03.01.2022 - 19:00
“Si vols que t’atengui, m’has de parlar en castellà”. Aquesta és la resposta que un metge del Cap Garrotxa, a Olot, va donar a Dolors Rovira, de cinquanta-cinc anys, segons que ella mateixa denuncia després d’haver estat atesa dues vegades al centre. La primera vegada va anar a urgències i va ser atesa per aquest doctor: “Li vaig explicar què em passava i ni em va contestar. Vaig continuar parlant en català i va continuar sense contestar-me. Em va començar a revisar, fins que va arribar un moment que em va dir que m’hi havia de dirigir en castellà si volia que m’atengués. No és que em demanés si us plau que parlés en castellà perquè no m’entenia, no va voler excusar-se, va ser una imposició. Jo simplement vaig posar una denúncia en el mateix CAP i vaig marxar”.
Com a resposta a la queixa, el CAP va enviar una carta que a la Dolors li va semblar “insultant”. “Amb el primer que va passar em vaig indignar, però amb la carta encara més. Semblava que em deien que jo era racista perquè el metge és sud-americà. Com si haguessin entès que jo m’havia ofès perquè és estranger i no parla català. I no, ell que parli el que vulgui, el problema era que jo no podia parlar català…” La Dolors es va queixar de la resposta i va trucar-li personalment el director del CAP demanant-li disculpes. “Em va demanar disculpes, em va calmar i em va dir que havien estat patint molt aquells dies per com estava l’Atenció Primària. Però hi va haver una segona vegada”.
Al cap d’uns dies la Dolors va haver de tornar a anar al CAP. Explica que el mateix metge que l’havia atès la primera vegada la va veure esperant, i que va començar a cridar tothom menys a ella. “Jo ja havia avisat les infermeres que amb aquest home m’havia passat això. Els vaig dir que no m’estava atenent i elles em van dir que l’avisarien”, continua la Dolors. “Va obrir la porta i em va dir vingués, amb un to com si fos un gos. Em va dir que no em tenia a la llista i que no em podia agafar. Vaig tornar a anar cap a les infermeres i elles em van dir que insistirien, que m’havia d’agafar. Després d’una hora i mitja esperant em va atendre i li vaig començar a parlar, en català, evidentment. I ell va escriure a l’ordinador que jo no volia ser tractada. Li vaig preguntar directament si no em volia atendre perquè parlava en català. Em va contestar ‘¿Qué?’, vaig tornar a repetir-li, i em va tornar a contestar ‘¿Qué?’, i així tres o quatre vegades, fins que al final em va dir que no tenia per què fer-me res”.
La Dolors va marxar del CAP sense la recepta que necessitava, que li va acabar fent un altre metge. Aquell mateix dia va intentar posar una altra queixa, però va veure els sanitaris amb tanta càrrega de feina a causa de la covid que va deixar estar-ho. “De fet, en un moment, una infermera es va posar a plorar”, explica. “Amb tot el que estava passant allà suposo que només els faltava que aquest metge fes això… Elles em van atendre molt bé i van entendre que això no es podia deixar passar”.
Finalment, la Dolors va posar una nova queixa un altre dia, que va tornar per a parlar amb el director. “Em va demanar que no ho denunciés, que ja parlaria amb el metge, que diu que vol aprendre català. Jo li vaig dir que deu ser un hipòcrita, si li diu això, perquè a mi em va dir clarament que no m’atendria si li parlava en català. Primer vaig pensar que no portaria més problemes, però finalment he pensat que val la pena denunciar-ho. Al cap i a la fi, em va semblar una actitud molt bèstia, em sonava a franquisme, a allò de ‘háblame en cristiano'”.
Aquest és el tercer cas de discriminació lingüística que s’ha fet públic aquests darrers dies al país, i un més que succeeix en el context del sistema públic de salut. Segons dades de Plataforma per la Llengua, al conjunt del país, una de cada cinc queixes que reben per discriminació lingüística amb implicació de les administracions és al sistema sanitari. En els darrers mesos la majoria de casos s’havien registrat al País Valencià i les Illes, però aquesta vegada ha estat al Principat.
