Docents valencians demanen una reforma de la llei del plurilingüisme que recuperi les línies en català

Un grup de docents del País Valencià amb el suport de la Plataforma per la Llengua han començat una recollida de signatures per a demanar al Consell, les universitats i els ajuntaments reformes per a potencial la presència del català a tots els nivells educatius. D’una banda, critiquen que a les grans àrees urbanes és “pràcticament impossible” trobar guarderies on es garanteixi l’ús del català en les activitats del centre, ni tan sols en les públiques. “El cas és especialment escandalós, ja que tots sabem que l’etapa compresa entre els 0-3 anys és absolutament rellevant en l’aprenentatge de les llengües, per això demanem un esforç legislatiu i econòmic als ajuntaments i a la Generalitat per tal de garantir els drets dels valencianoparlants”, diuen.

També reclamen el retorn de les línies en català a l’escola, un dels trets més característics de l’educació valenciana i que la llei de plurilingüisme ha fet desaparèixer. Diuen que s’havia demostrat que eren un instrument eficaç en la recuperació cultural durant les darreres dècades i que, en canvi, el model actual fa trontollar la normalitat de l’ensenyament en català. A més, diuen que està completament exposat a la judicialització.

En tercer lloc, diuen no al “PIN parental lingüístic”: “Demanem la fi de l’exempció de l’aprenentatge del valencià als alumnes de les comarques castellanoparlants, perquè això limita les seues oportunitats d’integració en la societat valenciana. Mai podem posar per davant del futur dels alumnes les fòbies i els prejudicis lingüístics dels pares.”

Demanen un pla de xoc als cicles de formació professional, on diuen que només una part molt reduïda dels estudiants es poden formar en català. “La formació professional ha d’estar completament adaptada a la realitat de l’entorn econòmic i social del país, també al lingüístic”, afegeixen.

Per últim, proposen que s’estengui a totes les universitats el pla d’increment de la docència en català que ha impulsat la Universitat de València, gràcies al qual diuen que s’ha passat d’un 25% el 2012 a un 41,8% el 2019.