28.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 28.03.2024 - 21:47
Molts de nosaltres experimentem allò que alguns experts anomenen letològica, és a dir, la dificultat per a trobar paraules a la vida quotidiana. Un problema que, normalment, es fa més evident amb l’edat. La dificultat freqüent per trobar la paraula adequada pot indicar canvis en el cervell que coincideixen amb les primeres etapes (“pre-clíniques”) de la malaltia d’Alzheimer, abans que apareguin símptomes més evidents. No obstant això, un estudi recent de la Universitat de Toronto mostra que la velocitat de la parla, més que no pas la dificultat per a trobar paraules, pot ser un indicador més precís de la salut cerebral de la gent gran.
Els investigadors van demanar a cent vint-i-cinc adults sans, entre divuit anys i noranta, que descrivissin una escena detalladament. Els enregistraments d’aquestes descripcions es van analitzar posteriorment mitjançant un programari d’intel·ligència artificial (IA) per extreure funcions com ara la velocitat de conversa, la durada de les pauses entre les paraules i la varietat de paraules emprades.
Els participants també van completar un conjunt estàndard de proves que mesuren la concentració, la velocitat de pensament i la capacitat de planificar i dur a terme tasques. El descens d’aquestes habilitats “executives” relacionat amb l’edat va estretament relacionat amb el ritme de la parla quotidiana d’una persona, cosa que mostra una disminució més àmplia que la dificultat per a trobar la paraula adequada.
Un aspecte nou d’aquest estudi va ser l’ús d’una “tasca d’interferència imatge-paraula”, és a dir, una tasca intel·ligent dissenyada per separar els dos passos d’anomenar un objecte: trobar la paraula adequada i instruir la boca sobre com dir-la en veu alta.
Durant aquesta tasca, als participants, els van mostrar imatges d’objectes quotidians –com ara una escombra (broom, en anglès)– mentre es reproduïa un clip d’àudio d’una paraula que té un significat relacionat (com ara “pal de fregar”, cosa que fa que sigui més difícil de pensar en el nom de la imatge) o que sona gairebé igual –com ara “nuvi”, que pot facilitar-ho (groom, en anglès). Curiosament, l’estudi va trobar que la velocitat habitual de la parla dels adults més grans anava relacionada amb la rapidesa a l’hora d’anomenar les imatges. Això posa de manifest que una desacceleració general en el processament pot ser la base de canvis cognitius i lingüístics més amplis amb l’edat, en compte d’un desafiament específic en la recuperació de la memòria de les paraules.
Com fer que les troballes siguin més potents
Tot i que els resultats d’aquest estudi són interessants, trobar paraules en resposta d’indicis basats en imatges pot ser que no reflecteixi la complexitat del vocabulari en una conversa quotidiana sense restriccions. Les tasques de fluïdesa verbal, que requereixen que els participants generin tantes paraules com sigui possible d’una categoria determinada (per exemple, animals o fruites) o que comencin amb una lletra específica, dins un límit de temps també es poden fer servir anomenant imatges per capturar més bé el fenomen de la letològica o de “tenir-ho a la punta de la llengua”.
Aquest fenomen es refereix a la incapacitat temporal de recuperar una paraula de la memòria, malgrat el record parcial i la sensació que la paraula és coneguda. Aquestes tasques són considerades una prova més bona de les converses quotidianes que no pas la tasca d’interferència imatge-paraula perquè impliquen la recuperació i producció activa de paraules del vocabulari d’un mateix camp semàntic, de manera semblant als processos de la parla natural.
Tot i que el rendiment de la fluïdesa verbal no baixa significativament amb l’envelliment normal (com es mostra en un estudi del 2022), un mal rendiment en aquestes tasques pot indicar malalties neurodegeneratives com ara l’Alzheimer.
Les proves són útils perquè tenen en compte els canvis habituals en la capacitat de recuperació de paraules a mesura que la gent envelleix, fet que permet als metges d’identificar deficiències més enllà d’allò que s’espera de l’envelliment normal i així detectar potencialment condicions neurodegeneratives.
La prova de fluïdesa verbal implica unes quantes regions cerebrals relacionades amb el llenguatge, la memòria i el funcionament executiu i, per tant, pot oferir informació sobre quines regions del cervell són perjudicades pel declivi cognitiu.
Els autors de l’estudi de la Universitat de Toronto podrien haver investigat les experiències subjectives dels participants i la dificultat per a trobar paraules juntament amb mesures objectives com ara les pauses de la parla. Això proporcionaria una comprensió més completa dels processos cognitius implicats.
Els informes personals de la “sensació” de lluitar per recuperar paraules podrien oferir coneixements valuosos per a complementar les dades de comportament, i potencialment podrien conduir a eines més potents per a quantificar i detectar el declivi cognitiu precoç.
Obre el camí
No obstant això, aquest estudi ha suscitat incògnites interessants per a futures investigacions, i ha demostrat que no solament allò que diem pot revelar canvis cognitius sinó també la rapidesa amb què ho diem.
Bo i aprofitant tecnologies de processament del llenguatge natural (per exemple, la intel·ligència artificial) que fan servir tècniques computacionals per analitzar i entendre les dades del llenguatge humà, aquest treball avança estudis anteriors que van notar canvis subtils en el llenguatge parlat i escrit de personatges públics, com ara Ronald Reagan i Iris Murdoch, anys abans de ser diagnosticats de demència. Tot i que aquests informes oportunistes es basaven a mirar enrere després d’un diagnòstic, aquest estudi dóna un enfocament més sistemàtic, basat en dades i amb visió de futur. L’ús d’avenços ràpids en el processament del llenguatge natural permetrà la detecció automàtica de canvis de llenguatge, com ara una velocitat de parla més lenta.
Aquest estudi, doncs, subratlla el potencial dels canvis en la velocitat de la parla com a marcador significatiu, però subtil, de la salut cognitiva que pot ajudar a identificar les persones en risc de tenir un deteriorament cognitiu abans no es manifestin símptomes més greus.
Claire Lancaster és membre del grup d’investigació de la Societat d’Alzheimer que investiga la relació entre la cognició i l’activitat cerebral en individus predisposats a la futura malaltia d’Alzheimer. Alice Stanton és doctoranda i analitza com les persones diuen paraules durant proves verbals senzilles i si això pot ajudar a identificar persones amb risc de desenvolupar un deteriorament cognitiu o demència. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
