02.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 03.03.2023 - 10:59
“Per treure’ns les maleïdes oposicions, ens demanen el maleït C1 de català… el C1 de català!” Un vídeo enregistrat per unes infermeres de l’Hospital Vall d’Hebron durant el seu torn laboral va despertar ahir una onada d’indignació pel menysteniment al català en un àmbit en què les denúncies de pacients per no haver estat atesos en la seva llengua són lluny de ser anecdòtiques. Entre el 2019 i el 2022, la Plataforma per la Llengua va recollir 102 denúncies per vulneracions dels drets lingüístics a l’àmbit sanitari als Països Catalans. Unes dades que mostren una clara tendència ascendent (9 denúncies el 2019, 12 el 2020, 37 el 2021 i 44 el 2022), que tant pot ser per un augment de les vexacions i discriminacions com per un afartament pel retrocés del català i una predisposició més gran a denunciar situacions com aquestes que passen en l’àmbit privat.
Entre els requisits per a accedir a una plaça pública d’infermeria a Catalunya, hi ha l’acreditació del coneixement de la llengua catalana corresponent al nivell de suficiència (C1) o superior, que es pot acreditar amb el títol oficial o amb una prova addicional de nivell. Ara, aquest requisit no s’aplica de la mateixa manera en el cas de professionals sanitaris interins, residents o estudiants en pràctiques. Els estudiants depenen d’allò que estableixin els seus centres educatius, i per als residents –que depenen del programa MIR, gestionat pel govern espanyol– directament no hi ha cap requisit de llengua. Per acompanyar els residents nouvinguts i que puguin atendre correctament els pacients, la Generalitat els ofereix recursos i informació per a aprendre català.
En les convocatòries de selecció de personal interí i de personal laboral temporal els aspirants han d’acreditar el coneixement del català de la mateixa manera que els funcionaris. Tanmateix, la normativa preveu que quan es nomena personal interí directament, sense convocatòries obertes, es pot eximir el requisit de català. Sovint aquests criteris més laxos a l’hora de contractar interins es justifiquen per la necessitat de tenir prou professionals sanitaris per a atendre la població, més encara després de la tensió que va causar la pandèmia de la covid entre les plantilles, que reclamen millores en les condicions laborals. Però fins i tot aquests professionals tenen l’obligació, tal com marquen la llei de política lingüística i l’estatut bàsic del treballador públic, de garantir plenament l’atenció al ciutadà tant en català com en castellà.
De fons, hi ha un problema sistèmic que dificulta que els joves que volen estudiar carreres sanitàries puguin fer-ho, i que una vegada han dedicat anys a cursar-les es troben unes condicions laborals menys atractives que a països de l’entorn. Aquesta circumstància obliga les autoritats a importar sanitaris de fora del país. “El 2022, més del 50% dels nous col·legiats han estat estrangers extracomunitaris que no han passat per aquest sistema de formació i que no tenen el títol d’especialista”, va explicar en una entrevista a VilaWeb el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. A la mateixa conversa, Padrós alertava de la urgència per a incorporar prou professionals sanitaris per a cobrir les deu mil vacants que calcula que quedaran buides per jubilació els tres anys vinents.
“Voleu parlar en català o voleu que el vostre fill es curi?”
Entre les moltes denúncies per vulneracions lingüístiques que rep la Plataforma per la Llengua, les que corresponen a l’àmbit sanitari són especialment dures per al ciutadà, perquè el sotmeten i el forcen a renunciar a la llengua pròpia per rebre una atenció mèdica satisfactòria. Això mateix va passar a una dona de l’Hospitalet de Llobregat que el 29 de març de l’any passat va trucar al 061 per un problema de salut del seu fill. Després d’haver estat atesa per una infermera van derivar-la a una metgessa, però aquesta la va interrompre quan li explicava què havia passat dient-li que no l’entenia en català. La dona va dir que necessitava expressar-se en la seva llengua perquè estava molt nerviosa i la metgessa li va etzibar, en castellà: “Voleu parlar en català o voleu que el vostre fill es curi?” A més, va afegir que qui tenia drets lingüístics era ella, i que si la dona es negava a parlar en castellà n’hauria d’entomar les conseqüències.
Una altra denúncia rebuda per la Plataforma per la Llengua l’any passat la va tramitar una altra mare. En aquest cas, va portar el fill de tres anys al neuròleg a l’Hospital Clínic de Barcelona i es va trobar que havia de fer d’intèrpret català-castellà perquè el seu fill no entenia gaire el castellà, i cap dels tres sanitaris que eren a la consulta no sabia parlar en català.
A vegades, com en un cas que es va denunciar el 2020, no renunciar a la llengua pròpia implica no rebre l’atenció sanitària. Segons que va denunciar un home, una metgessa del CAP de Mataró que substituïa la seva doctora de capçalera el va increpar quan se li va adreçar en català i li va exigir que parlés en castellà si volia ser atès. El pacient s’hi va negar i se’n va acabar anant sense rebre l’atenció mèdica que necessitava.
A banda de les denúncies que rep la Plataforma de la Llengua, la Generalitat de Catalunya també rep i tramita queixes dels ciutadans per les mancances lingüístiques o faltes de respecte als drets lingüístics a través de l’Oficina de Garanties Lingüístiques, tant si fan referència a l’administració pública com a l’àmbit privat. El 2021 va rebre i traslladar al Departament de Salut trenta-cinc queixes per vulneracions lingüístiques en l’atenció sanitària, una xifra que va augmentar lleument el 2022, amb trenta-nou queixes. En els primers dos mesos del 2023, l’Oficina de Garanties Lingüístiques ja ha rebut tres queixes en l’àmbit sanitari.
Al País Valencià el català és un mèrit, no un requisit
El novembre passat, després de molts estira-i-arronses entre els socis del Botànic, el Consell va anunciar un acord per implantar el requisit lingüístic en la funció pública. “Ha de permetre que l’administració puga garantir que la gent s’adrece a nosaltres en la llengua que vulga i que nosaltres, les administracions, tinguem la capacitat d’atendre com toca”, va declarar la consellera Raquel Tamarit. Tanmateix, el sistema de salut va restar completament al marge de l’acord, tot i que és on registren més vulneracions dels drets lingüístics. De fet, en aquest àmbit, el català continua essent un simple mèrit i la Conselleria de Sanitat Universal, contactada per VilaWeb, va confirmar que no hi ha previsió de canviar-ho.
Segons dades de la Plataforma per la Llengua, l’any passat gairebé es van triplicar les queixes per discriminacions lingüístiques en el sistema de salut valencià. Concretament, l’entitat va recollir disset “casos greus” –arreu del territori–, que són onze més que no pas el 2021. Per això, ha reclamat al Consell que apliqui el requisit en tots els àmbits perquè es comet un greuge amb els catalanoparlants, que per llei tenen dret de ser atesos en la seva llengua. En aquest sentit, Compromís ja s’ha mostrat a favor de reformar la llei de Sanitat.
Un dels casos més greus de discriminació va passar a l’estiu al Centre de Salut d’Alfafar (Horta Sud), on un ciutadà va ser multat amb 601 euros per suposadament haver alterat el funcionament del centre quan va demanar de ser atès en català. El metge li va exigir que li parlés en castellà, o que se n’anés. Ell s’hi va negar i finalment va ser atès per un altre facultatiu.
Quatre mesos més tard, Francesc Xavier Tébar va rebre una notificació de la delegació del govern espanyol al País Valencià amb una multa per haver “alterat el funcionament normal del centre de salut” i “alterar i molestar la recepcionista”. El metge es va emparar en la llei mordassa per denunciar-lo. Per sort, el rebombori mediàtic que va causar el cas va fer que finalment s’anul·lés la sanció.
L’any 2018, abans de ser esventrada pel Tribunal Suprem espanyol a petició del PP, l’Oficina de Drets Lingüístics ja va documentar que el sistema sanitari era el més bel·ligerant amb el català i els seus parlants. “Les incidències més nombroses s’han produït en l’àmbit de la sanitat tant pel que fa a l’atenció oral dels pacients com a la deficient retolació en valencià dels diferents serveis. […] El nombre més gran d’incidències ha tingut lloc en l’àmbit de la sanitat pública, on les persones se senten, amb independència de la llengua parlada, especialment vulnerables, situació que s’agreuja en el cas de trobar-se amb actituds hostils per part del personal mèdic i d’atenció sanitària pel que fa a l’ús de la llengua pròpia”, diu l’informe.
Requisit lingüístic amb fuites
El requisit lingüístic en l’àmbit sanitari també ha tensat les relacions dins el govern de les Illes i, fins i tot, n’ha amenaçat la viabilitat pocs mesos abans de les eleccions. Ara, la presidenta, Francina Armengol, després de semblar que se’n desdeia, va acceptar la inclusió del requisit, tot i que amb una moratòria de dos anys per als professionals que no puguin acreditar el nivell de català.
Unes setmanes més tard, la Conselleria de Salut va informar que 248 places de medicina i infermeria –d’11 categories diferents– del procés d’estabilització al Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut) havien estat exemptes del requisit perquè eren “deficitàries”, és a dir, no hi havia prou candidats amb les titulacions exigides. En el procés es van presentar 9.494 sol·licituds per a 2.283 places. Així, doncs, l’excepció s’aplicarà a un 10,86%. A principi de febrer, la Plataforma per la Llengua va impugnar les bases de la convocatòria de places perquè considerava que l’executiu volia continuar excloent el català.
Consultada per VilaWeb, l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics (ODDL) constata que el Servei de Salut és l’organisme que més actuacions ha causat. Concretament, entre el desembre del 2020 i el febrer del 2023, acumula 110 de les 370 queixes registrades al conjunt de l’administració. Així mateix, l’ODDL detalla que 46 casos són perquè l’usuari no ha pogut exercir el dret d’expressar-se en llengua catalana amb normalitat.
Entre els casos denunciats, segons l’ODDL, n’hi ha catorze d’agreujats per l’actitud del personal sanitari, que ha estat poc respectuosa amb l’usuari que mirava d’exercir el seu dret. De fet, un d’aquests casos va afectar una familiar de la directora general de Joventut del govern i portaveu de Més per Mallorca, Marta Carrió. Després d’una visita a l’endocrinòleg a la clínica Miramar Juaneda de Palma, el metge va escriure això a l’informe: “Anamnesi interferida per barrera idiomàtica (respon sempre en mallorquí).”
A més d'una falta de respecte a la nostra llengua, posar a l'informe mèdic que l'anamnesi és incompleta per mor d'una barrera idiomàtica, i fer-ne d'això un diagnòstic, és una negligència en tota regla i un perill per a la salut de la nostra ciutadania. Res a dir @juanedahosp? pic.twitter.com/OJeVncXUgJ
— Marta Carrió Palou (@MartaCarrio) September 26, 2022
L’anamnesi és el terme mèdic que fa referència a la informació que el pacient proporciona al metge durant l’entrevista clínica, per a incorporar-la a l’historial de l’afectat. Aquesta informació és molt important per a diagnosticar possibles malalties. Segons l’informe del metge de la clínica, aquesta transmissió d’informació no va ser possible per una “barrera idiomàtica”, és a dir, perquè ell no entenia el català.
“No es pot perdre de vista que els casos que arriben a l’oficina indiquen un problema molt més ampli. Les persones que s’adrecen a l’ODDL són normalment les que han intentat d’exercir el dret d’expressar-se en català i no ho han pogut fer. Però són molts més els qui d’entrada renuncien al seu dret quan l’interlocutor no parla en català o quan el context no els convida a emprar aquesta llengua. Aquesta renúncia no s’ha de considerar volguda, sinó el resultat de la situació de subordinació de la comunitat lingüística catalanoparlant”, conclou l’ODDL.
