Més de la meitat dels casos de discriminació lingüística del 2023 van ser en l’àmbit sanitari

La Plataforma per la Llengua ha presentat l’informe anual en què recull cent tretze casos de discriminació lingüística per part de les administracions públiques. Cinquanta-nou d’aquests casos, és a dir, un 52%, van passar en l’àmbit sanitari.

Els casos de discriminació lingüística en les administracions públiques han incrementat progressivament en els darrers anys. El 2018 se’n van registrar vint-i-cinc, el 2019 trenta-dos, el 2020 cinquanta-dos, el 2021 noranta-nou i el 2022 cent divuit. La plataforma considera un cas de discriminació quan hi ha pressions per parlar en castellà, obstacles pel fet de parlar en català o l’impediment d’accedir al servei o a l’atenció per aquest mateix motiu.

L’informe també mostra un increment dels casos de discriminació per part de les administracions autonòmiques. Si el 2019 van representar el 28% del total, el 2023 van augmentar fins al 54% dels casos. En la mateixa línia, aquest increment gradual coincideix amb el que hi ha hagut en els casos a les administracions sanitàries. El 2023, cinquanta-sis dels casos de discriminació a les administracions autonòmiques es van produir en els serveis sanitaris, 92%.

L’entitat considera que aquesta quantitat de casos no és esperable en una democràcia. A més, malgrat que al País Valencià i a les Illes no existeix un requisit general per als treballadors de les administracions de conèixer el català, la gran majoria de casos es produeixen al Principat. Així doncs, l’entitat destaca que la majoria de discriminacions lingüístiques en l’àmbit sanitari les cometen treballadors que tenen l’obligació de saber català.

L’organització assenyala que no existeixen mecanismes efectius per castigar els abusos lingüístics i que l’administració incompleix el deure d’organitzar-se adequadament per garantir els drets lingüístics.

Ahir, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha publicat un pla per a garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema de salut entre els anys 2024 i 2026. L’objectiu és convertir el català en la llengua d’ús habitual en el sistema i garantir que qualsevol persona es pugui comunicar en català quan sigui atès.