DO Penedès, articulant paràmetres de qualitat

Aquesta setmana s’ha donat a conèixer la nova imatge de la Denominació d’Origen Penedès, una de les més significatives del territori vinícola català, entre més per producció, per nombre de cellers i peruè una part important dels organismes públics del món del vi a Catalunya tenen seu a la comarca i a la seva capital, Vilafranca.

Dimecres es va presentar la nova imatge de la DO Penedès al Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca. El logo mostra un bust de Demeter, la deessa clàssica de l’agricultura, de la pagesia, el treball al camp, la fertilitat de la terra, el cicle de la vida i la mort… Des d’aquesta perspectiva, s’ha d’entendre que la DO Penedès es vol acostar també als valors de respecte per la terra, sostenibilitat, lluita contra el canvi climàtic…  Per altra banda, la imatge de Demeter que s’ha fet seva la DO Penedès és la del bust trobat al jaciment arqueològic de la Font de la Canya, a l’Avinyonet del Penedès. I això fa que la imatge també es lligui amb els 2700 anys d’història vinícola documentats en aquesta comarca. Una llarga història i una tradició i cultura que se’n deriva i que la DO Penedès vol reivindicar també amb el nou logotip.

Aquesta nova imatge no és una acció aïllada, sinó que s’inscriu en una sèrie d’accions significatives que ha dut a terme la DO Penedès en els darrers anys. En destaquem dues: la creació de la marca Clàssic Penedès, que s’inscriu en la DO Penedès, que acull un grapat de cellers que s’han volgut desmarcar de la DO Cava i, en conseqüència, també dels criteris de les marques grans que dominen el producte. Clàssic Penedès i la DO han marcat una normativa, que referma el terrer de procedència, l’agricultura ecològica, l’ús de varietats tradicionals del Penedès i la condició que, per a sortir al mercat, aquests escumosos tinguin un mínim de quinze mesos de criança en ampolla. I la segona acció significativa ha estat crear un mapa de les subzones de la DO Penedès, donant valor al territori des de les particularitats específiques de geografia, geologia i climatologia. Són deu les subzones aprovades per la DO Penedès.

Per fer una lectura de conjunt d’aquestes accions i d’altres que considera importants la DO Penedès, així també per plantejar els reptes de futur, hem parlat amb el president del Consell Regulador de la DO, Josep Maria Albet.

Per a ell, aquestes accions tenen en comú la voluntat de cercar valors de qualitat: ‘La voluntat és potenciar la qualitat i el preu del producte i no posar l’accent en la quantitat i la venda. En els darrers quinze anys, la DO Penedès ha passat de produir 85 milions d’ampolles de vi a produir-ne 18 milions. Una part important d’aquests milions d’ampolles han anat a parar a la DO Catalunya. I això no ha estat cap daltabaix com alguns vaticinaven. Treballem en la bona direcció.’

Les darreres dades publicades sobre la DO Penedès expliquen que d’aquesta producció de 18 milions d’ampolles, el 53% és de vins blancs, el 40% de vins negres, el 5% de vins rosats i el 2% de Clàssic Penedès. En l’àmbit de la comercialització, el 65% es destina al mercat català, el 7% a l’estat espanyol i el 28% als mercats internacionals.

Josep Maria Albet interpreta la poca incidència en el mercat del Clàsisc Penedès, dient: “La diferenciació entre Classic Penedès i cava encara no està resolta. Molta gent els confón.” I entre els reptes de futur que Albet destaca i que la DO Penedès s’haurà de plantejar, assenyala l’emergència dels anomenats vins naturals, que segons ell distorsionen el mercat. “És un concepte de vi molt primari i antic, on molta gent que no en fa no té els coneixements tècnics necessaris per a fer vi. Jo sostinc que el 80% del que anomenen vins naturals no es poden beure. El vi natural ha estat un voler anar més enllà sense els coneixements necessaris. Però són un fet i es comporten com un factor distorsionador que s’hauria de regular. El vi biodinàmic té una normativa i es pot certificar. El vi natural, no. Falta una normativa. Els comitès de tast tenen moltes dificultats en aquest sentit.”

Josep Maria Albet també ha fet ènfasi en el fre que suposen les administracions per a la potenciació de l’enoturisme: “Fa set anys que mirem d’implantar una senyalística, però les traves burocràtiques tant de la Generalitat com del govern espanyol no ens permeten desplegar. Havíem de col·locar 120 cartells petits a la N-340, senyalitzant els cellers, cartells petits també d’accés de les carreterres secundàries que accedeixen al Penedès. N’havíem de col·locar dotze al municipi de Subirats com a prova pilot per a la senyalització a tot Catalunya. No n’hi ha cap de col·locat. I fa set anys que batallem! Tot són pegues: que si els colors, que ara no volen el model francès… Jo el que dic és que no ens facin fer més jornades sobre enoturisme i que activin la senyalística, per tenir la senyalització necessària per arribar als celler i ben ordenada. I no és una qüestió de pressupost, perquè la senyalística la paguem les denominacions d’origen. L’enoturisme es troba en un moment molt bo i no el podem aprofitar. I la DO Penedès i la DO Alella en són les més perjudicades, per la seva proximitat amb Barcelona.”

Li plantegem si un dels reptes de futur, també per a mantenir la qualitat del vi, hauria de ser el de garantir un preu just per a la pagesia, perquè es pugui guanyar bé la vida, perquè els joves vulguin fer de pagès i no s’abandoni la terra. Diu: “Des de les Denominacions d’Origen hi podem incidir de manera indirecta. Per exemple, mirant de regular que les pesades de raïm entrin per parcel·les i en un plaç determinat. Per exemple, el permís per a plantar i elaborar les varietats ancestrals recuperades, mirarem que es plantin en vas, que comporta la verema a mà, i que es pagui al pagès un euro per quilo de raím. Però el tema del preu no el podem reflectir d’aquesta manera, perquè no en tenim competència, i hem de cercar altres maneres, amb contractes que ho garantitzin.”