Divuit propostes per a viure la nit de Sant Joan

  • Arreu del país s'organitzen activitats per gaudir de la nit més curta i especial de l'any

VilaWeb

Redacció

18.06.2023 - 21:40
Actualització: 19.06.2023 - 18:18

Una nit molt especial arreu del país, i milers de maneres diferents de viure-la. Sant Joan és la nit més curta de l’any i hi ha diferents tradicions que la fan màgica: el foc i l’aigua en són els elements principals. Però també hi ha unes altres maneres de donar la benvinguda a l’estiu. De cap a cap del país s’organitzen tota mena activitats, com ara les Fogueres d’Alacant, les festes de Sant Joan de Menorca i les falles del Pirineu. Us oferim divuit propostes per a fruir del solstici d’estiu i de Sant Joan 2023: foc, pólvora i fogueres a la platja.

Elna viu la revetlla amb la resta de la Música

A Catalunya Nord hi neix la Flama del Canigó, que es reparteix del cim de la muntanya a arreu. Elna (Rosselló) la rebrà tot celebrant la revetlla de Sant Joan. Els actes començaran a les 21.15 al pla de les Garrafes amb la lectura d’un manifest de Sant Joan i l’actuació dels Falcons de Barcelona. Els gegants d’Elna i de Tuïr acompanyaran la flama del Canigó pel centre de la vila fins a encendre el peveter. Els focs artificials engegaran l’espectacle del grup musical Julivert, amb cançons populars i versions de clàssics de Jaume Sisa, els Catarres i Lluís Llach, entre més grups.

A la comarca del Rosselló també hi ha celebracions populars de Sant Joan a Perpinyà, Vernet, Sureda, Sant Llorenç de la Salanca i més poblacions que podeu consultar.

Nit de falles al Pirineu

De l’any 2015 ençà, les falles d’Isil, al Pallars Sobirà, formen part del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, juntament amb més festes que es fan al Pirineu pel solstici d’estiu. La primera referència contemporània que es té de la festa és del 1902 i se n’ha mantingut l’estructura pràcticament intacta fins ara. Se’n fan a molts indrets del Pirineu, com ara Boí, Casós, el Pont de Suert i Vilaller (Alta Ribagorça).

L’espectacularitat de la festa ve del fet que mentre els carrers i les places són a les fosques, la muntanya s’il·lumina. Desenes de portadors, amb un tronc encès a l’espatlla, permeten als vilatans de veure una ziga-zaga de foc enlluernador. La processó lluminosa arriba fins als pobles on s’encén la falla principal i es fan danses tradicionals al voltant.

La festa de l’Haro i el Taro

Una de les tradicions més arrelades a la Vall d’Aran és la festa de l’Haro i el Taro. Als municipis de Les i Arties, la nit de Sant Joan gira al voltant de l’Haro, un tronc d’avet sec que estat plantat durant el darrer any al mig de la plaça homònima i quan arriba el 23 de juny es crema i es ballen danses araneses. El moment principal de la festa és la crema de l’Haro, quan lliguen el tronc ardent amb cordes i l’arrosseguen tumultuosament per la vila, a ritme de xaranga. És un ritual en què les flames i les cendres s’encarreguen d’allunyar els esperits malèfics i en què es vol agrair als déus l’èxit de les collites i l’arribada del bon temps. A Arties s’arrossega fins a casa del batlle i pels carrers del poble.

El 29 de juny, per Sant Pere, la festa acaba amb la Quilha deth Haro, quan es planta un nou tronc i la darrera parella de casats del poble col·loca una corona, ram de flors i una creu dalt de l’arbre com a símbol de fecunditat i fertilitat.

És un ritual mil·lenari que té arrels celtes. Les flames i les cendres són les encarregades d’allunyar els mals esperits i agrair als déus l’èxit de les collites i l’arribada del bon temps.

Cremada de falles a Andorra

A Andorra celebren falles en dues nits diferents. El 23 de juny, a Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Gordany, Encamp, Canillo i la Masssana. I el 28 de juny, per la revetlla de Sant Pere, és el torn d’Ordino.

La tradició es va recuperar del tot el 1987. Avui dia i hi ha fallaires de totes les edats i amb el creixement de les comunitats fallaires s’han cercat materials més sostenibles i ara com ara les falles són fetes de paper de pasta de pi dins una malla de galliner i lligades amb una cadena. Tot i això, també es manté la falla tradicional feta d’escorça de beç per a moments concrets de la celebració.

