21.07.2022 - 21:40
|
Actualització: 22.07.2022 - 09:46
L’arribada de l’estiu en molts indrets del país és sinònim de festa major. Durant els mesos de juliol i agost, pobles i ciutats d’arreu es vesteixen de gala per rebre cercaviles, gegants, balls, castells i pirotècnica. Cada festa té la seva història i les seves particularitats: n’hi ha que destaquen per la imatgeria festiva, algunes per la seva trajectòria i unes altres per la popularitat que han aconseguit. Antigues i noves, religioses i paganes, us oferim un recull de divuit propostes de festes majors que no us podeu perdre aquest estiu.
1. La Vila Joiosa (la Marina Baixa)
Quan? Del 24 de juliol al 31 d’agost.
Durant vuit dies, la Vila Joiosa fa una mirada al passat i recrea una batalla de l’any 1538, quan els pirates van atacar la ciutat. Entre totes les festes de moros i cristians, les de la Vila Joiosa es caracteritzen per la batalla naval que s’escenifica a la mar. A primera hora del matí, mentre esperen que arribin els vaixells barbarescs, el públic i els cristians preparen la defensa a la sorra. Quan es troben, es fa el desembarcament i comença la batalla pel castell, que durarà tot el dia. Les festes se celebren en honor de Santa Marta i són de les més antigues del municipi, amb més de 250 anys d’història. A més, tenen el reconeixement de festa d’Interès Turístic Internacional.
2. Les Santes de Mataró (el Maresme)
Quan? Del 25 al 29 de juliol.
A Mataró, el juliol va lligat a festa major. Durant cinc dies, la ciutat es vesteix de festa amb el foc, la música i les comparses de protagonistes. La programació inclou més d’un centenar d’activitats, com ara la Nit Boja, el dia 25, i les matinades, que com en molts altres pobles són el mateix dia de la festa major i serveixen per anunciar a tothom que és el dia de les Santes, el dia 27. També destaquen el desvetllament bellugós i l’Anem a Tancar, l’última cercavila de les comparses. Les Santes se celebren pels volts del 27 de juliol, d’ençà de la primera meitat del segle XIX, en honor de les patrones de la ciutat: Santa Juliana i Santa Semproniana. D’ençà del 2010 tenen el reconeixement de ser Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
3. Un simulacre de moros i cristians a Pollença (Mallorca)
Quan? 2 d’agost.
El 2 d’agost, diada de la Mare de Déu dels Àngels, és el dia de la patrona de Pollença. El simulacre de moros i cristians ha esdevingut l’acte més important i característic de la festa major. La llegenda, que es remunta a l’any 1550, explica que els pirates dirigits per Dragut van entrar de matinada al poble i que els habitants es van salvar gràcies a Joan Mas, que en va donar l’alarma. L’acte comença a l’alba i els cristians van vestits amb roba de dormir antiga. Després de tres combats, els cristians aconsegueixen la bandera corsària i amb aquesta festa escenifiquen i commemoren la victòria que aleshores van aconseguir els pollencins.
4. Retaule de Sant Ermengol (l’Alt Urgell)
Quan? Del 29 de juliol al 6 d’agost.
El Retaule de Sant Ermengol és un espectacle medieval de música, llum i color que es representa d’ençà del 1957 a l’interior del claustre de la catedral romànica de Santa Maria de la Seu d’Urgell. Hi participen gairebé un centenar d’actors afeccionats i explica la vida i miracles de Sant Ermengol, un bisbe del segle X que és el patró de la vila. Després de dos anys de pandèmia en què no s’ha pogut fer, enguany recuperen l’actuació.
5. La Garrinada (el Maresme)
Quan? Del 4 al 6 d’agost.
La Garrinada és una festa que organitza voluntàriament el jovent d’Argentona i que s’engloba dins la Festa Major de Sant Domènec. És possible gràcies a una assemblea que treballa durant tot l’any i ofereix tres dies d’espectacles, música i gresca destinada especialment als joves. En destaquen el sopar i la gran caipirinyada populars. Enguany, entre l’oferta musical, hi trobareu 31 FAM, Ladilla Rusa, Adala i Bejo.
6. Festa Major de Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
Quan? Fins el 6 d’agost.
La Festa Major de Vilanova i la Geltrú es fa pels volts del 5 d’agost, coincidint amb la Mare de Déu de les Neus. És una festa que s’allarga pràcticament un mes i que combina la cultura popular –amb correfocs, castells i cercaviles– i l’oferta musical. Així com la majoria de poblacions del Garraf, té una imatgeria festiva molt rica, com ara mulasses, dracs, gegants i balls que representen i recorren els carrers durant la festa major.
7. Les festes de la terra de Formentera (Formentera)
Quan? 5 d’agost.
