31.08.2016 - 22:00
Dolors Boatella representa més bé que ningú els humoristes que han arribat al gran públic gràcies al trampolí de Twitter. Els seus muntatges gràfics –més coneguts per ‘mems’– sobre qualsevol detall de l’actualitat política són carregats de mordacitat i li han donat una fama merescuda. Però la seva lectura política no és solament humorística. Parlem amb ella, en una entrevista de la sèrie ‘A punt per a la independència’, sobre el moment polític actual, centrat en la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. És del parer que cal tornar a votar, en un referèndum d’independència que sigui vinculant, i retreu a Catalunya Si que es Pot (CSQP) que Iglesias, des de Madrid, hagi fet més esforços que no pas ells.
—Nom: Dolors Boatella
—Edat: 36 anys
—Independentista? Sí
—Des de quan? Suposo que d’ençà que m’estimo Catalunya, i això em ve de quan vaig néixer.
—La política és… el mecanisme per a ser millors
—Com us definiu políticament? Com una noia jove, guapa i molt simpàtica. I d’esquerres.
—Un llibre de capçalera? Us en podria dir molts de Quim Monzó, però em quedaria amb El perquè de tot plegat. I, essent una mica més estranya, et diria El pagès i el seu món, de Josep Pla.
—Un personatge històric? A mi m’inspira Bach i cada dia l’escolto.
—Quin objectiu ha de tenir aquesta Diada?
—Bàsicament, confirmar que no hi ha marxa enrere. És un bon moment perquè els protagonistes del procés, que som la gent del carrer, ens tornem a reunir. Però no per a reclamar res, sinó per constatar que duem endavant aquest procés i que volem votar.
—Anem bé per assolir-lo?
—L’èxit de la Diada, com sempre, dependrà de la gent. Crec que les institucions, i especialment els partits polítics, potser en aquests últims mesos no han transmès l’escalf necessari per a fer sortir la gent al carrer. Però sí que és cert que els esdeveniments que hi ha hagut arran dels blocatges del Tribunal Constitucional (TC), de les amenaces a la presidenta del parlament, etc., han escalfat prou el personal perquè sortim al carrer. És terrible que hagi de ser sempre el TC que ens mobilitzi.
—Creieu que la gent està cansada?
—No. La gent no es cansa si veu que el moviment causa un efecte i hi ha una resposta.
—Voleu dir una resposta per part dels polítics?
—Quan la responsabilitat es trasllada als partits polítics, la cosa canvia de ritme i a vegades pot ser decebedor. Personalment, em canso de les conseqüències d’aquesta espera, perquè mentre els polítics s’ho pensen i negocien, hi ha unes polítiques molt dures que s’apliquen sobre Catalunya. Com es diu a Twitter, tenim pressa [#tenimpressa]. De fet, fa quatre anys que tenim pressa, però val més que no n’abusem, d’aquestes expressions.
—Què us agradaria que passés a la qüestió de confiança?
—A veure, la qüestió de confiança no és sobre una persona. La qüestió de confiança és sobre un procés que encapçalen un conjunt de persones. I tots han d’estar d’acord en una base molt evident, que és que s’ha de fer un referèndum independentista vinculant.
—Si Puigdemont no la supera i acabem fent eleccions, el procés s’acaba o surt reforçat?
—Seria una paradoxa. Perquè volem votar i ens trobaríem amb unes eleccions ordinàries. Això sí que desinflaria. Seria una dutxa d’aigua freda. Per això dic que la confiança s’ha d’edificar sobre poder votar un referèndum d’independència.
—RUI sí o RUI no?
—A mi m’agradaria que féssim un referèndum vinculant per la independència, amb una pregunta clara i binària. I ja està. No sé si dir-ne RI, RUI o el que sigui. El nom m’és igual.
—Amb DUI immediatament després?
—Home, és clar. Bé, després de fer el recompte i que arribin els vots per correu. I encara més, no ha de ser una declaració, sinó una festa-declaració. Tant institucional com vulguis, però una festa. Hem obert moltes ampolles de cava, però per una cosa així ja et dic que no n’hi haurà prou.
—Com creieu que pot reaccionar l’estat espanyol?
—A la gent d’Espanya li sabria molt de greu. Crec que s’haurà de fer una bona feina per a explicar que serem uns bons veïns. Em preocupa el dia a dia, amb els meus veïns i amb el meu entorn. Jo tinc seguidors de Twitter a Múrcia i Conca que ja em demanen asil. I al govern espanyol no li dedicaria ni un segon més perquè si no ho han entès des del 1714, no ho entendran pas ara.
—Per guanyar un referèndum cal eixamplar més la base independentista?
—Sí, eixamplem la base, però que els independentistes no s’eixamplin més. La base ja és molt àmplia. No siguem primmirats sobre què és ser un bon independentista i què no. Hi ha molts matisos, moltes sensibilitats i moltes maneres d’estimar Catalunya. A Madrid tenen un partit que es diu Podem que va posar un referèndum com una peça clau en unes negociacions d’investidura. Vull entendre que per als seus companys de partit de CSQP, també és important, aquest tema. És molt estrany que Pablo Iglesias es preocupés més que no pas Rabell del referèndum a Catalunya.
—I com s’ha de fer?
—Una cosa que segur que no hem de fer és anar casa per casa ni crear etiquetes a Twitter, que som molt pesats. Hem de deixar-nos de partidismes i a la Diada demostrar que el procés té una base àmplia. I que no s’estiguin per ximpleries i que la Colau vagi a la Diada. Però que hi pugui anar perquè li ve de gust.
—Hi ha independència sense els comuns?
—És que jo crec que ja han pujat al carro. No crec que vulguin la independència, crec que volen un referèndum i aquest és el primer pas. Potser votaran que no o que sí, però si no volguessin un referèndum Iglesias ja governaria amb Sánchez a Madrid.
—Tres coses de la independència que us motiven i que feu servir per convèncer un indecís.
—En tinc moltes. Les declaracions de Rajoy, com ens tracta el seu ministre de l’Interior o com el Tribunal Constitucional ens bloca coses tan necessàries com la llei contra la pobresa energètica. Però a més a més, qualsevol pot entendre que tenim dret a provar de fer-ho millor. Tenim el dret de decidir si ho volem intentar. És que, qui vol quedar-se a Espanya?
—Quins errors ha comès el procés?
—Suposo que els personalismes i els partidismes. S’han intentat d’evitar, però així que ens hem despistat hi hem caigut de quatre potes.
—I encerts?
—Quan s’ha fet visible el sentiment d’unitat, com l’abraçada de David Fernàndez amb Artur Mas. Aquest cultiu és el que s’hauria de respirar.
—En algun moment ho heu vist molt magre?
—Alguns diran quan la CUP no va aprovar el pressupost o la no investidura de Mas. Però jo recordo les setmanes posteriors del 9-N. Aquell Nadal. Va ser una parada tècnica molt estranya i se’m va fer molt llarga.
Sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)‘: Eduard Voltas,Salvador Cardús, Natàlia Esteve, Isona Passola, Roc Casagran, Bel Olid i Imma Tubella.
