Dolors Bramon: ‘Els musulmans catalans no es deixen pagar mesquites per Catar ni per Aràbia, a diferència del Barça’

[Aquesta entrevista, publicada originalment al juliol de 2016, ha estat recuperada com a part de la sèrie ’62 veus per l’agost’ que a l’estiu del 2017 ha recopilat les millor entrevistes del curs passat]

Dolors Bramon (1943) és filòloga especialitzada en llengües semítiques i una de les grans coneixedores de l’islam a casa nostra. Fa pocs dies que va escriure l’article ‘Llepafils i primmirats‘ on parlava sobre l’ús que donem a les paraules cada vegada que l’anomenat Estat Islàmic, o un altre grup terrorista, comet un atemptat. O bé recordava que quan el terrorista és blanc i cristià fem servir unes altres paraules. Bramon raona que la premsa, els polítics i molta altra gent barreja sense sentit algunes paraules que tenen significats diferents, com ara ‘islàmic’ i ‘islamista’. VilaWeb ha parlat amb Bramon telefònicament sobre això. Ens ha atès amablement des de Banyoles, ciutat on va néixer.

—Raoneu per què proposeu de no dir-ne Estat Islàmic, sinó ‘pretès’ estat islàmic.
—’Islàmic’ vol dir que algú actua com a musulmà. I no veig que sigui propi de l’islam, això que fan aquests terroristes. Per tant, no els puc dir ‘islàmics’. Per això proposo dir-ne ‘pretès estat islàmic’. En tot cas, els podria dir ‘islamistes’. Ho predico des del 2014: ‘islàmic’ fa referència a les coses que fa un musulmà i com a musulmà. Al món hi ha 1.500 milions de musulmans. I quan un musulmà es desvia de l’islam, en canvi, vam decidir dir-ne ‘islamista’, allò que abans se’n deia ‘fonamentalista’, ‘integrista’, ‘radical’. Per tant tenim ‘islam’, ‘islàmic’ i ‘islamista’.

—Les croades no són cristianes, doncs?
—Naturalment que no. I menys encara el Ku Klux Klan. I això que tenia la creu per símbol! Les croades no les podem considerar un moviment catòlic, no. Ni tampoc podem considerar aquests terroristes islàmics.

—Llegiu premsa en àrab. Allà quins adjectius fan servir per referir-se a l’anomenat estat islàmic?
—Ells també diuen ‘estat islàmic’. Sí, noi, la inèrcia. La premsa, també l’occidental, ha agafat el terme sense cap mena de sentit crític. Però dir-ne ‘estat islàmic’ és inèrcia i beneiteria.

—En el vostre article també recordeu que quan el terrorista és blanc i cristià en diem boig.
—’Terrorista’, ‘boig’ i ‘que està malament del cap’. Quan els terroristes són musulmans, en canvi, no. Una vegada han fet l’atemptat, ja formen part de l’islam. I punt. Ara, t’he de dir que hi hem guanyat, darrerament. Ja no es diu ‘islam’. Es concreta més. Ja distingim entre musulmà i islamista. És una victòria que faig meva. I algunes televisions ja parlen de ‘l’autoproclamat estat islàmic’.

—També poseu l’exemple dels violadors. Aquests són sempre presumptes.
—Sempre! I ara hi ha també presumptes violacions, tu. Som molt primmirats i llepafils per a segons què. Però quan ens arriben notícies de l’àmbit islamista, aleshores la nostra capacitat de crítica l’endrecem en un calaix.

—Seria bo que a Catalunya hi hagués mesquites en bon estat, i no gent en gimnasos?
—Els tenen molt maltractats i tothom té dret d’anar a resar en un lloc més digne. Però t’he de dir que se les haurien de pagar ells. Els musulmans a Catalunya tenen el seny que diuen que tenim els catalans. Per això per ara no s’han deixat pagar cap mesquita per l’Aràbia Saudita. Ho han intentat i han dit que no.  Així com el Barça, i jo en sóc, s’ha deixat pagar per Catar, a diferència dels musulmans catalans que no es deixen pagar mesquites per Catar ni per Aràbia. Demostren més seny que molts catalans.

—I per què han dit que no?
—Per què tenen seny. I saben que qui paga mana. I si et paguen una mesquita, també t’enviaran l’imam que toqui. I els imams educats a l’Aràbia Saudita a mi em fan por. Mentre els d’aquí puguin, faran bé de no tenir-los. Aquí fan servir molts imams que en el fons són immigració econòmica. Han vingut a guanyar-se la vida. L’imam el tria el poble. Són gent que se saben de memòria l’Alcorà, que no vol dir que sàpiguen què diu. Alguns són incultes. I els cultes, molts els ha culturitzat Aràbia Saudita amb una beca. I aquests, a mi, em fan por. Desvirtuen i tergiversen l’Alcorà, dient allò que no diu. Fan molt de mal. Però això també va passar amb el cristianisme. N’hi ha que expliquen el que no és. Tots coneixem un senyor que es diu Rouco Varela, bisbe catòlic. Quan el comparo amb Pere Casaldàliga, bisbe catòlic, he de dir que els veig diferents. Doncs Amb l’islam passa això mateix.

—Com veieu l’actuació dels Mossos d’Esquadra en el cas de terrorisme?
—El terrorisme creix, ens ha de preocupar, i augmenta. Però no n’hi hagut cap, d’atemptat, per sort. Ara, si n’hi ha un, n’hi haurà tres. Els Mossos d’Esquadra actuen amb molt de seny. Pel que jo en sé. A diferència del senyor Fernández Diaz, que durant temps els ha vetat informació. I això és el súmmum. El súmmum.