Les festes de Santa Maria de Formentera –també anomenades festes de la terra– se celebren el dia de Santa Maria de les Neus, patrona d’Eivissa i Formentera. Fins el 1989 era una celebració religiosa, però més tard es va transformar en una reivindicació lligada a la conquesta de les Illes per part de Jaume I l’any 1235. Aprofiten la diada com a símbol de lluita per la cultura autòctona, el medi, la identitat, la llengua i més aspectes socials que afecten l’illa. El dia 5, a la plaça de l’església de Sant Francesc, es fa un dels actes més importants de la festa: la ballada popular, en què es fan danses tradicionals de l’illa.
8. Alaior: caragols, jaleos i cavalls per Sant Llorenç (Menorca)
Quan? Del 12 al 15 d’agost.
La Festa Major d’Alaior se celebra en honor de Sant Llorenç durant el cap de setmana de després del 10 d’agost. L’origen de les festes es remunta a la conquesta de Menorca per part del rei Alfons III l’any 1287. Aleshores, l’illa es va dividir en parròquies i, a partir de la fundació de l’ermita de Sant Llorenç, a Binixems, es va acordar que cada any se celebraria la festa religiosa en honor d’aquest sant. Són unes festes que, així com les de Sant Joan a Ciutadella, tenen els cavalls de protagonistes. També hi ha caixers, caragols i jaleos. Entre la programació de la festa, podreu gaudir de desfilades de carrosses i balls de gegants.
9. Festa Major de Bétera (el Camp de Túria)
Quan? Del 4 al 22 d’agost.
La Festa Major de Bétera és, així com en molts indrets més, pels volts del 15 d’agost, en honor de la Mare de Déu. La festa comença quan “obreres” i “majorals”, els protagonistes femenins i masculins de la festa, trien les quatre dones que representaran durant tot l’any el municipi. Els entreguen la “butlleta” i se’n trien dues de casades i dues que no ho estiguin. Així, es converteixen en Obreres de la Mare de Déu d’Agost. L’essència de la festa rau a homenatjar la Mare de Déu amb alfàbregues gegants que han conreat especialment per a l’ocasió i que fan més de dos metres d’alçària. L’acte principal és una cercavila que transporta les plantes a l’església en què la gent del poble es vesteix amb camises de flors i es llancen quilos de confeti. La jornada sempre acaba amb una espectacular cordà i una coetà, dues manifestacions de traques populars.
10. El misteri d’Elx i la Nit de l’Albà (el Baix Vinalopó)
Quan? De l’11 al 13 d’agost.
La Festa o Misteri d’Elx és una representació religiosa que se celebra a l’església de Santa Maria d’Elx,d’ençà de final del segle XV. És l’única mostra de teatre medieval que encara es representa a l’interior d’una església i, per això, fou reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El dia 13 la ciutat també celebra la Nit de l’Albà, en què el cel acaba tenyit de pólvora pels milers de castells de focs que es llancen de tots els terrats de les cases. A la mitjanit, s’apaga l’enllumenat públic i la ciutat és il·luminada solament pels petards.
11. Festes de Sant Magí de Tarragona (el Tarragonès)
Quan? Del 13 al 19 d’agost.
Les festes de Sant Magí són unes de les més importants de Tarragona –després de Santa Tecla– i es caracteritzen per tenir l’aigua de protagonista. La llegenda del patró de la ciutat diu que va portar miraculosament l’aigua als vilatans i, en honor seu, d’ençà de final del segle XIX es fan centenars d’activitats en què l’objectiu és remullar-se. Un dels actes més importants és l’arribada de l’aigua a la ciutat amb carros i cavalls de Sant Magí de la Brufaganya. També en destaquen la Remullada, en què els assistents són ruixats amb aigua, i la Sindriada, en què l’objectiu és refrescar-se mentre es menja síndria. Tampoc no hi falten les exhibicions castelleres de les colles tarragonines.
12. Festa Major de Sant Roc d’Arenys de Mar (el Maresme)
Quan? Del 14 al 16 d’agost.
La Festa Major d’Arenys de Mar se celebra en honor de Sant Roc, que l’any 1607 va alliberar el poble de la pesta. D’aleshores ençà, els joves i solters de la vila –els macips– ruixen tothom amb aigua d’alfàbrega en símbol de benedicció. S’organitzen en diferents colles per poder fer el recorregut per tot el poble i van acompanyats de la melodia del tamborí i el flabiol. Tots van vestits amb pantaló i camisa blanca, faixa vermella, espardenyes i picarols a les cames. A la mà, hi duen l’almorratxa, un recipient de vidre. L’any passat la festa va rebre el reconeixement de Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
13. Festes del barri de Gràcia (el Barcelonès)
Quan? Del 15 al 21 d’agost.