Tan bon punt s’encenen, la festa comença. Els fallaires, amb la capa de colors, fan girar les falles ràpidament per crear grans cercles de foc i creen un espectacle visual únic. La colla és encapçalada pel fallaire major, que normalment porta una capa vermella.

La Vall de Núria s’il·lumina de torxes la nit de Sant Joan

En un entorn natural com el de la Vall de Núria (Ripollès) la revetlla de Sant Joan pren un encant especial. Les torxes s’encenen al mirador de la Creu d’en Riba amb la posta de sol i es comença a caminar fins a l’embassament de Núria, de manera que es crea un contrast entre la foscor i la llum del foc. Una vegada s’arriba al destí, s’encén la tradicional foguera flotant.

 

Remullada a Camprodon

Un altre element tradicional de Sant Joan, l’aigua, pren importància a Camprodon. La vila dóna la benvinguda a l’estiu tot celebrant la Festa Major. L’acte més destacat, que enguany serà el 22 de juny, és la baixada de la Font de Sant Patllari. Els joves s’enfanguen a la font i recorren els carrers del poble mentre els veïns els llancen aigua. A part de la remullada, durant la revetlla també hi arribarà la Flama del Canigó, i es farà una foguera acompanyada d’una actuació musical.

Fotografia: Manel Carrera.

Sant Joan de concerts al Festival Ítaca

La platja Gran de l’Estartit (Baix Empordà) serà l’escenari de Sant Joan Ítaca, una nit de música i festa. Encapçala el cartell del festival Alizzz, reconegut com a productor de grans músics, que presentarà el seu nou disc, Boicot. També hi actuaran Iseo & Dodosound, amb el seu tercer disc, Blossom, en què combinen textures electròniques amb sons analògics. Els Catarres tornaran a l’escenari de l’Ítaca després de dos anys sense fer ronda i Boom Boom Fighters & Cookah P mesclaran el reggae i el dancehall. Tancaran la nit els Serial Killerz i la seva particular proposta de punxadiscs i bateria en directe.

Barcelona i milers de maneres de viure Sant Joan

La revetlla de Sant Joan a Barcelona és una nit que es pot viure de mil maneres diferents. La Flama del Canigó arribarà fins a la plaça de Sant Jaume, a partir de les 18.00, quan s’encendrà el peveter i començarà la festa amb gegants, capgrossos i l’Àliga. D’allí, la flama es distribuirà als barris de Barcelona per encendre la quarantena de fogueres que hi ha repartides arreu. Al voltant de les fogueres, els veïns acostumen a organitzar les revetlles, on ben segur que no faltarà la coca de Sant Joan i la música. Podreu trobar revetlles en diferents punts de la ciutat.

 

Castells al Camp de Tarragona 

La Festa Major de Sant Joan Baptista de Valls (Alt Camp) és el començament de temporada castellera, amb la diada central durant el 24 de juny. Durant la nit del 23, es fan les Completes, una cerimònia especial a l’església de Sant Joan. Tan bon punt s’acaben, comencen les balladetes de lluïment. La festa continuarà amb actuacions musicals, entre les quals la de Mushkaa, a les 00.15 a la plaça de l’Oli.

A Tarragona també hi haurà castells per Sant Joan. La Flama del Canigó arribarà a les 18.30 a la Pérgola del Serrallo i tot seguit s’hi cremaran els ninots, una tradició que van començar el 2005. També hi haurà foguera de Sant Joan a la plaça de Corsini. L’endemà al vespre, a partir de les 19.30, començarà la diada castellera.

El santuari de la Fontcalda durant la nit més curta de l’any

El Santuari de la Fontcalda, a Gandesa (Terra Alta), s’omple durant la nit de Sant Joan. És un indret amb història, atès que és documentat d’ençà del segle XIV. Tradicionalment, el vespre i la nit del 23 de juny la gent gran que té dolors va fins al santuari i demana a la riera que li torni la salut. A canvi, antigament es feia una ofrena a l’aigua d’un coc de sagí en forma de cor, cuit per l’ermitana, mentre es pregava.

