13.12.2016 - 05:00
És possible que en un futur més o menys proper es puga personalitzar la dieta?
En aquest moment estem investigant aquest camí, encara que és difícil marcar una data exacta. Així mateix, no crec que mai hi haja una dieta personalitzada per a cadascú de nosaltres, però sí que tindrem casos de malalties –de fet, ja n’hi ha alguns de documentats– en què una dieta concreta beneficia el grup de persones que la pateix. Des de fa molt de temps es treballa amb els anomenats «errors congènits del metabolisme», és a dir, xiquets que quan naixen pateixen una malaltia monogènica i amb una dieta específica s’evita el desenvolupament d’aquesta.
Pot explicar un exemple d’açò?
Un de molt clar és el de la fenilcetonúria, malaltia que pateixen aquells individus que tenen una mutació en el gen de la fenilalanina hidroxidasa (PAH), que transforma la fenilalanina a tiroxina en un procés de detoxificació. Si no es converteix en tiroxina, la fenilalanina es transforma en productes tòxics neurodegeneratius, fet que es tradueix en retard mental. Com coneixem quina n’és la causa, podem evitar donar a un xiquet la fenilalanina, un aminoàcid que es troba present en les proteïnes d’origen animal, que es poden substituir per proteïnes d’origen vegetal que no presenten aquest aminoàcid. Així, modificant la dieta des del naixement, podem evitar que un xiquet afectat no tinga retard mental. Existeixen altres exemples, però aquest ens dóna una idea de com en algunes malalties, com ara el càncer d’origen genètic o malalties cardiovasculars, es pot investigar quins gens augmenten el risc de patir-les i d’aquesta forma poder «controlar» la malaltia amb una dieta ben marcada.
Un altre exemple d’açò seria el del gen FTO. Ens pot explicar quins efectes té sobre l’obesitat?
L’obesitat sempre ha preocupat i les causes no són sempre que la gent menge molt i realitze poc exercici; també hi existeix un substrat genètic. Hi ha dues formes d’obesitat, que serien l’obesitat monogènica, és a dir, que es correspon a un gen que provoca una obesitat mòrbida, i també trobaríem l’obesitat comú, que és més abundant en la població i més heterogènia. Amb aquesta última, el que es va fer fou un escombrat genòmic (veure tot el genoma d’una persona) per a observar quins gens s’associaven a aquest tipus d’obesitat i un dels primers en ser descobert va ser el gen FTO, la qual cosa va ser una sorpresa. A partir d’aquest moment es van realitzar més estudis en altres poblacions i es va veure que per cada gen FTO mutant, augmentaven un 32% les probabilitat de patir obesitat. Per tant, si una persona té els dos gens (un del pare i un altre de la mare) mutants, té un 64% més de probabilitats de patir obesitat. I encara que coneixem quina n’és la causa, encara no sabem els processos bioquímics que altera.
Hi ha estudis amb altres gens, com el cas del gen FTO?
Sí. Avui dia els llistats són molt grans per a cada malaltia, com ara les malalties del cor, el càncer… I a més a més, aquest procés ja està sistematitzat en alguns països com els Estats Units, on es poden realitzar recerques segons el teu interès. Després, tota aquesta informació s’utilitza per veure si es pot aplicar una dieta que canvie aquestes associacions.
S’ha pogut comprovar, a hores d’ara, si amb alguna dieta, com ara la mediterrània, s’ha pogut mitigar els efectes d’aquests gens?
Això és exactament en el que estem treballant ara. El que necessita la medicina de precisió són dades aportades per assaigs clínics, ja que és el que té el màxim nivell d’evidència. Nosaltres ens hem fixat en un gen que s’anomena TCF7L2, que és el principal gen que s’associa a patir diabetis, però que altres estudis associen a malalties cardiovasculars. El que hem pogut comprovar és que aquest gen està relacionat amb una major probabilitat de patir aquest tipus de malalties, concretament un ictus, però que quan apliquem una dieta mediterrània s’anul·la el risc genètic en només cinc anys.
Quines recomanacions o consells donaria a una persona per tal que comence una dieta mediterrània?
La dieta mediterrània s’està perdent actualment en la nostra societat i açò és la pitjor cosa que ens podria passar pel que fa a aquest tema, perquè tenim un dels patrons d’aliments més sans del món. En alguns estudis que hem realitzat es pot veure que sobretot en persones joves és on s’està perdent més ràpidament. Aquesta dieta, com ja hem vist, és la més saludable enfront malalties com el càncer o neurodegeneratives, fet que influeix poc en els joves, ja que la probabilitat de patir ells una malaltia d’aquest tipus els queda encara molt llunyana. Però, en el seu present, la dieta mediterrània els ajudarà a augmentar la seua salut física i la seua salut mental, cosa que coneixem gràcies a uns tests especialitzats i a diferents estudis realitzats. Com a conclusions varem observar que tenen una menor probabilitat de patir depressions, que tenen uns hàbits de vida més saludables i una millora física i mental. Actualment també estudiem la relació entre la dieta mediterrània i una millora de les notes de l’expedient, però encara està en procés. El que sí que observem és que aquesta dieta ens ajuda físicament i mentalment en la nostra vida, i això és una cosa que avui dia hem de valorar molt.
Llig l’entrevista sencera a la web de Mètode.
Iker Iranzo. Estudiant de Biologia de la Universitat de València.
© Mètode 2016.
