Fa uns quants dies, el portaveu del Col·legi Oficial de Psicòlegs, Juan Rodríguez, alertava d’un augment dels casos de violència masclista a les poblacions més danyades per la gota freda. “Hi ha episodis amb una freqüència més alta de l’habitual. La gent és al límit i llavors el control de respostes és més a flor de pell”, deia en declaracions a l’ACN. Per això, la Generalitat Valenciana, mitjançant el Comissionat per la Lluita contra la Violència sobre la Dona, s’ha coordinat amb els ajuntaments de les zones més damnificades per la catàstrofe i ha reforçat els recursos per a protegir les víctimes de violència masclista.

Els centres Dona 24 Hores de València, Iàtova i Xàtiva enguany han atès 1.125 dones dels municipis afectats per la catàstrofe. Durant els dies més crítics de la gota freda, 113 dones de la zona danyada van ser ateses de manera telemàtica o telefònica. Així mateix, el programa Alba, dedicat a l’atenció integral de víctimes de l’explotació sexual, ha fet un seguiment telefònic personalitzat i ha informat dels punts que l’administració ha posat a disposició de les dones per a pernoctar, recollir aliments i productes d’higiene i rebre ajuda en punts d’atenció sanitària o psicològica.

Voluntàries del servei porta a porta

Arran d’aquesta situació, s’ha activat una brigada de voluntàries que va porta a porta per oferir ajuda i acompanyament a dones que són víctimes de violència masclista. És un grup de professionals de l’associació Alanna, una entitat sense ànim de lucre que ofereix ajuda a les dones en situació de vulnerabilitat greu. Els primers dies després dels aiguats, quan encara era pràcticament impossible de fer desplaçaments, Alanna va enviar un formulari a les dones que sabien que eren víctimes de violència masclista per saber si es trobaven en alguna zona afectada i si tenien cap necessitat específica. Però, atès que no totes van poder respondre, es van coordinar amb els ajuntaments i es van formar grups per eixir a trobar les persones a casa seva, en tàndems d’almenys dues professionals: una psicòloga i una integradora o treballadora social. D’aquesta manera, s’ha fet un cens porta a porta que ha servit per a parlar amb les damnificades i alhora detectar nous possibles casos de violència masclista.

“Descobrim com estan les dones a través de preguntes subtils. En els casos de custòdies compartides o si hi ha menors a la casa, preguntem com és la relació amb el pare. O si poden fer l’intercanvi de custòdia. I així anem esbrinant coses”, detalla Rosa Mares, psicòloga i voluntària de l’associació Alanna. Diu que els primers dies percebien molts dubtes i una sensació de pànic generalitzada, i que per això feien arribar materials i documents de cures a les usuàries. Per a les professionals, també ha estat molt dur treballar en aquestes condicions: “No funciona cap ascensor, anem amb les botes plenes de fang, carregades amb motxilles, amb productes d’higiene bàsics…” Mares recorda que la primera setmana que van fer atenció presencial, sortien cada dia al carrer, i acabaven baldades. Per això, ara tenen una norma de cura: que cada voluntària faci el porta a porta tres dies per setmana a tot estirar.

Doble vulnerabilitat: la catàstrofe de la gota freda i la violència masclista

En casos de guerres o catàstrofes climàtiques, la violència masclista augmenta, tal com informa l’Organització de les Nacions Unides: “A hores d’ara, sense tenir dades, tenim claríssim que, de la mateixa manera que va passar durant la covid, les situacions de violència masclista han augmentat per totes les situacions límit que hi ha hagut d’ençà de fa vint dies”, explica una professional de la xarxa del Centre de la Dona, que prefereix no dir el seu nom. “En temps d’emergència, la protecció policial i civil no hi és, s’ocupen d’unes altres tasques i, per tant, no es poden protegir d’una manera particular els casos de violència de gènere.”

Per això, tot i que no hi ha dades oficials que demostrin un augment de la violència masclista en les zones danyades per la gota freda, les professionals alerten de la vulnerabilitat en què es troben les víctimes enmig d’una catàstrofe d’aquesta magnitud: “S’evidencia que hi ha més vulnerabilitat i exposició, moltes dones estan forçades a conviure amb els seus maltractadors”, expliquen membres de l’Assemblea de Dones de València. “No disposem de dades, però tenim informació de les professionals que intervenen a primera línia, que estan desbordades per la falta de protecció tant policial com social de les víctimes als municipis afectats”, explica la professional de la xarxa del Centre de la Dona. “Com que no hi ha policia, sabem de casos en què els agressors han anat a buscar-les o han entrat a casa i allà no les podem protegir. En temps d’emergència, les dones víctimes no han sigut un col·lectiu principal a protegir, la resposta del comissionat ha arribat tard i a hores d’ara tampoc s’ha articulat cap mecanisme per a activar novament la protecció de les víctimes”, subratlla.

