18.10.2023 - 19:50
Ja no són notícia, les cues que es feien davant les oficines del Banc d’Espanya per a comprar lletres del Tresor. Imagino que molta gent, arran de les fotografies dels diaris i dels reportatges de la televisió, es va adonar de la seva existència. Feia molts anys que teníem els estalvis morts en comptes corrents bancaris que, a més de no ser remunerats, ens costaven uns diners en forma de comissions. La pujada dels tipus del Banc Central Europeu (BCE) ho va remoure tot. També, és clar, les emissions de deute públic. I això va despertar l’interès per aquests instruments, que oferien una remuneració que ha anat creixent, amb garantia de l’estat, és a dir, amb tota la seguretat. I, d’aquesta manera, les lletres del Tresor, de les quals es fan subhastes mensuals, van començar a cridar l’atenció de molts estalviadors.
Ara ja no veiem cues al Banc d’Espanya, però l’interès per les lletres no ha baixat pas. Uns les continuen comprant a les oficines del Banc d’Espanya, uns altres, directament a la web del Tresor Públic, per internet i uns altres, amb més comoditat, operen per mitjà d’un banc o una altra entitat financera, això sí, amb el pagament d’una comissió. El cas és que el mes de juliol (darreres dades publicades pel Banc d’Espanya) hi havia, en mans de particulars, una suma superior als 18.500 milions d’euros, que, si han seguit el ritme d’aquests darrers mesos, avui podrien ser al voltant dels 22.000 milions. I això és molt o poc? Doncs hem de pensar que al juliol hi havia, en total, uns 71.000 milions en lletres, de les quals el 26% era en mans d’estalviadors particulars, i dotze mesos abans, representaven el 0,05%. El creixement és exponencial i absolutament impressionant.
Les lletres s’han convertit en objecte de desig de molts estalviadors, com a competència directa dels comptes bancaris. L’exemple més recent el tenim a la subhasta d’ahir. El Tresor Públic va col·locar 2.037,53 milions d’euros en lletres a tres mesos i nou mesos. En aquesta subhasta, la rendibilitat oferta pels valors a nou mesos ha superat el 3,8% anual, que s’afegeix al deute espanyol amb una vida de sis mesos i dotze. I vet aquí la part més interessant. Segons dades del Banc d’Espanya, la demanda dels inversors va superar, novament i de manera àmplia, l’import col·locat als mercats, atès que a la subhasta d’ahir les peticions van sobrepassar els 5.398,69 milions d’euros, més del doble de la quantitat adjudicada.
Quan la demanda supera tant l’oferta és senyal que el producte en qüestió atrau els diners dels estalviadors. La subhasta del Tresor de lletres a tres mesos i nou mesos es va saldar ahir amb una rendibilitat rècord en aquest darrer termini. El Tresor va col·locar un total de 1.478 milions d’euros a nou mesos i l’interès mitjà es va enfilar fins al 3,802%, rècord històric de rendibilitat. Pensem que el rendiment de la darrera subhasta a aquest termini s’havia situat al 3,724%.
Sense cap mena de dubte, els missatges tant de la Fed com del BCE, en què avisen que el preu del diner romandrà elevat durant molt de temps, ha posat una marxa més a les subhastes del Tresor. Recordem que la primera subhasta d’aquest mes (de lletres a sis mesos i dotze) també va acabar amb rendibilitats elevades, i van tocar màxims de la darrera dècada. En el cas de les lletres a dotze mesos, l’interès va assolir el 3,862%, i en les de sis mesos va ser del 3,823%.
I la pregunta és: on trobes una rendibilitat per als teus estalvis superior al 3,8% anual amb risc zero? En aquests moments, enlloc. He mirat què diu el comparador financer HelpMyCash, que segueix aquesta qüestió dia a dia. Afirma que molts bancs han millorat la rendibilitat dels comptes remunerats, un producte que es pot contractar fàcilment per la web i que ofereix, de manera general, rendiments entre el 2% i el 2,5%. Segons que expliquen els experts del comparador financer, els comptes remunerats són comptes bancaris que generen interessos pels fons dipositats. Però, a diferència dels dipòsits a termini fix, els diners no queden compromesos i es poden retirar en qualsevol moment. Per això, diuen que “són una alternativa per a fer créixer els estalvis, fins i tot si es preveu de necessitar-los a curt termini”.
