27.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 27.03.2024 - 21:46
D’ací a un mes i mig hi ha eleccions a Catalunya, i els partits polítics ja tanquen els darrers serrells de les llistes electorals. Tots els partits tenen candidat a la presidència i solament un, la CUP, ha decidit de no repetir cap de llista respecte del 2021.
Tot i presentar, per tant, polítics que ja exerceixen càrrecs públics i que tenen d’ençà de fa temps un paper de lideratge en les respectives formacions, molts són uns totals desconeguts per a la majoria d’electors. El darrer baròmetre del CEO, publicat el 21 de març, revela que dels vuit partits amb representació al parlament, solament tres caps de llista són coneguts per més de la meitat de la població.
El candidat més conegut, amb gran diferència, és Carles Puigdemont, de Junts, que sap qui és el 98% de la població. El següent és l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, conegut pel 85% dels catalans; amb tot, trobem que és desconegut per una part significativa i, per exemple, dins d’ERC, és menys conegut que no pas Oriol Junqueras (94%). Hi ha un 17% dels qui votaran el PSC i un 22% dels qui votaran Vox que no saben qui és Aragonès.
Algunes xifres poden semblar força sorprenents. Bona part dels candidats són desconeguts per la població que afirma que votarà el partit que encapçalen. Un 80% sap qui és Salvador Illa, però solament un 74% dels que votaran els socialistes, malgrat haver estat ministre de Sanitat espanyol durant la pandèmia de la covid.
De la mateixa manera, solament un 25% dels votants del PP a Catalunya, és a dir, un de cada quatre, coneix Alejandro Fernández, menys que el conjunt de la població (31%). De fet, qui més sap qui és són els d’ERC (41%), Junts (43%) i la CUP (53%), partits d’àmbit estrictament català i més avesats a la política catalana. Semblantment, només un 41% dels que votaran Ciutadans sap qui és Carlos Carrizosa, com un 36% dels que es decantaran per Vox coneix Ignacio Garriga, malgrat que tots dos van ser caps de llista, fan bona part de les intervencions al parlament i tenen una presència pública important.
Jéssica Albiach és principalment coneguda entre els que votaran la CUP (73%) i Junts (64%) i en grau més baix entre els comuns (60%) i ERC (60%). És a dir, gairebé el 40% dels que diuen que votaran els comuns, o Sumar, no saben qui és Albiach. La diputada de la CUP Laia Estrada, elegida recentment com a cap de llista, ara com ara és coneguda pel 21% de la població, un coneixement que és més alt entre els qui votaran la CUP (42%), un partit que acostuma a posar l’accent en el projecte col·lectiu.
Aquestes dades es desprenen de la pregunta de si es coneixen, o no, els polítics, però trobem que les xifres són encara pitjors quan es demanen respostes de manera espontània. Per exemple, si es demana el nom de qualsevol dels consellers del govern hi ha un 72% dels enquestats que directament renuncia a dir cap nom, un 17% en diu un d’erroni i solament un 11% és capaç de dir el nom d’un conseller. En la mateixa línia, quan es demana el nombre d’escons que té el parlament, un 6% és capaç de dir el nombre correcte (135) i n’hi ha un 10% que dóna una xifra aproximada.
Poc coneguts i a més a més impopulars
Un fet és ser conegut i un altre és el nivell d’adhesió que desperta. La gran majoria dels polítics són molt desconeguts i, a més a més, són malvists entre els qui saben qui són. En el conjunt de la població, trobem que, tenint en compte els que els suspenen, els que no saben qui són i els que no els saben valorar, una gran part dels caps de llista són aprovats per menys d’un 10% de la població.
Carrizosa, posem per cas, té l’aprovació d’un 9% de la població; Garriga i Fernández del 7% –és a dir, menys d’un català de cada deu en té una bona opinió– i Estrada (10%) i Albiach (12%) tenen una xifra que s’hi acosta.
Solament Aragonès (51%), Puigdemont (45%) i Illa (30%) tenen uns nivells d’aprovació més grans, i són els tres caps de llista dels partits amb més bones expectatives electorals i que fa tres anys van aconseguir més de trenta escons.
De fet, tot i que habitualment els caps de llista mobilitzen part dels electors, per a bona part no sembla ser ni de bon tros la qüestió més important. Entre la dreta espanyolista, trobem un fet sorprenent: Carrizosa suspèn entre els que diuen que votaran Ciutadans (4,8), però aprova entre els votants del PP (5,3). Garriga tampoc aprova entre els seus votants (4,7) i obté un resultat similar entre els del PP (4,6). Fernández sí que aprova entre els del PP (5,78) i no obté mal resultat entre els de Ciutadans (4,25) i Vox (4,24).
Les dades del CEO mostren que hi ha una polarització baixa, amb l’única excepció de Puigdemont. El candidat de Junts té un suport força transversal entre l’independentisme, és el candidat més ben valorat entre els seus votants (7,6) i també aprova entre ERC (5,9) i la CUP (5,9). En canvi, és molt mal valorat pels partits contraris a la independència, com ara el PSC (2,93), el PP (1,66), Ciutadans (1,93), Vox (1,96) i, en grau més baix, els comuns (3,7).
En canvi, Aragonès no és tan popular entre els votants del seu partit (6,55), però crea menys divisió entre l’electorat, amb una valoració acostada al 5 entre els votants de la majoria de partits: un aprovat entre els del PSC (5,12), comuns (5,33) i Junts (5,26) i més d’un 4 entre els de Ciutadans (4,1) i la CUP (4,56). Illa no arriba al notable entre els socialistes (6,31), però, en canvi, semblantment a Aragonès, aprova entre els qui tenen intenció de votar ERC (5,14), Ciutadans (5,27) i els comuns (5,55) i no obté mala nota entre els de Junts (4,25).
Albiach té una valoració de 6,37 entre els comuns, aprovat entre els d’ERC (5,66) i la CUP (5,23), i s’aproxima a l’aprovat entre els del PSC (4,99), Ciutadans (4,57) i Junts (4,67). Finalment, Estrada, ara com ara, aprova entre els de la CUP (5,97), Junts (5,43), els comuns (5,35), i ERC (5,16).
La popularitat a les xarxes socials
Més enllà del coneixement general que revelen els sondatges, una manera de mesurar la popularitat és mirar quants seguidors tenen a les xarxes socials. Alhora, és una manera de tenir contacte directe amb els votants i fer-se coneguts. A grans trets, es pot dir que Twitter té un públic força transversal, Instagram i, sobretot, TikTok, té un públic més jove i a Facebook la presència de joves és més baixa.
En el nombre de seguidors, Puigdemont és, amb diferència, el candidat més popular. També cal destacar la presència que té Ignacio Garriga a les xarxes socials, que habitualment són titllades de nínxol de vots de la ultradreta.
A Twitter, Puigdemont té vora 800.000 seguidors, i a continuació, a molta distància, hi ha Ignacio Garriga (140.000) i Salvador Illa (110.000). A Facebook la diferència és semblant. Puigdemont en té 227.000; els següents són Illa (15.000) i Garriga (14.000). A Instagram, Puigdemont en té 279.000 i a continuació hi ha Garriga (57.600), Aragonès (27.300) i Illa (25.600). Finalment, a TikTok hi ha un canvi: Garriga és el més popular, amb 19.800 seguidors, seguit de Puigdemont (14.000).
