Els documents desclassificats del CNI confirmen que va tenir contactes amb l’ex-imam de Ripoll

Els serveis d’intel·ligència de l’estat espanyol (CNI) van entrevistar-se unes quantes vegades amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, per obtenir informació sobre entorns gihadistes entre el 2012 i el 2014, mentre era a la presó de Castelló i abans no anés a viure a la capital ripollesa.

El CNI es va arribar a reunir amb ell per saber què en sabia de l’operació Xacal, de Vilanova i la Geltrú i més casos. Va donar informació i li van donar un número de telèfon per si volia posar-se en contacte amb els serveis secrets.

Però el maig del 2014 es va fer una anàlisi en què es va incidir en la seva tendència a enganyar i a no complir les directrius, afegida a les conclusions extretes de les entrevistes, que va fer que consideressin que es-Satti s’invalidava “per a qualsevol activitat informativa en benefici de les missions assignades al CNI”.

A més, no van detectar que fos un risc i el 2014 i 2015, davant l’augment de l’activitat gihadista a Europa, el CNI va centrar els esforços en uns altres individus. Ho revelen documents desclassificats pel govern espanyol i ho va dir l’ex-director del CNI Félix Sanz Roldán a la comissió de secrets oficials del congrés espanyol el 2018.

Més contactes de la policia espanyola

La informació que s’ha desclassificat només fa referència fins al 2015. Tot i això, hi ha proves que confirmen que la policia espanyola va visitar tres vegades la mesquita cercant Es-Satti. L’última va ser tan sols un mes abans, de la qual cosa la policia catalana no sabia res. En aquell moment, ningú no sabia encara que Abdelbaki es-Satty, l’imam d’Annour fins feia poques setmanes, era el cap del grup que havia preparat els atemptats.

Això mateix ho va confirmar públicament Hamid Barbach, secretari de la comunitat islàmica Annour de Ripoll, a la comissió d’investigació del parlament sobre aquells atemptats. Segons Barbach, en la tercera visita de la policia, van trucar des d’un número ocult i van avisar que farien un escorcoll a l’entitat. L’última visita va ser tan sols un mes abans del 17-A.

Segons la informació de què disposa VilaWeb, el juliol del 2017, funcionaris de la policia espanyola van fer aquesta tercera visita i van demanar si hi havia hagut cap canvi en l’organigrama de l’oratori. Els van respondre que Es-Satti havia estat acomiadat i que havia dit que se n’anava al Marroc. Els policies espanyols no van fer cap comentari. Sabien que havia fugit.

Descartaren que tingués objectius terroristes

Segons que consta en els documents, les entrevistes amb es-Satti eren pensades per parlar sobre gent amb qui havia mantingut contactes i que podrien anar relacionades amb entorns del terrorisme gihadista. Segons el CNI, entre el març i l’abril del 2014 no es va apreciar mai cap indici que pogués estar radicalitzat o en procés de radicalització. L’entrevista del 24 d’abril de 2014 va ser quan el CNI li va proporcionar un telèfon de contacte per si volia aportar informació.

Una vegada va sortir de la presó, el 29 de maig de 2014 el CNI va tornar a controlar-li les activitats. “El resultat d’aquest seguiment tampoc no va aportar informació sobre relacions d’interès per a l’activitat del CNI en l’àmbit de la lluita contra el terrorisme”, diuen.

El CNI va seguir es-Satti durant set mesos i detalla que no van observar converses, activitats o contactes que permetessin de deduir l’existència d’un pla per a executar atacs terroristes a l’estat espanyol ni en qualsevol lloc més, ni que formés part de cap organització terrorista o islamista radical, o l’existència d’un procés de radicalització per part d’es-Satti cap a postulats pròxims a l’autoanomenat Estat Islàmic o a cap grup terrorista més.

D’aleshores ençà, es-Satti va mantenir algun contacte telefònic amb personal del CNI. “Aquests contactes eren cercats per part d’es-Satti. Era evident que tractava de mantenir aquest canal obert i constatar que a l’altra banda del telèfon hi havia algú. En cap cas va proporcionar informació d’un mínim interès sobre les seves activitats o contactes ni se li va detectar cap element o indici que permetés d’establir que avançava en un possible procés de radicalització o que radicalitzava persones del seu entorn”, insisteix el CNI.

El CNI recorda que es-Satti es va instal·lar a Ripoll el febrer del 2015, dos mesos després d’haver deixat de constituir un objectiu d’interès, i que cap servei d’intel·ligència d’Europa o el Marroc no havia sol·licitat informació sobre es-Satti perquè hagués cridat l’atenció sobre cap circumstància.

Reacció del president Puigdemont

El president Carles Puigdemont, que va haver de fer front als atemptats del 17 d’agost de 2017, ha criticat amb duresa el paper dels serveis secrets espanyols arran dels documents que s’han desclassificat sobre l’ex-imam de Ripoll. En una publicació a X, es queixa que hi ha hagut incompetència i que cal depurar responsabilitat. “Per culpa de la feina mal feta hi ha hagut 16 morts i nombrosos ferits”, diu.

El president Puigdemont s’ha preguntat per a quina raó no s’ha seguit ni monitorat Es-Satti, es queixa del fet que el CNI no obtingués “ni el més mínim indici que pogués suposar un risc o una amenaça per a la seguretat”, del document escrit a mà d’Es-Satti i de la denegació del jutge de l’ordre d’expulsió.

“Si aquest grau d’informació, coneixement i contactes que va donar Es Satty el proporciona un independentista català, l’operatiu policial i judicial que es muntaria per tenir-lo controlat seria impressionant. A nosaltres ens espien amb Pegasus; a un islamista radical connectat amb entorns terroristes, que acaba preparant un dels atemptats més greus que hem tingut a Catalunya, no”, diu el president Puigdemont.