14.03.2024 - 21:40
La que havia de ser una de les millors notícies de la seva vida ha acabat convertint-se en un malson. Angoixa, tristesa i ràbia. Amb aquests tres adjectius defineixen com se senten els docents que van poder aprovar les oposicions de l’any passat i que ara han sabut que aniran destinats a una altra illa, amb tot allò que implica: lloguers desorbitats, famílies que es trenquen i, sobretot, incertesa.
Excepcionalment, aquesta convocatòria d’oposicions era per tot el territori, quan normalment les darreres convocatòries es feien per illa. I malgrat que sabien que hi podia haver el “risc” d’haver de canviar totalment de vida per una plaça definitiva, no sabien totes les regles del joc. Un fet que consideren que els ha acabat perjudicant. Per què? A causa de la normativa europea, la Conselleria d’Educació es va veure obligada a obrir un procés d’estabilització d’interins, que van poder optar a una plaça definitiva sense passar cap examen. Els opositors denuncien que els dos processos –el d’oposició i el d’estabilització– van acabar al mateix sac, i no havia de ser així, de manera que els interins van acabar tenint més punts i, per tant, prioritat per elegir una destinació definitiva.
“El que ens van vendre, que és estipulat per una resolució, és que les oposicions serien per a cobrir jubilacions i noves places, mentre que en el procés d’estabilització d’interins es podien triar places que existien des d’abans del primer de gener de 2016.” Així ho explica Joan Bauzá, un docent de trenta anys que va aprovar les oposicions i que ha vist que la seva destinació final, a partir del curs vinent, és a Eivissa. Assenyala directament l’administració i no pas els docents estabilitzats: “Hem intentat fer veure i entendre que no han estat justs. Quan aprovam, els opositors ens quedam només amb la nota, ens lleven tots els punts de mèrits. Començam de zero. I els estabilitzats, com que és un procés extraordinari, encara mantenen la puntuació d’experiència. Si ens ficam al mateix sac, no optam a res.”
En aquest sentit, tant Bauzá com més opositors aprovats se senten enganyats. I si bé han trobat molta gent que els ha dit que sabien que quan es presentaven a l’examen podien acabar amb la plaça definitiva en una altra illa, tenen clara la resposta: “Esperes que fent una bona oposició, amb bona nota, el mínim que puguis fer és triar. Però no ha estat així, ni de bon tros. Pensàvem que jugàvem amb uns paràmetres i ha resultat que no.”
Segons les dades facilitades per la plataforma Funcionaris Docents Units, en especialitats com ara educació primària, anglès o audició i llenguatge, per exemple, tots els opositors han obtingut plaça a Eivissa o Formentera. De secundària, tots els professors de llengua catalana, per exemple, també hauran de fer les maletes.
Els docents afectats insisteixen que si haguessin sabut aquestes regles del joc, potser no haurien opositat: “No. Si hagués sabut que es regia per aquestes normes, no m’hi hauria presentat, perquè no surt a compte”, diu Bauzá, de la mateixa manera que na Victòria (nom fictici, atès que prefereix mantenir l’anonimat): “Si m’haguessin dit que les places a què optava eren les de les Pitiüses, no m’hi hauria presentat.”
Sensació d’injustícia
Na Victòria, de trenta-sis anys, se sent molt decebuda i enfadada. Diu que era conscient que les oposicions eren en l’àmbit de totes les Illes, però que per això es va preparar per treure una de les millors notes, tal com va ser, i poder triar. “No ens ho esperàvem gens, el 95% dels que hem aprovat som a les Pitiüses. Ens capgira la vida.” A més, recorda com és de feixuc passar un procés d’oposicions: “Hem invertit anys d’estudis i amb un esforç econòmic i familiar, amb tensió i nervis.” S’hi afegeix haver de fer un any de pràctiques –el que cursen actualment– i haver de lliurar informes a inspecció, coses que els interins estabilitzats tampoc no han hagut de passar mai.
Tot i que remarquen que no tenen res en contra dels interins estabilitzats, sinó en contra de l’administració, els opositors arrosseguen de fa mesos aquesta sensació d’injustícia amb el procés d’estabilització. Ja van recollir tres mil signatures l’estiu passat –un mes després d’haver fet les oposicions– per demanar que els qui havien passat les proves tinguessin preferència sobre els interins.
