Discurs de Cap d’Any del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, emès des de Brussel·les el 30 de desembre de 2017

«Benvolguts conciutadans i conciutadanes,

M’adreço a tots vosaltres, en el tradicional discurs de Cap d’Any, en les circumstàncies més inversemblants imaginables. Fa només un any, ningú a Catalunya ni a Europa hagués pogut ni pensar que assistiríem a la vergonya i a l’escàndol de tenir, avui, presos polítics a les presons d’un país de la Unió Europea. I en tenim quatre: el vice-president Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn, en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart. Són a la presó per les seves idees polítiques, i això ho sap tothom. Els acusen, com a tots nosaltres, d’haver complert la promesa electoral i d’haver estat fidels al Parlament de Catalunya amb l’únic propòsit de construir un país millor, amb eines verItablement eficaces i recursos que en justícia ens corresponen perquè són fruit de l’esforç del poble de Catalunya en el seu conjunt, dels 7,5 milions d’habitants.

Però malgrat aquesta situació, no volia deixar passar l’ocasió d’adreçar-vos un missatge de bons auguris pel nou any que comença i fer-vos també avinents unes breus reflexions. En primer lloc, vull agrair a tothom la seva participació a les eleccions del 21 de desembre. Gairebé una participació del 82% és un èxit democràtic històric, tant a casa nostra com a la majoria de països d’Europa. Sempre hem dit que els catalans no tenim por de les urnes, convoqui qui convoqui unes eleccions, i és per això que podem estar contents , com a poble, de la nostra participació en una jornada, ara sí, sense violència ni repressió. Gràcies per haver emès amb tanta claredat un missatge que ja no admet discussió: els catalans, pensem el que pensem, volem i sabem fer servir les urnes per resoldre les nostres aspiracions i les legítimes discrepàncies sobre com hem d’encarar el nostre futur col·lectiu. Som un poble democràticament madur que s’ha guanyat el dret a fer-se a si mateix com a república d’homes i dones lliures.

En segon lloc, vull posar en relleu que el govern espanyol té al davant una nova oportunitat de comportar-se com la democràcia europea que assegura ser i, per tant, reconèixer el resultat de les eleccions del 21 de desembre i començar a negociar políticament amb el Govern legítim de Catalunya. Els ciutadans catalans i els ciutadans espanyols així ho esperen, però també ho esperen molts ciutadans europeus i els seus governs i institucions. Molts ciutadans esperen que, fracassada la recepta de la violència, la repressió i la liquidació de l’autogovern, comenci finalment l’era del diàleg i la negociació que venim reclamant des de fa anys.

El president Rajoy va proposar als socis de la Unió Europea una solució ràpida i indolora, un remei gairebé miraculós, que resoldria el plet català abans de Nadal: supressió de les institucions catalanes legítimes i democràtiques, intervenció de la Generalitat, convocatòria exprés de les eleccions al Parlament i victòria electoral dels partits constitucionalistes, que formarien un govern autonòmic dòcil i conformista. Doncs no. La darrera part no només no ha sortit com ell somniava, sinó que el seu partit ha quedat relegat a la darrera posició i el Govern que presdeixo pot mantenir el suport parlamentari.

Als responsables d’aquesta recepta els hem de preguntar de què ha servit tanta repressió? De què ha servit perjudicar el poble de Catalunya amb la paràlisi que ha significat el 155? De què ha servit provocar tant de dolor, a les víctimes de la violència del dia 1 d’octubre, als membres del govern i la mesa del parlament, als alcaldes i als líders socials empresonats, als bombers, mestres i policies que han de desfilar pels jutjats o han de témer una delació ideològica? De què els ha servit aquest despropòsit monumental? Era aquesta la proposta espanyola per a Catalunya?

No ens resignem a aquesta mena de respostes a les nostres demandes. Tenim el dret de defensar una Catalunya molt millor i de disposar de les eines per fer-ho possibles que l’Estat ens nega sistemàticament. Com a polítics, tenim el deure de fer-ho. Per això, com a president, exigeixo al Govern espanyol i als que li donen suport que rectifiquin allò que ja no funciona, que reparin el dany causat, i que restitueixin tot allò que han destituït sense el permís dels catalans. Les urnes han parlat, la democràcia ha parlat, tothom s’ha pogut expressar. A què espera el president Rajoy a acceptar els resultats?

D’aquí un any, el discurs de Cap d’Any del president de la Generalitat es farà, com no pot ser d’altra manera, des del Palau de la Generalitat, ben a prop de tots els treballadors de l’administració catalana que avui suporten la intervenció barroera i a qui vull encoratjar a servir el nostre poble amb la mateixa eficàcia de sempre. Fins llavors, us desitjo de tot cor que l’any que ara comença dugui aparellades les millors perspectives per a tothom i en tots els àmbits. Espero que sigui un any pròsper, un any de progrés i un any d’harmonia en què gaudim dels valors fundacionals de la república: llibertat, igualtat i fraternitat.

Moltes gràcies i bon any 2018 a tothom.»