Destaquen que el Banc Sabadell ofereix el seu compte en línia per a nous clients al 2,5% TAE durant el primer any, per a un saldo de fins a 30.000 euros. I que el Compte Intel·ligent Benvingut d’Evo (Grup Bankinter) és una altra de les opcions més destacades del moment. Ofereix una taxa d’interès del 2,5% TAE, vàlid fins al 30 de novembre de 2024, per a un saldo de fins a 30.000 euros. A més, com el Sabadell, tampoc no exigeix requisits addicionals, més que obrir el compte, i no cobra comissions.
Es poden trobar remuneracions més altes en entitats menys conegudes i de fora, però sempre amb alguna mena de requisits addicionals o limitatius. Per altra banda, els grans bancs no sembla que tinguin desig d’entrar en una guerra pels dipòsits a curt termini. Les entitats financeres s’adonen que el negoci, ara com ara, “funciona tot sol”, si es limiten a mantenir sense remunerar els dipòsits (o fer-ho al mínim) i el BCE continua apujant els tipus que ells repercuteixen en els crèdits nous o en la seva renovació, dins els quals el cas més evident és en les hipoteques.
Fem una mica de memòria. Els grans bancs de l’estat espanyol (Banco Santander, BBVA, CaixaBank, Bankinter, Banc Sabadell i Unicaja Banc) van registrar uns guanys agregats de 12.385 milions d’euros el primer semestre d’enguany, fet que representa un 20,7% més respecte del mateix període del 2022. Ara bé, si a la xifra global de beneficis se li resta el negoci internacional de Santander, BBVA i Sabadell, el benefici se situa en els 5.293 milions d’euros, gairebé un 50% més que en el primer semestre del 2022. Un 50% de creixement en els beneficis interns, a causa sobretot a l’eixamplament del marge financer, és espectacular! I cal esperar que el ritme hagi continuat el tercer trimestre. Per això dic que el seu “negoci funciona tot sol”.
Crec, doncs, que el que passa amb les lletres del Tresor com a instrument d’estalvi és un fet coherent amb la dinàmica del mercat i intel·ligent per part dels estalviadors. Obtenir una remuneració, en aquests moments, al voltant del 3,8% sense risc em sembla molt interessant. Ja hem vist que allò que ofereixen els bancs queda molt lluny.
A efectes pràctics, recordem que les lletres del Tresor són una part del deute públic de l’estat. Són valors de renda fixa a curt termini representats, exclusivament, mitjançant anotacions en compte. Les lletres s’emeten amb un import mínim de 1.000 euros i es poden comprar des d’aquesta xifra fins a múltiples d’aquesta quantitat. Enguany, hi ha emissions mensuals a tres, sis, nou i dotze mesos de termini. Si abans del venciment hom necessita disposar dels diners invertits, hi ha un mercat secundari on es poden vendre; per tant, els títols tenen liquiditat.
El motiu pel qual les lletres del Tresor experimenten aquestes rendibilitats històriques tan atractives per a l’estalviador conservador és per les pujades reiterades dels tipus d’interès del BCE, que ja han arribat al 4,50%. Tot i que les lletres no han assolit el 4%, com alguns inversors esperaven a l’agost, la seva rendibilitat continua essent més interessant que la que paguen els bancs tradicionals estatals pels seus dipòsits i productes d’estalvi.
Cal saber que una peculiaritat de les lletres és que l’emissió és “al descompte”. Què vol dir, això? Ho expliquem amb un exemple. Si compres una lletra del Tresor a 1.000 euros amb una rendibilitat del 3,5% a dotze mesos, en adquirir-la, se t’ingressen els interessos de 35 euros. Per això, en realitat, has comprat la lletra per 965 euros. Una vegada complert el termini (data d’amortització), l’estat torna els 1.000 euros (valor nominal) perquè la rendibilitat ja l’has cobrada prèviament.
En definitiva, hi ha un traspàs de diners dels comptes bancaris a les lletres del Tresor, la qual cosa em sembla intel·ligent, en aquests moments, mentre les entitats financeres no es decideixin a remunerar com cal els diners que hi dipositen els estalviadors.