Fogueres de Sant Joan a Alacant

Les Fogueres de Sant Joan a Alacant són una de les festes més importants del País Valencià. Del 20 al 25 de juny, la ciutat es bolca del tot a celebrar aquesta festa plena d’art, música i pólvora. El 1984 van ser declarades oficialment bé d’interès turístic internacional. S’hi podran veure les mascletades, les fogueres repartides per la ciutat, les revetlles, les desfilades i, sobretot, la cremà, que es farà la nit del 24 al 25 juny. El 23 hi haurà revetlles a Barraques i Racons.

fogueres alacant

Fogueres de Sant Joan de Xàbia

Per Sant Joan en alguns indrets és tradició de provar de saltar per sobre del foc. Però allò que distingeix la nit de Sant Joan de Xàbia (Marina Alta) és que els saltadors duen una corona de murta en flor al cap. La tradició diu que aquest ritual l’han de seguir els joves per tenir fortuna la resta de l’any. La nit del 23 de juny, tot de colles recorren les sis fogueres que delimiten el nucli antic de la ciutat –que antigament eren les muralles– per saltar-les. Quan arriben a la darrera, la més gran, formulen un desig i llancen la corona floral al foc.

Els cavalls, els protagonistes de Sant Joan a Ciutadella

Sant Joan a Ciutadella (Menorca) és una de les festes més completes i protocol·làries que hi ha al país. El 23 de juny és el primer dels dos dies grans de la festa. Quan sona el primer toc de flabiol la ciutat ja és plena de gom a gom per celebrar aquesta tradició. L’acte principal del dia és el Caragol des Born, l’esclat de la festa en què els cavalls boten al so de la música jaleo. Cap al vespre, la Qualcada torna als carrers per fer les corregudes a la plaça i el Caragol de Santa Clara. La jornada acaba amb la Beguda a la casa del caixer senyor.

L’endemà, el dia de Sant Joan, Menorca matina i s’omple de cavalls i de joc amb els Jocs des Pla, que se celebren d’ençà del 1661. Durant tot el dia hi ha diferents actes que s’acaben ben entrada la matinada amb l’últim toc de flabiol.

Corregudes a sa Plaça (fotografia: Prats i Camps).

 

Crema de Bujots a Sant Lluís

A Sant Lluís (Menorca) mantenen la tradició dels Bujots per Sant Joan. Aquesta mena de ninots de palla satírics han decorat les portes dels veïns de Sant Lluís durant aquests darrers dies, però a la nit de Sant Joan arriben al final. Una cercavila de gegants i grallers recorre la vila per recollir tots els bujots i portar-los al fester de Sant Joan. Allà s’hi fa el concurs i es decideix el millor bujot de l’any, abans de ser cremat la foguera de Sant Joan. Aleshores comença la festa, on es reparteixen dolços entre els assistents.

El Ball de Sant Joan Pelós, una dansa mil·lenària

Al Ball de Sant Joan Pelós també és conegut com a Ball de Sant Joan Pelut. Aquesta dansa tradicional rememora Sant Joan Baptista i rep aquest nom perquè el sant és representat vestit de pell d’ovella. Precisament, la dansa consisteix que Sant Joan, amb el vestit tradicional, recorre la ciutat acompanyat dels dimonis i músics.

A Mallorca, el Ball de Sant Joan Pelós és una festa d’interès cultural i és documentada per primera vegada el 1757 a Felanitx. Sant Llorenç del Cardassar i Sant Joan també la celebren.

Sant Joan passat per aigua

Viver (Alt Palància) també és conegut com a Viver de les Aigües. Durant la nit de Sant Joan, aquest sobrenom pren més sentit que mai. Els joves prenen el protagonisme, s’apleguen i comencen a llançar aigua a tothom que passa pel seu voltant. També ben a prop, a la població veïna de Sogorb, la gent va al riu per banyar-se amb els amics i amarar-se amb galledes i xeringues plenes d’aigua.

 

Sant Joan a la platja

Les platges de diferents poblacions s’omplen de gent durant la nit de Sant Joan. És una de les imatges més populars de la revetlla. A València, hi ha diferents platges on s’organitzen banys col·lectius, com ara les Arenes, la Malva-Rosa, el Pinedo, el Saler i el Perellonet, en què hi ha la tradició de saltar onades de la mar i fer fogueres a la sorra.

De fet, a mitjanit tothom es concentra a primera línia de mar per fer el ritual més important de la jornada: saltar les onades set vegades d’esquena i després demanar un desig. Segons la tradició, així es dissipa l’energia negativa i s’atrau la positiva.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor