29.07.2024 - 18:16
|
Actualització: 29.07.2024 - 19:10
Avui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) la Llei 5/2024 de Concòrdia de la Comunitat Valenciana, divuit dies després de la seua aprovació a les Corts. Aquesta llei, anomenada de la discòrdia per les entitats memorialistes, deroga l’anterior Llei 14/2017 de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana i té l’oposició de l’ONU, les universitats i el Consell Valencià de Cultura, a més dels partits Compromís i PSPV.
Entrarà en vigor d’ací a vint dies hàbils, temps que el govern espanyol vol aprofitar per a negociar amb el Consell la seua modificació o derogació. Per a això, el ministre espanyol de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ja va avançar que activaria l’article 33.3 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional per a obrir un procediment de negociació. Ho va fer tot just després que la llei fos aprovada amb els vots de PP i Vox, qui va eixir del govern valencià eixe mateix dia. Per part seua, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha mostrat disposat a dialogar, tot i que ha retret que el govern espanyol envaïsca competències.
Si les negociacions no tenen èxit, l’executiu espanyol ja va avisar que portaria la llei al TC, per considerar que va en contra de la legislació espanyola. Per a Torres, aquesta norma prova d’emblanquir la dictadura franquista i equipara els anys del totalitarisme amb un règim democràtic com va ser la Segona República espanyola.
El precedent d’Aragó
Aquest mateix procediment és el que va fer servir el govern espanyol amb la llei aragonesa de memòria històrica impulsada pel PP i Vox. L’executiu de Jorge Azcón, però, no s’hi va voler asseure a parlar-ne, i el president espanyol, Pedro Sánchez, va presentar un recurs d’inconstitucionalitat al TC. El tribunal el va admetre a tràmit i va paralitzar la derogació de la llei de memòria democràtica d’Aragó.
El tribunal va acordar d’estudiar el recurs de l’executiu espanyol, que considera que la llei aragonesa podria vulnerar els drets de les víctimes de la dictadura franquista, a més de ser contrària a competències estatals. Així doncs, com passa sempre que és el govern espanyol qui eleva al constitucional una llei, aquesta va quedar suspesa de manera automàtica i temporal.
La derogació de la llei va tirar endavant a les Corts d’Aragó el 2018 amb els vots del govern, format pel PP i Vox i el suport del Partit Aragonès (PAR), i va ser una de les primeres passes de la coalició PP-Vox contra les lleis de memòria democràtica d’arreu.
Què diu la “llei de concòrdia” valenciana?
L’anomenada “llei de concòrdia” té a penes cinc articles, en contraposició als seixanta-cinc de la llei de memòria democràtica, i abasta d’ençà del 1931, any de la proclamació de la Segona República espanyola, fins als “nostres dies”. Torna al discurs de la guerra fratricida i assegura que mai no hi ha hagut consens entre els historiadors sobre el període històric de la Segona República, la guerra del 1936-1939 i la dictadura.
No obstant això, abans que s’aprovara, els departaments d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València (UV), Humanitats Contemporànies de la Universitat d’Alacant (UA) i Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló van signar una declaració conjunta expressant el seu rebuig a la norma. Asseguraven que la concepció de la història que presentava el text legal resultava clarament pròpia d’un “nacionalisme ranci i sense cap mena de sentit crític”.
A més de les suposades víctimes de la república que pretén emparar aquesta llei, també s’hi inclouen les víctimes d’ETA i del gihadisme al País Valencià. Per als experts, aquesta barreja és un intent d’emblanquir el franquisme i invisibilitzar els seus crims.
També recull la creació de la “Unitat Valenciana de la Concòrdia”, que pretén assegurar el compliment de la llei. Pel que fa a la tramitació dels procediments en matèria de memòria democràtica començats i no conclosos a l’entrada en vigor de la llei, seran aturats de manera automàtica, a excepció dels processos d’exhumació.