La Festa Major del barri de Gràcia és una de les més famoses de Barcelona i enguany recupera la normalitat i el format d’abans de la pandèmia. Les places del barri reprendran el seu paper festiu amb els espais de Bailèn i les places del Sol, del Diamant, de les Dones del 36 i de Joanic. L’activitat més coneguda són els espectaculars carrers guarnits. Enguany n’hi haurà vint-i-tres i cadascun té un programa d’activitats. A més, la Vila de Gràcia té una cultura popular molt rica, amb gegants, colles de diables i bèsties de foc. Com a novetat, es presenta el Lleó de Gràcia, una nova figura festiva de la festa major, i es faran visites guiades a la Torre del Rellotge.
14. L’Aquelarre de Cervera (la Segarra)
Quan? Del 26 al 28 d’agost.
L’Aquelarre de Cervera és la festa del foc, la música i les bruixes de les terres de Ponent, una explosió de cultura popular que se celebra l’últim dissabte d’agost. L’origen de la festa es remunta a l’any 1978, quan un grup de joves va decidir de crear una festa desvinculada de les tradicions religioses per reivindicar l’esperit pagà i popular, la festa per la festa. L’acte central és una cercavila encapçalada per bruixes, diables i dracs que vol invocar el Mascle Cabró, el protagonista de l’Aquelarre i l’encarregat de donar permís perquè es facin totes les activitats. Quan finalment apareix, ruixa els participants amb un canó d’escuma en la coneguda Escorreguda del Mascle Cabró.
15. En Tocasons de Taradell (Osona)
Quan? 25 d’agost.
Per Sant Genís, Taradell celebra la festa major d’estiu i rep la visita d’en Tocasons, un bandoler llegendari del segle XVII. La festa escenifica la seva aparició al poble un dia que hi havia ball i la seva captura i judici posteriors. El bandoler es distingeix dels altres pel seu vistós barret amb ploma de color carabassa i és encarnat cada any per un taradellenc diferent. L’autèntica identitat del personatge és un dels secrets més ben guardats de la festa.
16. La rivalitat de la Festa Major de Granollers (el Vallès Oriental)
Quan? Del 20 al 28 d’agost.
Granollers tornarà a tenyir-se de blanc i blau. Després de dos anys marcats per la pandèmia, enguany torna la festa amb normalitat. Durant tot l’any, bona part de la població es divideix en dos bàndols –els Blancs i els Blaus– que s’enfronten aferrissadament durant els dies de festa major. Durant quatre dies, la vila s’omple de gent vestida amb barrets, samarretes, mocadors i més peces de roba que mostren la pertinença a una colla o una altra. Una de les activitats més destacades és el Repte, una competició en què cada colla repta l’altra a guanyar el carrer engalanant de la manera més imaginativa possible les dues places on es fa la major part d’actes. També són trobades molt esperades l’estirada de corda i el “correaigua”, una remullada nocturna. Tot va començar l’any 1983, quan es repensava la festa major d’estiu de la població i es va optar per un model completament nou i trencador amb la tradició.
17. Festa Major de Vilafranca del Penedès (l’Alt Penedès)
Quan? Del 29 d’agost al 2 de setembre.
La Festa Major de Vilafranca del Penedès se celebra pels volts del 30 d’agost en honor de Sant Fèlix, que segons que explica la llegenda va salvar els vilatans d’una sequera l’any 1699. Té molta imatgeria festiva, diades castelleres de primer nivell i una participació popular multitudinària. Durant la festa es pot veure el drac més antic d’Europa i gaudir de la colla de diables, l’Àliga i els balls tradicionals de la vila. Un dels actes més destacats és la diada castellera de Sant Fèlix, en què hi participen les quatre millors colles del Principat del moment.
18. La Tomatina de Bunyol (la Foia de Bunyol)
Quan? 31 d’agost.
El darrer dimecres d’agost, Bunyol es tenyeix de vermell amb la festa de la Tomatina, una de les més conegudes internacionalment. La celebració és una de les batalles festives més espectaculars que es fan: en una hora es llancen més de cent quaranta tones de tomàquets madurs. El so del primer petard fa començar la batalla, que deixa els participants i els carrers completament tenyits de color vermell. Té el seu origen l’any 1945, quan un grup de joves es va infiltrar en una desfilada de gegants i va fer caure un dels participants. Aquest, enfurismat, va començar a donar cops a tot allò que trobava amb la casualitat que passaven per davant d’una botiga de verdures. La gent es va encomanar i tothom va començar a tirar tomàquets. L’any següent es va repetir, i així es va instaurar al municipi. Tot i que va ser prohibida als anys cinquanta, la pressió popular va permetre de tornar-la a fer.
