Prohens anuncia un programa de govern que arracona el català

La futura presidenta de les Illes, Marga Prohens, ha deixat clar que retirarà mesures clau dels vuit anys del govern de Francina Armengol, entre les quals, la moratòria turística i el requisit lingüístic del català a la sanitat, un dels sectors que acumula més denúncies de discriminació lingüística als catalanoparlants. “Ens han votat per a canviar les coses, no perquè tot continuï igual”, ha deixat clar al començament del discurs del ple d’investidura, que ha començat avui i que s’espera que l’investeixi dijous gràcies a l’abstenció de Vox, que no entrarà al govern.

Però l’exclusió de Vox de l’executiu no és cap impediment perquè Prohens hagi esbossat un programa de govern que vol arraconar el català, combatre els preus disparats de l’habitatge amb més totxo i lliurar-se al creixement turístic com a recepta econòmica. Un govern disposat a combatre la batalla de les idees armat amb els valors neoconservadors i espanyolistes: “Defensar la unitat d’Espanya no exclou sentir la identitat i cultura de les nostres Illes.  Ni voler una immigració regulada no ens fa menys humans. Ni no exigir el català als metges ens fa enemics de la llengua.”

Sota la bandera del liberalisme, ha justificat tant l’arraconament del català a l’escola com una rebaixa d’imposts i la negativa a aplicar la regulació del preu del lloguer que preveu la llei de l’habitatge espanyola. “No direm a la gent a quin preu ha de llogar ca seva ni quantes cases ha de tenir”, ha dit, i ha promès mà de ferro contra les ocupacions d’habitatges, fins al punt de voler castigar qui ocupi un habitatge –en la gran majoria de casos, arran dels problemes socials– amb l’exclusió dels ajuts per a l’accés a l’habitatge. “La propietat privada es defensa, l’ocupació es persegueix”, ha subratllat.

En compte de regular el preu del lloguer, que diu que no serveix de res, ha promès de facilitar la construcció de nous habitatges, sigui augmentant la densitat de les ciutats tot creixent en altura sigui cedint sòl urbanitzable a constructors privats. També vol facilitar que els pisos buits es lloguin amb incentius fiscals i amb una rebaixa d’imposts a la compra del primer habitatge.

Rebaixes fiscals i facilitats a les inversions econòmiques

Prohens ha anunciat que la primera mesura que emprendrà el govern serà preparar una reforma fiscal que inclourà una reducció de l’IRPF, l’eliminació de l’impost de successions i donacions i la rebaixa d’imposts a la compra del primer habitatge. També ha anunciat deduccions fiscals per naixements de fills i per a la cura de més grans de 65 anys.

A banda, ha anunciat mesures per a impulsar el desenvolupament econòmic, que si bé ha dit que haurà de ser “compatible amb un territori fràgil com el nostre”, reprèn la idea de voler fer diners de tot metre quadrat de les Illes. “Hem de posar una estora vermella a les inversions a les Illes“, ha arribat a dir. Ha reivindicat l’orgull de ser una potència turística contraposant-ho a un passat agrícola, i ha anunciat: “Aixecarem l’actual moratòria turística i aturarem el camí cap al decreixement.”

“Això no vol dir créixer il·limitadament, som conscients que l’èxit turístic s’ha de gestionar per garantir el benestar dels ciutadans. Però això requereix una gestió eficient per a limitar les externalitats negatives i evitar situacions de congestió”, ha afegit.

També, en l’àmbit econòmic, ha promès que defensaran una millora del finançament autonòmic.

El català és un “requisit dissuasiu”, segons Prohens

La candidata del PP ha dedicat una bona estona a parlar de les mesures de millora de la sanitat de les Illes, amb la idea que el problema del sistema de salut és que no hi ha prou professionals sanitaris. I finalment, després de parlar d’una estratègia de captació de professionals, ha arribat allà on feia estona que volia arribar: “Eliminarem requisits dissuasius, com és el cas del requisit lingüístic.” Un dels objectius marcats de fa temps pels sectors polítics i mediàtics espanyolistes i que, si bé neix de la idea de garantir l’atenció adequada dels ciutadans de les Illes, li han donat la volta per a fer-lo passar per una discriminació salvatge dels metges espanyols que no volen aprendre català. Com un caprici que les Illes no es poden permetre si volen tenir una bona atenció sanitària.

També contra el català, ha garantit més presència del castellà a les aules i la lliure elecció de la llengua vehicular en l’educació dels fills. “Sempre tenint en compte que hi ha dues llengües oficials, avançant progressivament en totes les etapes durant la legislatura. Ningú pot furtar als pares el dret de triar com s’eduquen els seus fills. Ningú hauria de tenir por a la llibertat”, ha justificat.

En el capítol de l’educació, també ha avançat l’eliminació de les actuals zonificacions escolars per a elegir centre, passant a una zona escolar única a Palma, garantir el finançament de l’educació pública i la concertada, i “impermeabilitzant les aules de qualsevol intenció d’adoctrinament ideològic”.

A banda, i com una manera de rebaixar l’alarma pel pacte amb Vox, ha promès que el govern no farà “ni un pas enrere en la protecció de la igualtat efectiva entre homes i dones, ni en la protecció de la xacra de la violència masclista“. Després, però, i com una carícia descarada als seus socis ultradretans, ha afegit que el govern també lluitarà “contra altres forces de violència dins la família”, tant contra els infants i contra la gent gran, com entre pares i fills.