28.09.2020 - 13:36
|
Actualització: 28.09.2020 - 14:13
La sala segona del Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència. Torra haurà de complir una inhabilitació d’un any i mig i pagar una multa de 30.000 euros per haver mantingut la pancarta en solidaritat amb els presos polítics i els exiliats, contra el requeriment de la Junta Electoral espanyola (JEC).
A la sentència, de 133 pàgines i dictada per unanimitat pels magistrats Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Vicente Magro i Susana Polo –els tres primers, membres del tribunal del judici contra el procés–, es desestima el recurs de cassació de la defensa. El Suprem assegura que el president Torra va desobeir de manera ‘contundent, reiterada, persistent i obstinada’ la JEC, i l’inhabilita per a l’exercici de càrrecs públics en l’àmbit local, autonòmic, estatal i europeu. El Suprem afirma que la JEC vetlla per la neutralitat de l’espai públic en període electoral, i constata que Torra va vulnerar el principi de neutralitat.
El Suprem diu que la JEC no va vulnerar la llibertat ideològica ni la llibertat d’expressió del president Torra, s’aferra al fet que Torra no hagi negat els fets i conclou que les ordres de la JEC eren d’acord amb la legalitat vigent, que el mandat de la JEC estava ‘investit d’autoritat’ i en defensa l’autoritat per sobre de la presidència de la Generalitat. Per tot això, diu que la pena imposada és ‘proporcional’ perquè Torra exerceix un càrrec públic i com a tal hauria de donar exemple a la ciutadania.
Respecte de la queixa del president Torra pel tractament al TSJC i la falta d’imparcialitat del tribunal, el Suprem assegura que això no anticipava cap condemna. Pel que fa al plantejament de qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Suprem ho refusa amb l’argument que el tribunal està obligat a elevar-les quan hi ha dubtes sobre la interpretació del dret europeu: ‘La imparcialitat dels magistrats resulta evident (…) No concorre un dels supòsits: que l’organisme judicial tingui dubtes sobre la interpretació d’una norma del dret de la Unió per no ser clara.’
Llegiu la sentència íntegra.