11.08.2024 - 21:40
The Washington Post · Ishaan Tharoor
Dies de discòrdia i violència a la Gran Bretanya van trobar l’apoteosi en mostres de solidaritat. Quan uns manifestants d’extrema dreta van cremar ciutats, atacar mesquites i albergs que acollien sol·licitants d’asil i assetjar minories ètniques a tot el país, milers de contramanifestants antifeixistes van sortir als carrers dimecres en unes quantes ciutats. Van denunciar el racisme i es van plantar davant els edificis que acollien sol·licitants d’asil, per a protegir-los davant la por que els centres de refugiats fossin vulnerables a més atacs de l’extrema dreta.
Les escenes explosives que van sacsejar la nació van ser desencadenades per l’horrible apunyalament mortal de tres noies a la ciutat costanera de Southport el 29 de juliol. Més concretament, van ser desencadenades per uns informes falsos a les xarxes socials que vinculaven l’atac amb un immigrant musulmà.
“Durant les hores que van seguir als apunyalaments, un compte obscur de xarxes socials associat amb un mitjà anomenat Channel 3 Now News va compartir que l’atacant era un immigrant que havia arribat il·legalment al Regne Unit per mar i que estava en llistes de vigilància relacionades amb la seguretat i la salut mental”, van informar William Booth i Leo Sands de The Washington Post. “La publicació, a la plataforma X, donava un nom per al sospitós que la policia va dir que era incorrecte.”
La publicació va ser amplificada per un ecosistema de personalitats d’extrema dreta a les xarxes socials, tant dins com fora del Regne Unit. Més tard, es va descobrir que molts dels detalls eren del tot incorrectes i que l’agressor era un adolescent nascut al Regne Unit, fill d’immigrants ruandesos. La seva identitat religiosa probablement no era musulmana, però l’espurna ja s’havia encès.
“Sembla que el piulet ha estat deliberadament fabricat per generar hostilitat cap a les minories ètniques i els immigrants, i és un possible exemple de propaganda islamòfoba”, va dir Andrew Chadwick, professor de comunicació política a la Universitat de Loughborough i expert en la difusió de desinformació en línia, al The Post.
El que va sorprendre a molts va ser la gran quantitat de combustible social que ja estava preparat per a ser encès entre la societat britànica. Uns quants governs fora d’Occident van emetre advertències de viatge als seus ciutadans per evitar que anessin al Regne Unit. Les autoritats ja han fet centenars de detencions relacionades amb la violència. Alhora, el govern laborista del primer ministre, Keir Starmer, promet càstigs severs. “Si provoques desordres violents als nostres carrers o en línia, t’enfrontaràs amb tota la força de la llei”, va dir Starmer.
La ràbia dels manifestants reflecteix possiblement un ressentiment profund contra les minories i els musulmans en un segment de la població britànica, arrelat en dècades d’angoixa pel projecte multicultural particular del Regne Unit. Tot i que les enquestes demostren que la gran majoria dels britànics deploren la violència perpetrada per “hooligans” d’extrema dreta, les seves motivacions estan ineludiblement vinculades a un conjunt de polítiques més populars.
“El sentiment islamòfob, d’antiimmigració i antirefugiats ha estat un element fonamental de la premsa d’extrema dreta britànica durant dècades, però sortim d’un període en què un govern conservador va convertir el populisme de dretes en una part central de la seva plataforma”, va escriure Daniel Trilling a la London Review of Books.
“A cada punt d’inflexió, d’ençà del 2019, els conservadors i els seus agitadors mediàtics van optar per redoblar la retòrica populista, pintant els seus opositors com a enemics que amenaçaven la integritat de la nació”, va afegir Trilling. “Les protestes del Black Lives Matter el 2020 van ser tractades com a signes d’una cultura aliena que havia pres el control de les ciutats britàniques. Les manifestacions que exigien un alto-el-foc a Gaza van ser difamades com a ‘marxes de l’odi’ per Suella Braverman quan era ministra de l’Interior.”
El govern conservador sortint també podria ser culpable de les condicions socioeconòmiques més profundes que sustenten els disturbis d’extrema dreta. Moltes de les ciutats que van viure la pitjor violència es troben en àrees profundament afectades per la desindustrialització del Regne Unit i per les retallades de despesa dels tories en la dècada anterior. “Tots aquests són exemples clàssics de la Gran Bretanya postindustrial, llocs als quals els van arrencar el cor de les seves economies als anys vuitanta i noranta, i on les fàbriques han estat substituïdes per centres d’atenció telefònica i magatzems de distribució”, va assenyalar Larry Elliott, editor d’economia de The Guardian, referint-se a ciutats com ara Rotherham i Stoke-on-Trent. “Han patit més que la majoria a causa de l’austeritat imposada després de les eleccions del 2010.”
Els immigrants han estat durant molt de temps bocs expiatoris fàcils en qualsevol context d’inequitat i desil·lusió. Però, en el moment actual, les xarxes socials juguen un paper crucial en l’acceleració de la ràbia i la desinformació. Yvette Cooper, la ministra de l’Interior del Regne Unit, va dir que les plataformes de xarxes socials havien actuat com un “propulsor de coets” en l’alimentació dels disturbis. Tot i que sembla que algunes plataformes com ara Meta, Google i TikTok van respondre ràpidament per eliminar la desinformació i les publicacions que semblaven destinades a incitar la violència, X, propietat del multimilionari tecnològic Elon Musk, com més va més identificat amb l’extrema dreta, es va enfrontar notablement amb el govern de Starmer.
En lloc de reflexionar sobre la desinformació tòxica que la seva plataforma permetia, Musk semblava encoratjar-la, tot alimentant la histèria de comentaristes d’extrema dreta i afegint-hi la seva pròpia. Va remarcar que “la guerra civil és inevitable” al Regne Unit i va acusar el primer ministre laborista de ser massa dur amb els manifestants d’extrema dreta. L’animadversió de Musk aquí no és precisament nova. Sota la seva supervisió, X ha reactivat un seguit de comptes incendiaris i sovint racistes, alguns dels quals van jugar un paper en l’escalada de la violència la setmana passada.
“El novembre passat, X va restablir el compte de l’activista d’extrema dreta britànic i cofundador de l’English Defence League, Stephen Yaxley-Lennon, conegut per Tommy Robinson, que ha publicat comentaris continus i vídeos dels disturbis”, va assenyalar el Financial Times. “Abans Musk no en prengués el control, Robinson havia estat vetat a Twitter el 2018 per haver-ne infringit les polítiques sobre conducta d’odi.”
Heidi Alexander, ministra de Justícia del Regne Unit, va criticar les intervencions de Musk a començament d’aquesta setmana com “totalment injustificables”. “Crec que en aquest moment tothom hauria de demanar calma”, va dir a la BBC. “Té una gran responsabilitat, donada la gran plataforma que posseeix i, si sóc sincera, crec que els seus comentaris són força deplorables.”
Si Musk va sentir aquest missatge, no el va seguir. Dijous, va amplificar una publicació d’un activista britànic d’extrema dreta que difonia un titular fals de diari que suggeria que el govern de Starmer establia centres de detenció per als manifestants d’extrema dreta a les Illes Malvines, un arxipèlag remot del sud de l’Atlàntic. Abans d’eliminar-la, la publicació va ser vista vora dos milions de vegades.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
