l’esperança que, com que ells també estan formats per vot independentista, es vagi veient que és una oportunitat per a tots assenyalar les pròximes eleccions com a plebiscitàries i fer l’embat que tots volem.

—No hi ha unitat amb els partits ni amb les entitats, ara mateix.
—Amb les entitats tenim el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència que vam signar just abans de l’Onze de Setembre i que ens posa en xarxa per la mobilització. Ho considerem molt important. En aquest sentit, estem en xarxa. Hi ha una setantena d’entitats, i hi som les grans. És molt difícil que hi hagi unitat fora de la independència. Els costa entrar-hi perquè els fa por o no ho veuen perquè han entrat en dinàmiques autonomistes i de pactes amb Madrid. I sembla que Madrid els pot solucionar alguna cosa i tot el dia som al congrés espanyol i a veure què ens donen. I això, evidentment, no ens dóna res. És una part de la pantalla que ja vam passar l’octubre del 2017. L’única unitat és fer un projecte per fer la independència.

—L’Assemblea no actualitzarà el full de ruta en la pròxima Assemblea General Ordinària. Per què?
—El full de ruta del 2023 ja es va fer amb molt de debat. Recordem que hi va haver més de sis-centes esmenes. Es va aprovar aquesta consulta als socis i no hi havia temps per a executar el full de ruta. Per això es va prorrogar per al 2024 i el 2025. Evidentment, si es decideix d’aprovar-ne un altre abans, es pot fer. Però la qüestió és executar el vigent.

—El mandat del secretariat actual s’acaba al maig. Si els socis de l’Assemblea no avalen la llista cívica, valoreu de plegar?
—Segurament hi haurà canvis importants al secretariat si això és així. També és una sort que cau molt bé. Perquè la consulta és de l’1 al 14 de març i el 16 hi ha l’Assemblea General Ordinària a Taradell i n’anunciarem el resultat, i les eleccions al secretariat. Serà un bon moment perquè tothom vegi quina és la sensibilitat actual de l’Assemblea i es comprometi amb el resultat que surti.

—Si els socis avalen la llista cívica, us tornareu a presentar al secretariat?
—La gent que està més d’acord amb la llista cívica, ho farà amb més il·lusió. I la que no ho estigui, en el sentit contrari.

—Parleu en plural, però què fareu vós? Si la llista cívica no surt, plegareu, i, si surt, us tornareu a presentar?
—Totes les meves opcions estan obertes segons els resultats. Evidentment, és total el meu compromís amb l’entitat.

—Si Pere Aragonès avancés les eleccions, hi hauria prou temps per a confegir la llista cívica?
—Hem treballat prou, prou contundentment, i el projecte és prou dibuixat per a accelerar si fos necessari. En realitat, tenint la pàgina web, que és on la gent pot entrar a proposar els noms, tot és possible. Es pot accelerar el temps per a fer les propostes. Potser si tan sols tenim quinze dies o un mes, la gent hi entra en massa i tot es fa més de pressa. Crec que sí, que és prou madur. Quan hi hagi el sí per part dels socis, ja es podrà començar a participar.