Famílies trencades i el drama dels lloguers
Un dels inconvenients que més destaquen els docents afectats és que trasbalsa la vida familiar, atès que és una plaça definitiva i no temporal. Na Victòria, per exemple, conta que té parella i un infant a punt de fer dos anys: “On me’n vaig a viure a Eivissa amb un ninet petit si només es lloguen habitacions i a uns preus desorbitats? El sou donaria per al lloguer i poca cosa més.” En aquesta línia, té clar que si ha de partir, ha de ser tota sola i, per tant, deixar el nin amb el pare a Mallorca, atès que ell també treballa allà. “Tu fas feina per viure bé, però anar a fer feina és perdre doblers. Et pots imaginar el drama que pot implicar”, diu, i recorda que, a més del d’Eivissa, haurien de continuar pagant el cost de viure a Mallorca.
La mateixa incertesa ha passat pel cap de Bauzá i la seva parella, que també és una docent afectada. “Havíem aconseguit de trobar un lloguer que ens anava bé, teníem un seguit de projeccions que volíem dur a terme i ara significa tornar enrere”, diu. La seva parella ha obtingut plaça a Formentera. L’única alternativa que de moment ha proposat el govern és posar a disposició el nombre més gran de comissions de servei per a poder tornar a Mallorca, tot i que en principi tindran prioritat els professors amb fills menors de dotze anys, els que tenguin gent dependent, o els més grans de cinquanta-cinc anys. De tota manera, no sabrien el resultat de les comissions fins al juliol. “Com et pots plantar a juliol sense saber on viure a Eivissa? Si trobes on viure és molt. Però aconseguir que t’agafin tot l’any és increïble, perquè et fan fora abans que acabi el curs per fer lloguer turístic”, lamenta Bauzá, que reconeix que ho passen força malament: “És la situació més complicada que hem tingut com a parella.”
Agafar un vol cada dia
Per pal·liar aquest drama de l’habitatge, els afectats intenten de pensar totes les maneres possibles de poder viure, tot i saber que algunes impliquen no guanyar doblers, sinó perdre’n. Na Rosa Marina Salas, de trenta-un anys i amb un fill de dos, també té plaça a Eivissa i ha sospesat de demanar mitja jornada i agafar un vol cada dia que hagi d’anar a la feina. Això implica una hora de camí de Pollença a l’aeroport de Palma, ser-hi a temps per a agafar l’avió, passar la durada del trajecte i anar fins a Sant Antoni, on li han donat plaça. Conta que és inviable dur l’infant cap allà i que el seu home, que és pagès, tampoc no se’n pot endur el camp cap a Eivissa. A més, el seu pare té una discapacitat motriu, per la qual cosa, si ella se n’anàs tendria menys ajuda a casa.
L’altra opció, diu, és una excedència, però també és inviable perquè no cobraria res: “Estic en edat laboral i necessit fer feina, com tothom. Tinc préstecs, lloguers… No és viable l’excedència, com tampoc ho és anar-me’n.” Ella, si ho hagués sabut, tampoc no s’hauria presentat al procés d’oposicions: “Intentes millorar la teva situació laboral i ha acabat empitjorant.” Conta que no es podia creure que li havia tocat plaça a Eivissa i que, si s’hagués sabut, potser molts més eivissencs s’haurien presentat al procés d’oposició, atès que, segons que explica, molts dels interins saben que sempre hi tendran feina perquè sempre hi ha places a cobrir.
Reivindicacions
Per tot plegat, els docents demanen reivindicacions extraordinàries a allò que, tal com diu l’administració, és un procés extraordinari. El govern de moment ha promès que ampliarà aquestes comissions de servei, però no hi ha res tancat. Els afectats diuen que els han promès que s’ajudarà el màxim de gent possible, però que, així i tot, saben que no tothom hi podrà optar. A més, les comissions actualment no es donen entre illes, sinó que solen ser canvis de plaça en una mateixa illa. Per aquest motiu també han posat damunt la taula més alternatives, com ara cercar convenis amb els hotels per a la gent desplaçada. També han convocat manifestacions: seran dissabte 23 de març a les 11.00 a la plaça Major de Palma, a la plaça Colom de Maó i la delegació territorial d’Educació d’Eivissa.
“Això ha estat un desastre –subratlla na Victòria–, fa cinc anys que vaig darrere les oposicions i quan les tenc, de què m’han servit?” A més, tots saben què és viure en una altra illa i hi han anat amb gust, quan eren interins, perquè no hi havia més remei i era una altra etapa vital. “Són moltes situacions que escarrufen. Et poses a pensar en tots els supòsits. Estam molt desanimats, però intentam fer renou, perquè és l’única manera que tenim d’aconseguir alguna cosa. Si no ens movem nosaltres, qui lluitarà?”
