16.05.2019 - 14:36
|
Actualització: 16.05.2019 - 17:42
La 22a edició del DocsBarcelona projectarà un total de 41 documentals de 26 països entre el 15 i el 25 de maig, que se centraran en tres eixos: la natura, la lluita de la dona i la política. Sis produccions tenen segell català, entre elles ‘Me llamo Violeta’, sobre el difícil camí dels nens i nenes transgènere, o ‘Ángel Pavlovsky’, un homenatge al popular artista argentí. Un documental sobre la bellesa i la força de l’aigua, ‘Aquarela’, inaugurarà un festival que clourà ‘El Pepe’, d’Emir Kusturica, un retrat de l’ex-president de l’Uruguai, Pepe Mujica.
El festival arribarà a dotze municipis de la demarcació de Barcelona amb treballs com ‘Avec un sourire, la révolution!’, el primer documental internacional sobre el primer d’octubre. L’auge de la docusèrie es plasmarà amb la projecció en primícia d”El caso de Alcàsser’, d’Elías León Siminiani.
El Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona 2019 inclou treballs premiats a festivals com Sundance, SXSW, IDFA o Hot Docs. Així doncs, arribaran els guardonats ‘Honeyland’, cinta macedònia sobre el món de l’apicultura que el director del festival, Joan González, ha qualificat de ‘petita joia’, ‘Cachada’, les vivències d’un grup de dones d’El Salvador que utilitzen el teatre per expressar la seva situació, ‘Los Reyes’, amb gossos com a protagonistes, i ‘What Walaa Wants’, de Christy Garland, un retrat d’una adolescent criada en un camp de refugiats a Cisjordània.
D’aquests exemples internacionals se’n desprenen les temàtiques que el DocsBarcelona 2019 ha volgut programar en la seva selecció de 41 documentals, molts d’ells protagonitzats per dones, per animals, o per elements de la natura. A més, més de la meitat dels treballs estan dirigits per dones. El director de l’ICEC, Miquel Curanta, ha destacat precisament la presència femenina com una de les singularitats que ha de convertir el festival en referència, així com el fet de subtitular pràcticament tot en català. ‘El talent i la potencialitat hi és. Ho hem de convertir en un referent no tant pel volum sinó per la singularitat. És un festival estratègic, ha dit Curanta.
Un dels plats forts és l’estrena del primer capítol ‘d’El caso de Alcàsser’, docusèrie espanyola de Netflix del director Elías León Siminiani sobre el mediàtic assassinat al poble valencià amb els testimonis dels seus protagonistes.
La política, també present al Docs
La producció quebequesa ‘Amb un somriure, la revolució!’, d’Alexandre Chartrand, és un dels treballs destacats per la mirada externa que ofereix dels fets que va viure Catalunya el setembre i octubre de 2017. Però altres actors polítics internacionals estaran presents amb un retrat de la violència i la corrupció a Mèxic, que documenta ‘Soles negros’, o bé ‘Putin’s Witnesses’, un film que recull la campanya electoral i el primer any de mandat del president rus des d’una perspectiva ben íntima. La situació política a Itàlia, marcada pel pas de Berlusconi pel poder, es critica a ‘I Had a Dream’.
Alexandre Chartrand: ‘Els quebequesos creiem que la situació de Catalunya és molt injusta’
I per tancar el festival, es confirma ‘El Pepe, una vida suprema’, en què el cineasta serbi Emir Kusturica retrata una de les figures polítiques més rellevants de les darreres dècades, l’ex-dirigent de l’Uruguai, Pepe Mujica.
Produccions catalanes
Sis produccions catalanes estan presents en el festival, com la de Èric Motjer, que després de molts viatges al Líban, retrata els membres de l’elit cristiana en un país en conflicte, a ‘Beirut, la vie en rose’.
A ‘City for Sale’, Laura Álvarez apel·la a les emocions, més enllà de les xifres, en la problemàtica de l’habitatge a Barcelona davant el turisme creixent. Marc Perramon i David Fernández de Castro expliquen el difícil camí dels nens i nenes transgèneres a ‘Me llamo Violeta’, amb la filla de Nacho Vidal i Franceska Jaimes com a protagonista.
‘El que anava a ser un documental per normalitzar la situació, va fer un tomb quan ho vam notificar a la fiscalia de menors’, ha avançat Fernández de Castro. El festival ha acompanyat la producció ‘d’Operació Globus’, d’Ariadna Seuba.
Finalment, el segell català marca el retrat de dues personalitats, ‘Qué tal Pascual’, de Bárbara Brailovsky sobre el perruquer Pascual Iranzo, i el documental sobre Ángel Pavlovsky, d’Albert de la Torre, un referent del món de l’espectacle a la Barcelona de la transició.
El festival, a dotze municipis
Aribau Multicines acollirà gran part de la programació del festival, així com el CCCB, però aquest any augmenta la presència de projeccions a altres localitats de la demarcació de Barcelona. Un total de dotze, tres municipis més que l’any passat, gaudiran de tres pel·lícules: la producció a El Salvador ‘Cachada’, el documental català ‘Operació Globus’, i la pel·lícula sobre l’1 d’octubre ‘Amb un somriure, la revolució!’. ‘És molt interessant que ens facin veure les coses des de perspectives i cultures diferents’, ha dit el diputat de Cultura a la Diputació de Barcelona, Oriol Lladó, sobre la projecció del documental quebequès.
Es podran veure a Berga, Castellar del Vallès, Gavà, Granollers, La Garriga, Mataró, Manresa, Sant Andreu de la Barca, Vilafranca del Penedès, Barberà del Vallès, Vilanova i la Geltrú i Sant Cugat del Vallès. ‘La potència d’un país es mesura també amb la capacitat d’enxarxar’, ha dit Lladó sobre la itinerància d’aquestes pel·lícules més enllà de la capital. El festival inaugura aquest any el Campus DocsBarcelona, que acompanyarà dotze projectes iberoamericans durant nou mesos.
