La divisió independentista afavoreix el PSC (i el PSOE)

TEMA DEL DIA
Unitat. El president Quim Torra ha tornat a demanar unitat estratègica a l’independentisme en la seva compareixença d’avui al parlament. També en va demanar en una declaració institucional feta després d’acabar el judici de l’1-O. El president cerca una resposta unitària a la sentència i un acord entre partits i entitats sobre com avançar en el procés cap a la independència. Tot i que ha començat una ronda de contactes amb els interpel·lats per trobar aquesta unitat, sembla que prediqui al desert. Ni els partits ni les entitats no estan ara com ara per la unitat, encara que la gent la demani al carrer.

Les negociacions per a fer pactes postelectorals als municipis han afegit encara més tensió entre els partits independentistes. ERC i Junts per Catalunya van constituir un comitè de coordinació per augmentar el nombre de batllies independentistes, donant-se suport mutu i respectant la llista més votada. Aquest comitè l’encapçalaven Lluís Salvador i Albert Batet, però a l’hora de la veritat el partidisme s’ha imposat per sobre la unitat. En la recta final de les negociacions, ERC pacta amb el PSC i la CUP per aconseguir les batllies de Sant Cugat, Reus, Tàrrega i Figueres, cosa que ha irritat Junts per Catalunya, que va ser la llista més votada en aquests municipis. A hores d’ara, els principals acords són el de Lleida, on governarà el republicà Miquel Pueyo, i Tarragona, on serà batlle Pau Ricomà, també d’ERC. Tots dos compten amb el suport de Junts per Catalunya. I a Girona, la CUP ha presentat Lluc Salellas per provar de desbancar Marta Madrenas, de Junts per Catalunya, que va guanyar les eleccions. També Junts per Catalunya ha pactat amb el PSC per garantir-se les batllies de Vilafranca, Calella i Caçà de la Selva. El principal beneficiari de la manca d’unitat estratègica de l’independentisme en l’àmbit municipal ha estat el PSC, que ha multiplicat la seva influència en governs locals. Tot i que perd Lleida i Tarragona, entra en el govern de ciutats mitjanes de Catalunya i capitals de comarca de fora l’àrea metropolitana. I a la rodalia de Barcelona continua essent hegemònic.

La manca d’unitat també s’ha vist en els primers contactes d’ERC i Junts per Catalunya amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. El president espanyol va dir a la campanya que no pactaria amb els independentistes, però després de les carabasses que li han donat PP i Ciutadans, ara truca a la porta d’ERC i Junts per Catalunya, que tenen quatre diputats suspesos per la mesa. De moment, el PSOE només té assegurat el suport d’Unides Podem, el PNB, Compromís i el Partit Regionalista de Cantàbria, que en total sumen 173 escons. Li’n falten tres per a arribar a la majoria absoluta del congrés espanyol, que continua essent de 176, malgrat la suspensió dels quatre diputats independentistes.

A Pedro Sánchez li falten tres vots per a ser investit en la primera votació, o l’abstenció d’ERC per ser-ho a la segona. Els republicans estan disposats a abstenir-se, tot i que Gabriel Rufián ha insinuat que allò que passi dissabte a l’Ajuntament de Barcelona pot influir en la posició final d’ERC. Però Oriol Junqueras ja va dir a la campanya que no facilitaria ni per activa ni per passiva un govern de dretes a Espanya i ERC va guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya. Per tant, els republicans no posaran traves a la investidura de Sánchez per molt que el PSC pacti amb Colau per arrabassar la batllia a Maragall. En canvi, Junts per Catalunya es decanta pel no.

No hi ha unitat d’acció en l’àmbit municipal ni n’hi haurà a Madrid, si més no per a la investidura. ERC i Junts per Catalunya no han pactat punts comuns per a negociar amb el PSOE, perquè tenen interessos divergents. Una vegada més, Sánchez tindrà un camí aplanat per a la investidura, com ja va passar amb la moció de censura, que li va sortir de franc. Aquesta divisió de l’independentisme neix de la pugna per l’hegemonia que no s’acabarà fins que no hi hagi eleccions catalanes. Mentrestant, les crides a la unitat de Torra semblen difícils de materialitzar. L’única unitat possible seria pactar la resposta a la sentència del Tribunal Suprem, prevista a la tardor, però aquí també hi ha discrepàncies de fons. Torra veu clar que sense unitat la resposta a la sentència del Suprem no tindrà la contundència necessària. L’única cosa que depèn d’ell és convocar eleccions, cosa que, ara com ara, no té pas previst de fer.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig, investit president amb retrets de Compromís. Les Corts Valencianes han investit Ximo Puig nou president de la Generalitat, amb els 52 vots del PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida. Després de signar el nou acord del Botànic, no hi ha hagut sorpreses, tot i que la intervenció de Mónica Oltra ha tingut un to crític envers Puig, per la manera com s’han fet les negociacions. Li ha retret, sense citar-lo directament, l’avançament de les eleccions i ho ha comparat amb la ‘lleialtat’ que la seva formació ha tingut amb el Botànic. També li ha recordat que fer créixer el Botànic és incompatible amb casos com els de Sueca o Oliva, tots dos municipis governats per Compromís, on els socialistes s’han acostat la dreta, la qual cosa podria portar la coalició a l’oposició. Aquest malestar de Compromís també l’ha manifestat el batlle Joan Ribó, que ha acusat els socialistes de no treballar prou a favor dels governs progressistes. Concretament, ha parlat de Sueca, Sagunt, Quatretonda i Paiporta. Malgrat que no ha posat en dubte l’acord amb el PSPV a la capital, sí que ha manifestat preocupació. En tot cas és un exemple més d’aquest mal ambient que ha quedat entre socialistes i Compromís després de les tenses converses del Botànic. Unides Podem no ha fet retrets i Rubén Martínez Dalmau ha explicat que la seva formació portaria la veu de la gent a l’executiu per defensar les polítiques socials. Puig ha estat finalment reelegit tal com era previst i el ple de presa de possessió es farà diumenge a migdia.

