Dissidents russos refugiats a Catalunya: “M’haurien enviat a la guerra o a la presó”

Nikita Kazantcev va tenir clar que havia de fugir de Rússia quan, després d’haver afrontat dues detencions i un mes de presó per haver participat en protestes contra la invasió d’Ucraïna, un jutge el va citar per a “conversar”. Després de travessar la frontera amb Geòrgia a peu i arribar a Armènia, va agafar un vol cap a Sud-amèrica i va aprofitar l’escala a Barcelona per romandre-hi. Kazantcev és un dels dissidents russos que han arribat a Catalunya aquests darrers mesos per evitar ser enviats a la guerra o a la presó. Alguns deixen la família enrere i denuncien represàlies si se’n van del país. Per exemple, Andrei Paniuixkin explica a Catalan News, el servei en anglès de l’ACN, que li han cremat la casa a la zona de Krasnodar.

Anna Xevtxenko i Nikita Kazantcev són una parella en procés de regularitzar l’estatus de refugiats a Barcelona. Van involucrar-se en l’oposició a la guerra tant a Rússia com a l’estranger. Kazantcev va ser detingut dues vegades i va passar un mes entre reixes. Explica que un tercer arrest li podia costar tres anys d’empresonament, de manera que va decidir que era més segur anar-se’n. “A Rússia, un agent de policia et pot posar drogues a la butxaca i detenir-te”, diu a Catalan News.

Xevtxenko era a l’Índia quan va començar la guerra i ja no va tornar a Rússia. “Vaig voler ser voluntària a la frontera entre Ucraïna i Polònia, perquè el meu activisme a Rússia s’havia tornat perillós i inútil”, explica. Amb tot, Polònia no va processar el seu estatus de refugiada russa i va decidir d’anar a Barcelona, atès que li van dir que aconseguir l’estatus a l’estat espanyol era més fàcil que a la major part de països.

Durant el setembre, Kazantcev es va proposar de reunir-se amb la seva parella a Catalunya: va travessar la frontera sud amb Geòrgia a peu fins a Armènia, va volar cap a un país sud-americà on no calen visats per a ciutadans russos, i va aprofitar l’escala a Barcelona per romandre-hi. “Al principi no em van entendre, i em van intentar deportar.” Amb tot, el van acabar entenent i van obrir el procés per a obtenir l’estatus de refugiat.

Incendi a casa després de fugir de Rússia

Kazantcev ha pogut reunir-se amb la seva parella a la capital catalana, però uns altres exiliats, com ara Andrei Paniuixkin, encara cerquen opcions per portar la família a Catalunya. Quan va començar la guerra, aquest activista ambiental va començar a escriure articles sobre el seu posicionament contrari al conflicte i, just després, van començar les pressions de les autoritats russes. Segons ell, un veí li va dir que la policia preparava una causa criminal en contra seu.

Així, va decidir d’anar-se’n del seu municipi, prop de Krasnodar, entre Crimea i el Caucas, i venir a Barcelona. “Tinc amics a Espanya i en més països europeus, i vaig decidir de venir com a turista i quedar-m’hi un temps”, explica. Diu que a la ciutat va viure un rebuig inicial de la comunitat ucraïnesa resident a Catalunya pel fet de ser rus, però després va fer servir les veritats i les proves que tenia sobre la guerra al seu país per escriure més articles dirigits a Rússia.

Poc després, a principi del desembre, que casa seva, a Krasnodar, va patir un incendi i els bombers van trigar una hora i mitja a anar-hi malgrat ser tan sols a un quilòmetre. Paniuixkin sospita de les autoritats, perquè diu que casa seva es va quedar sense llum unes hores abans de l’incident, cosa que va fer que les càmeres de seguretat que hi té instal·lades no poguessin enregistrar res durant l’incendi. Convençut que va ser provocat, diu que no hi veu cap motiu a banda de “opinions públiques sobre la guerra”.

Paniuixkin descriu dificultats per a trobar la manera de romandre legalment a Catalunya i també mira que la seva família pugui exiliar-se. Alhora, ha començat una campanya de micromecenatge per poder fer front a les despeses de la denúncia que ha interposat per l’incendi. “Tan sols dos mesos després de fugir de Rússia, de sobte es crema casa meva i em quedo sense res”, diu.

“Rússia és una maltractadora imperialista”

Tots tres dissidents contactats per Catalan News volen tornar al seu país en un futur, però “no a la Rússia d’avui en dia, perquè és una maltractadora imperialista”, en paraules de Kazantcev. Xevtxenko afegeix que té por de la gent russa i Paniuixkin diu que voldria contribuir a construir una Rússia nova i lliure, malgrat que veu improbable cap canvi al seu país els deu anys vinents.