13.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 14.11.2021 - 21:00
Si bé les infeccions per covid són ara per ara baixes o van a la baixa a la major part de països occidentals, amb l’excepció del Regne Unit, encara hi ha un llarg camí per a recórrer abans no desaparegui l’amenaça de la pandèmia. Una de les grans preocupacions d’aquest hivern és que el ressorgiment de la covid pugui coincidir amb la reaparició de més malalties respiratòries, especialment la grip.
Tant en l’hemisferi sud com en el nord, les infeccions de grip van disminuir ràpidament –i pràcticament desaparèixer– poques setmanes després de l’esclat de la pandèmia. Les mesures de distanciament social emprades per a contenir la covid van ser encara més eficaces per a reduir la propagació de la grip. Però, per desgràcia, això també vol dir que ens hem de preparar perquè enguany la temporada de la grip sigui especialment dolenta.
En certa manera, les respostes immunitàries a la covid i la grip són iguals. Una infecció o inoculació relativament recents proporcionen una bona protecció contra un contagi posterior, però aviat comença a disminuir. Tanmateix, els contagis immediatament posteriors solen ser asimptomàtics o relativament lleus: com més temps transcorre entre la generació de la immunitat i el contagi, més greu sol ser la infecció subseqüent.
Això és especialment evident quan s’observa com la grip afecta els qui viuen en illes remotes. Com que poden passar llargs períodes sense estar exposats a la grip, les taxes de mortalitat són més altes quan finalment se’n contagien. Un estudi que va analitzar els qui viuen a Tristan da Cunha, un arxipèlag remot de l’Atlàntic sud, va descobrir que, fins i tot si havien passat pocs anys entre infeccions, el risc de desenvolupar una grip greu semblava créixer.
La preocupació, per tant, és que la immunitat de grup a la grip hagi disminuït aquests darrers divuit mesos arran de les mesures de control de la covid. Bàsicament, tots hem viscut en illes remotes d’ençà del principi del 2020 gràcies als confinaments, les restriccions de moviment i les mesures de teletreball que s’han aplicat arreu.
Per tant, és possible que quan torni la grip afecti més gent i hi hagi casos més greus que no els habituals en una temporada de grip. Probablement, passarà una cosa similar amb més virus respiratoris. De fet, pot ser que ja passi: al Regne Unit, per exemple, hi ha hagut darrerament molts casos anecdòtics de gent que ha contret constipats especialment greus.
Així i tot, no és fàcil de predir quan tornarà exactament la grip, ni tampoc si la xifra d’infeccions empitjorarà o serà similar a la d’unes altres temporades. Ara per ara, els contagis per grip continuen essent bastant baixos arreu, però això pot canviar ràpidament si el virus comença a propagar-se.
Afortunadament, tenim vaccins antigripals segurs i eficaços que redueixen tant el risc d’infecció com el de malaltia greu, si bé no són tan eficaços com la major part dels vaccins anticovid. A més, l’eficàcia dels antigripals varia cada any perquè el virus de la grip muta més de pressa, cosa que vol dir que cada any n’acaben circulant unes quantes variants: si la que finalment és la variant dominant no s’inclou en el vaccí, l’eficàcia en serà més baixa.
Cada any, l’Organització Mundial de la Salut examina quines variants van circular l’hivern anterior i a partir d’això recomana quines s’han d’incloure en els vaccins antigripals de la temporada, que es fan separadament per a l’hemisferi nord i el sud. Però com que els casos de grip han estat tan baixos aquests darrers divuit mesos, predir quines variants seran les dominants aquest hivern és més difícil que no pas habitualment. Així doncs, a més de tenir una població potencialment més susceptible a la grip, enguany el risc que el vaccí no sigui tan eficaç és més gran.
Com afecta això a la covid?
Fins i tot abans de la pandèmia, la grip exercia cada any una pressió important sobre l’atenció primària i els hospitals. Gestionar la situació gripal ara, quan molts pacients de covid continuen ocupant llits d’UCI, serà especialment difícil i intensificarà encara més la pressió sobre els hospitals. En última instància, una pressió més gran sobre el servei de salut català* posa en risc la salut de la població.
Però també hi ha un risc addicional: la coinfecció. És possible de tenir covid i una altra infecció bacteriana, fúngica o vírica alhora. De fet, un estudi que va analitzar als pacients hospitalitzats per covid va trobar que el 19% també eren portadors d’una altra infecció, i que la probabilitat de morir-se dels pacients amb coinfecció era més alta.
Al començament de la pandèmia, quan la grip encara circulava entre la població, els investigadors britànics van poder comparar els resultats de pacients amb covid amb els de pacients amb coinfecció per covid i grip. Les persones amb una coinfecció tenien aproximadament el doble de probabilitats de ser ingressades a l’UCI, el doble de probabilitats de necessitar respiradors i aproximadament el doble de probabilitats de morir-se que les que únicament tenien covid.
Encara no és possible d’afirmar si enguany hi haurà una gran epidèmia de grip, però, si no és així, és gairebé segur que aviat n’hi haurà una. I, quan inevitablement la grip torni, la cosa més probable és que afecti més gent que no abans de la covid, com també que causi més morts. La xifra podria ser important: en un hivern dolent, la grip pot matar centenars de persones a Catalunya.
A causa de l’amenaça directa que això significa –i la pressió addicional que la grip exercirà sobre els serveis sanitaris, que probablement continuaran lluitant per a mitigar la pandèmia de covid–, resulta doblement valuós que aquells a qui els toca es posin aquesta tardor el vaccí antigripal i la tercera dosi del vaccí anticovid.
*La versió original d’aquest article, escrita en anglès, feia exclusivament referència al Regne Unit. En el procés de traducció, s’han afegit les al·lusions a Catalunya per a fer l’article més pròxim als lectors de VilaWeb. Les xifres de morts per grip també han estat adaptades al context català.
Paul Hunter és professor de medicina a la Universitat d’East Anglia, a Anglaterra. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
