Avui fa divuit mesos de les eleccions: el retard és justificat?

Avui fa divuit mesos exactes de les eleccions del 27-S. A aquestes eleccions, Junts pel Sí s’hi va presentar amb un programa que deia que, en cas de victòria, es proclamaria la independència i s’aprovaria la llei de transitorietat per ‘iniciar la segona fase del procés d’elaboració de la constitució del nou estat independent amb la convocatòria d’unes eleccions constituents en un període màxim de 18 mesos des de la celebració de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre’. Aquesta convocatòria s’hauria d’haver fet avui.

La mateixa nit del 27-S ja va haver-hi dubtes sobre la possibilitat de dur a terme la proposta. Junts pel Sí no havia arribat a la majoria absoluta a què aspirava i ni tan sols havia arribat als 64 diputats que li haurien permès un govern estable d’ells sols. Amb 62 diputats, tot i ser un rècord de l’independentisme inimaginable només mesos abans, havien de pactar amb la CUP per a tot. Com es va veure ben aviat.

Entre el 28 de setembre de 2016 i el 12 de gener de 2017, el Principat va funcionar amb una pròrroga del govern de CiU, sense poder formar el nou govern de Junts pel Sí. Un acord acrobàtic va permetre d’escollir un nou president, Carles Puigdemont, quan només quedaven hores per a expirar el termini legal. La presa de possessió, el 12 de gener, marcà, segons els líders de Junts pel Sí, el nou límit temporal de la independència, que s’havia de situar als divuit mesos de la formació del govern, és a dir, el 12 de juliol de 2017.

Però la legislatura encara es va complicar més perquè Junts pel Sí i la CUP no van assolir un acord per al pressupost. El 8 de juny de 2016 Carles Puigdemont anunciava una moció de confiança que s’acabà fent efectiva el 28 de setembre. El president considerava que no hi havia la governabilitat assegurada i reclamava un gest de la CUP, que va arribar finalment. Un nou escull va ser encara el pressupost, que es va presentar el 29 de novembre de 2016 i no es va aprovar fins la setmana passada, després d’un procés força complex. El 28 de gener la CUP va donar-hi el vist-i-plau. El 10 de febrer Ciutadans, PSC i PP van enviar els comptes al Consell de Garanties Estatutàries, en una maniobra que va endarrerir-ne la votació definitiva al parlament fins al 22 de març.

Amb tots aquests condicionants, Junts pel Sí considera ‘raonable i justificat’ el possible retard de prop de mig any que duu el referèndum i la proclamació de la independència, ‘com a molt tard’, a la segona quinzena de setembre. La CUP va deixar clar ahir que no toleraria ni un dia de retard més i que els seus diputats podrien fins i tot abandonar el parlament en cas que no es fes la consulta. Amb tot, no fan qüestió del retard sobre el programa dels divuit mesos, perquè consideren que la promesa va ser feta per Junts pel Sí i no pas per ells.

Curiosament, els qui han posat el crit al cel ja des de la setmana passada han estat els partits unionistes i Catalunya Sí que es Pot. Joan Coscubiela ha arribat a proposar aquest cap de setmana a la CUP d’abandonar avui conjuntament el parlament per forçar noves eleccions, una proposta que no ha estat ni tan sols resposta per la CUP.