Les discriminacions pel fet de parlar català a Barcelona augmenten d’un 40% en un any

Les discriminacions pel fet de parlar català a Barcelona no deixen de créixer. L’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2023 alerta que les discriminacions per aquest motiu han augmentat un 40% en un any i que, de nou, el fet de no poder parlar català és el quart motiu de discriminació a la ciutat. Tan sols se situa per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, per motiu de salut (sobretot pel tracte diferenciat cap a persones amb VIH i amb trastorns de salut mental) i LGTBIfòbiques.

Durant el 2023, a Barcelona es van registrar fins a 125 discriminacions per parlar en català. Aquesta xifra suposa un creixement del 38,9% respecte de les 90 discriminacions denunciades el 2022. Es constata així un augment constant de les discriminacions per parlar català: el 2021 se’n van detectar 55, el 2020, 47, i el 2019, 45.

En total, l’any passat les discriminacions per parlar en català van suposar un 14,45 % dels 865 casos totals denunciats per la Taula d’Entitats, un percentatge lleugerament superior al de l’any anterior. La majoria d’aquestes discriminacions van ser perpetrades per empreses o entitats privades (80 casos, un 37,9% més que l’any anterior) i per administracions públiques (45, un 80% més). Van ser comeses sobretot per treballadors que van negar l’atenció oral a persones que volien continuar parlant en català. A l’administració pública, la majoria de discriminacions les van fer els professionals de l’àmbit de la salut i agents dels cossos de seguretat locals. Gairebé la meitat de les discriminacions per raó de llengua es van concretar en un tracte diferenciat, mentre que en un 6,6 % dels casos es van traduir en insults i amenaces; un 6,0 % en l’impediment d’un servei o la denegació d’un accés, i un 5,2 %, en una difamació o una humiliació pública.

Per això, Mireia Plana, vicepresidenta de La Plataforma per la Llengua, alerta que l’àmbit de la salut és un dels que més els preocupa, especialment la pediatria, la gerontologia i la salut mental.

La majoria de casos no es denuncien

Des de La Plataforma per la Llengua recorden que aquestes xifres tan sols reflecteixen la realitat de les persones que arriben a denunciar, però que és molt difícil de quantificar l’abast real del problema, atès que hi ha molta gent que no denuncia aquests casos de discriminació lingüística.

Segons l’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB), que es va fer a final del 2022, el 31 % de la població barcelonina manifestava haver estat discriminada per algun motiu a la ciutat. Això contrasta, amb el nombre de denúncies de discriminacions, que en total només van ser 865 el 2023 i 631 el 2022. Segons aquesta enquesta, un 15,1% de la població deia que havia estat discriminada a causa de la llengua que parla, i aquesta raó era el segon motiu de discriminació més habitual, després del gènere.

L’informe, que es publica des del 2018, es fa a partir de les dades que proporciona la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació (de la qual forma part La Plataforma per la Llengua) i és fruit d’un treball conjunt amb l’Oficina per la No Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona.