Discretament, diu

Una de les grans frases del procés és aquesta del jutge Santiago Vidal: ‘Continuaré treballant discretament perquè aquest país sigui lliure.’ No sé si es pot superar. Discretament, diu. Realment espectacular. El senyor jutge es passeja per tot Catalunya explicant secrets (certs o falsos) i ara diu que continuarà treballant discretament. L’home surt a vídeos a YouTube explicant reunions amb el PSOE, acords amb l’OTAN, fons d’inversió i serveis de contraintel·ligència, i ara diu que continuarà treballant discretament. Per emmarcar-ho. Sí, senyor.

Doncs jo demano des d’aquí al senyor jutge que no ho faci. Senyor Vidal, vostè continuï parlant gens discretament. Si us plau per favor, i pel Déu dels cels. Vostè, Santiago Vidal, no pari, perquè fa possible una cosa que no és gens fàcil: fa possible que la por canviï de bàndol.

I això és impagable.

Quants unionistes no s’han fet aquesta pregunta: i si això que explica Vidal és veritat? Penseu-hi. Després de pensar en el mal que ens pot fer a nosaltres, penseu en el mal que pot fer a l’equip rival. Santiago Vidal pot fer creïble directament la llista dels horrors de l’unionisme. Només cal visitar el TL d’Inés Arrimadas i veureu la por en forma de piulets. Recordem què escampa el jutge Vidal, i que alguns es creuen: el PSOE es va oferir a acceptar la independència en canvi d’una Commonwealth espanyola. Els pensionistes catalans cobraran mil euros l’endemà de la independència. Els mossos es van formant en contraintel·ligència, insinua que a Israel. El govern català té via lliure per a aconseguir diners. La hisenda catalana, mig feta. Tres-cents jutges, de vuit-cents destinats a Catalunya, són afins al procés. I us en poso una que no surt a l’article de Cristian Segura a El País: Ada Colau i Carles Puigdemont ja tenen pactat de fer el referèndum. Això també ho diu el jutge Vidal.

En fi. Tu tens un dubte sobre el procés? Santiago Vidal te’l resol.

Sé que hi ha gent que creu que Vidal ha fet molt mal. No ho negaré. Sé que alguns veuran la fiscalia obrint un cas contra el govern per culpa de Vidal i arribaran a la conclusió de quin mal ha fet Vidal. Jo, en canvi, us dic que no el necessiten per a res, Vidal, per investigar el govern. Ho fan igual. En canvi, gràcies a Vidal, jo veig el pobre Pedro Sánchez penjant aquest post a Facebook negant que regalés res als catalans. I milers de persones creient el contrari. I també veig Victoria Prego mig creient-se’l, mig insultant-lo, però sobretot amb molta por. També veig El País dient que Sánchez no aplicaria el 155, segons Vidal. I un editorial d’El Mundo, també el veig. En fi, tots demanant-se, en el fons, si és cert això que va dir el jutge Vidal, si és realment un gol per l’escaire. Si fins i tot quan fan broma escampen la brama: de veritat que els catalans tenen pactes amb l’OTAN?

El cas del bocamoll de Santiago Vidal és també una victòria clara: aquest home instal·la la por en l’equip contrari. I això tot just comença. Ara la fiscalia vol investigar el cas per la hisenda catalana, la llista dels jutges afins i, molt interessant, els possibles acords amb estats estrangers que la Generalitat hagi aconseguit. Vidal, digues que sí. No ens féssim enrere ara. Sobretot digues que sí. Perquè si el titular ‘Catalunya té acords amb la UE, segons el jutge Vidal’ obre un TVE, doncs molt millor, perquè això és la por que ha canviat de bàndol.  O encara millor: és guerra psicològica pagada per l’enemic, i en contra seu.

En fi, Vidal, fes-me un favor, no treballis discretament. Això mai. I això sí: millorem això de la fàbrica d’helicòpters que dius que hem pactat amb l’OTAN. Molt creïble, aquest tros, no ho sembla. No dic que sigui fals, eh? Dic que, com ja deus saber, en la guerra psicològica la cosa important no és que les coses siguin certes o falses. La cosa important és que la gent se les cregui. De moment, i gràcies a tu, anem força bé.