Costa s’estalviarà la presó per haver ajudat a destapar el finançament il·legal del PP. L’ex-secretari general del PP Ricardo Costa no haurà de complir els quatre anys de presó a què va ser condemnat per l’Audiència espanyola pel cas Gürtel, en canvi de treballs comunitaris durant 365 dies i una multa de 4.000 euros el mes durant dos anys (192.000 euros). El jutge de l’Audiència espanyola li ha suspès l’ingrés penitenciari adduint l’ajuda que ha prestat per a destapar el finançament il·legal. Durant el judici, va confessar que el PP valencià, que ell dirigia juntament amb Francisco Camps, s’havia finançat amb diners negres i que ell ho va saber des de bon començament i no va fer res per evitar-ho. Va ser condemnat fa un any a quatre anys de presó per un delicte continuat de falsedat documental pel finançament irregular de les campanyes electorals del PP valencià dels anys 2007 i 2008. El magistrat ja va tenir en compte l’atenuant de confessió per a imposar-li aquesta pena, si bé ara, arran de la petició de la defensa, ha optat per deslliurar-lo de la presó.

El parlament de les Illes començarà la legislatura el 20 de juny. El president del parlament en funcions, Baltasar Picornell, ha anunciat que la constitució de la cambra per a la legislatura 2019-2023 es faria d’avui en vuit, el dia 20 de juny, a les 10.00. Ha fet un balanç de l’activitat parlamentària de la legislatura passada i ha recordat que resten moltes coses pendents, sobretot avançar cap a les noves tecnologies. En aquesta sessió constitutiva de la desena legislatura hi haurà 32 homes i 27 dones. Quant als grups d’edat, només una diputada és menor de 31 any, i hi ha cinc diputats de més de 60. Dins els quinze dies següents al de la constitució del parlament, el president, havent consultat prèviament els portaveus designats pels partits o grups polítics amb representació parlamentària, proposarà a la cambra un candidat a la presidència del govern. Si obté el vot afirmatiu de la majoria absoluta, s’entendrà que la confiança li ha estat atorgada. Si no, es tornarà a votar, passades 48 hores, i la confiança s’entendrà atorgada si obté majoria simple. Tot fa preveure que la presidenta serà Francina Armengol, perquè les converses entre el PSIB, Més per Mallorca i Unides Podem avancen sense destorbs.

El govern andorrà tindrà finalment una secretaria d’Igualtat. El ministre portaveu, Eric Jover, a la conferència de premsa que ha fet després del consell de ministres, ha explicat que el govern crearia una secretaria d’estat d’Igualtat, el titular de la qual serà el mateix que el de Participació Ciutadana, i que dependrà del cap de govern. És una reivindicació dels col·lectius feministes andorrans que de primer havia estat rebutjada, però Xavier Espot ha acabat cedint, tot i que tindrà un titular específic. A més, durant el consell de ministres, s’han definit els caps de departaments d’alguns ministeris, com ara Joan Carles Villaverde a Afers Socials, Sergi Nadal a Turisme, Albert Verdú a Sistemes d’Informació i Josep Maria Casal com a director del d’Agricultura. Jover també ha explicat que s’havia aprovat la contractació de màxima urgència dels treballs per a condicionar els espais del col·legi Sagrada Família que van restar afectats per una fuita d’aigua el mes de maig que va originar desperfectes en onze aules i un passadís. La reparació durarà de sis a vuit setmanes i es preveu que s’haurà acabat abans de començar el curs vinent. El dia 18 de juny, el cap de govern, Xavier Espot, i la síndica general, Roser Suñé, es reuniran per primera vegada amb el copríncep francès, Emmanuel Macron, al Palau de l’Elisi.

LA XIFRA
1,6 milions d’euros s’ha gastat Mercadona per comprar 136.000 metres quadrats de terreny al parc de Sagunt. L’objectiu d’aquesta adquisició és d’ampliar les instal·lacions del bloc logístic que construeix al parc.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de juny de 1946 va néixer Montserrat Roig, escriptora compromesa i lluitadora feminista. ‘Si em pregunten per què escric en català, se m’acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.’