Les discriminacions pel fet de parlar en català van créixer d’un 19% l’any 2022

Les discriminacions per parlar en català als Països Catalans van créixer d’un 19,2 % el 2022, segons el report anual de la Plataforma per la Llengua. En l’àmbit de la salut pública, els casos van augmentar d’un 15,4%. L’informe recull casos en què treballadors públics van exigir o pressionar ciutadans perquè parlessin en castellà, o bé es van negar a prestar-li un servei perquè parlava en català, o, fins i tot, en què van insultar-los o humiliar-los per aquest motiu.

En total, l’any passat van registrar-se cent divuit casos de discriminacions lingüístiques. D’aquests, quaranta-cinc van passar en l’àmbit sanitari. La Plataforma per la Llengua considera que aquests casos d’abús formen part d’un problema de discriminació del català estructural a l’estat espanyol.

El report del 2022 manté la progressió ascendent de casos de discriminació lingüística d’aquests darrers anys. Dels 25 casos registrats el 2018, es va passar als 32 del 2019, als 52 del 2020, als 99 del 2021 i, finalment, als 118 de l’any passat. L’entitat apunta a l’absència d’un requisit de coneixement del català en algunes administracions públiques de territoris catalanoparlants com a causa principal d’aquesta explosió de casos de discriminació.

L’administració espanyola continua essent la que origina més casos de discriminació. El 2022 va ser la responsable del 46,6% dels casos. A més, la Plataforma per la Llengua considera que aquestes discriminacions revelen una “ideologia supremacista” que identifica el castellà com a llengua superior a les altres.

Per això denuncien que l’ús del català sigui desincentivat d’entrada i que aquells que en mantenen l’ús sovint hagin de suportar obstacles i dificultats addicionals.