La destrossa dels edificis, que sovint són un espai segur per a mantenir-se aïllades del maltractador, en alguns casos ha empitjorat la sensació d’indefensió: “La por augmenta en els casos en què l’habitatge ha estat danyat: si les finestres o els panys de les portes són trencats, el maltractador es pot presentar a l’habitatge. La inseguretat que causa la gota freda s’afegeix als problemes que ja tenies. Si ja tenies por del maltractador, i ara a més no tens porta a casa teua, no pots dormir”, diu Mares, que posa un exemple concret: “Hi havia una dona que repetia que volia la porta, que tant li feien els mobles o dormir a terra, però que no volia que el seu ex-marit entràs a casa.”

La custòdia compartida és una altra font d’angoixa: “Tenim moltes situacions repetides de no-entrega de menors. I això és regulat en l’àmbit penal. Com que a vegades no hi ha la persona encarregada de fer l’intercanvi dels menors, alguns homes obliguen les dones a personar-se a casa seua a cercar els nens i les amenacen que, si no hi van, no veuran el seu fill”, detalla Mares.

Conviure amb el maltractador

Mares explica que, tot i que el nombre de casos de violència masclista potser és el mateix que abans, ha augmentat el nombre de situacions o d’episodis de maltractament, perquè es passa més estona amb el maltractador a casa, o perquè es viuen més situacions estressants: “Aquest tancament fa que l’home no puga baixar al bar a prendre una cervesa, a parlar amb els amics… perd la rutina, i llavors paga tota la ràbia amb la persona amb qui està acostumat a pagar-la, és a dir, amb la seua dona.” Per això, Mares adverteix que qui ho sofreix més són les dones que no han denunciat el maltractament de la seva parella. “Hi ha una normalització de la situació perquè està justificat per tot el que viuen. Els agressors estaran més agressius per les situacions límits de la catàstrofe”, diu la professional de la xarxa del Centre de la Dona.

“Les dones tenen més por en aquests casos i no denuncien tant, resisteixen fins que veuen que no poden més, o fins que hi ha una agressió greu i necessiten atenció mèdica o els veïns criden a la policia. També a l’hora de denunciar ho tenen més difícil: no hi ha jutjats, no hi ha comissaries, no hi ha serveis socials… Tot són entrebancs per a eixir de la situació de violència”, explica. I afegeix un element clau: “La gran problemàtica la tindrem amb l’habitatge, perquè la majoria de dones que viuen a casa de l’agressor, quan el denuncien, es queden sense llar. I ara, si les cases estan destrossades, tindran menys accés a un pis, i perdre el teu entorn és el pitjor que es pot passar, almenys a les dones, que sí que fem xarxa i estem més segures allà on vivim.”

Les ferides que no es veuen

“Quan tot es normalitze, moltes dones podran eixir de la situació i veurem si els recursos estan preparats per a atendre-les i donar-los una resposta a tota la situació viscuda. Perquè caldrà treballar dues grans problemàtiques, allò que s’ha viscut i perdut a la gota freda i la situació de violència”, avisa la treballadora del Centre de la Dona. També recorda que les víctimes de violència masclista hauran de fer front a una nova situació especialment hostil per la seva casuística: refer-se si han perdut un familiar o algú de la xarxa pròxima, si ja no disposen de cotxe per a anar a treballar, o si han de canviar de pis i s’han d’aïllar de la xarxa de suport o bé compartir pis amb algú que les posi en risc.

Ara, després de gairebé un mes de la catàstrofe de la gota freda, afloren les ferides psicològiques que fins ara havien restat a l’ombra. “Comença a haver-hi més demanda psicològica, perquè al principi la gent estava tan preocupada per a netejar el fang que no es podia preocupar de res més”, destaca Mares. Per això, remarca la importància d’atendre amb perspectiva de gènere les dones víctimes de violència masclista: “A les dones que tenen aquesta problemàtica afegida, és preferible que els donem atenció psicològica directament nosaltres, i que eviten de passar per dos psicòlegs o professionals diferents, perquè no hagen de reviure i explicar tot plegat més d’una vegada a diversos professionals.”