29.07.2024 - 18:16
|
Actualització: 29.07.2024 - 21:36
Avui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) la Llei 5/2024 de Concòrdia de la Comunitat Valenciana, divuit dies després d’haver estat aprovada a les Corts. Aquesta llei, anomenada “de la discòrdia” per les entitats memorialistes, deroga la llei 14/2017 de memòria democràtica i per a la convivència i té l’oposició de l’ONU, les universitats i el Consell Valencià de Cultura, a més dels partits Compromís i PSPV.
Entrarà en vigor d’ací a vint dies hàbils, temps que el govern espanyol vol aprofitar per negociar-ne amb el Consell la modificació o derogació. Per a això, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol, Ángel Víctor Torres, ja va avançar que activaria l’article 33.3 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional per obrir un procediment de negociació. Ho va dir tot just després d’haver-se aprovat la llei amb els vots del PP i Vox, que va eixir del govern valencià eixe mateix dia. Per part seua, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha mostrat disposat a dialogar, tot i que ha retret que el govern espanyol envaesca competències.
Si les negociacions no tenen èxit, l’executiu espanyol ja va avisar que portaria la llei al TC perquè considera que va en contra de la legislació espanyola. Per Torres, aquesta norma prova d’emblanquir la dictadura franquista i equipara els anys del totalitarisme amb un règim democràtic com la Segona República espanyola.
El precedent de l’Aragó
Aquest mateix procediment és el que va fer servir el govern espanyol amb la llei de memòria històrica aragonesa impulsada pel PP i Vox. Tanmateix, l’executiu de Jorge Azcón no es va voler asseure a parlar-ne i el president espanyol, Pedro Sánchez, va presentar un recurs d’inconstitucionalitat al TC. El tribunal el va admetre a tràmit i va paralitzar la derogació de la llei de memòria democràtica de l’Aragó.
El tribunal va acordar d’estudiar el recurs de l’executiu espanyol, que considera que la llei aragonesa pot vulnerar els drets de les víctimes de la dictadura franquista, a més de ser contrària a competències espanyoles. Així doncs, com passa sempre que el govern espanyol eleva al Constitucional una llei, va ser suspesa de manera automàtica i temporal.
La derogació de la llei va tirar endavant a les Corts d’Aragó el 2018 amb els vots del govern, format pel PP i Vox i el suport del Partit Aragonès (PAR), i va ser una de les primeres passes de la coalició PP-Vox contra les lleis de memòria democràtica de tot l’estat espanyol.
Què diu la “llei de concòrdia” valenciana?
L’anomenada “llei de concòrdia” amb prou feines té cinc articles, en contraposició als seixanta-cinc de la llei de memòria democràtica, i abasta d’ençà del 1931, any de la proclamació de la Segona República espanyola, “fins als nostres dies”. Torna al discurs de la guerra fratricida i diu que no hi ha hagut mai consens entre els historiadors sobre el període històric de la Segona República, la guerra del 1936-1939 i la dictadura.
No obstant això, abans no s’aprovàs, els departaments d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València (UV), Humanitats Contemporànies de la Universitat d’Alacant (UA) i Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló van signar una declaració conjunta en què expressaven el rebuig a la norma. Deien que la concepció de la història que presentava el text legal era clarament pròpia d’un “nacionalisme ranci i sense cap mena de sentit crític”.
A més de les suposades víctimes de la República que pretén emparar aquesta llei, també s’hi inclouen les víctimes d’ETA i del gihadisme al País Valencià. Per als experts, aquesta barreja és un intent d’emblanquir el franquisme i invisibilitzar-ne els crims.
També recull la creació de la “Unitat Valenciana de la Concòrdia”, que pretén d’assegurar el compliment de la llei. Sobre la tramitació dels procediments en matèria de memòria democràtica engegats i no conclosos a l’entrada en vigor de la llei, seran aturats de manera automàtica, excepte els processos d’exhumació.
