ERC i Junts difereixen sobre l’exigència al govern per a ajudar els represaliats pel Tribunal de Comptes

La portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha demanat avui al govern d’ERC i Junts que avali “sense fissures” les fiances milionàries imposades pel Tribunal de Comptes espanyol a trenta-quatre ex-alts càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior. En una conferència de premsa, Artadi ha argumentat que els acusats són perseguits per haver actuat en nom del govern de la Generalitat i seguint-ne les directrius polítiques i per fer la feina per la qual la ciutadania els havia escollit. “És fonamental que el govern faci un pas en la defensa d’aquestes trenta-quatre persones perquè no només és defensar als treballadors sinó la legitimitat mateixa del govern”, ha afirmat.

La portaveu d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta, s’ha mostrat partidària que el govern cerqui la manera d’acompanyar els perseguits. No ha concretat si ha de ser merament jurídica o si també ha de ser econòmica, en forma de finançament o aval de les fiances imposades. En la conferència de premsa d’avui, la dirigent d’ERC ha dit: “El govern treballa en una proposta que serveixi per a acompanyar les persones a qui demanen fiances milionàries. Suposo que ben aviat podrà explicar de què es tracta i nosaltres li donem tot el suport perquè així ho faci.” Demanada per si seria una proposta de suport econòmic, ha respost: “Li pertoca al govern de concretar-la.”

Vilalta ha fet èmfasi també en la necessitat d’activar la Caixa de Solidaritat. “Per nosaltres és important que es demostri la solidaritat i que el govern pugui fer allò que té marge per a fer”, ha explicat, adduint que considera important de treballar en múltiples vies. Artadi ha recordat que el govern té marge fins al 21 de juliol i s’ha mostrat confiada que trobaran la manera de pagar les fiances: “La posició de Junts per Catalunya és ferma”, ha recalcat.

El Tribunal de Comptes va comunicar a trenta-quatre ex-alts càrrecs de la Generalitat que haurien de fer front a una fiança solidària de 5,4 milions d’euros per les despeses en acció exterior fetes entre el 2011 i el 2017. El rellotge ha començat a córrer i d’ací a dues setmanes haurien d’abonar aquesta quantitat si no volen que els embarguin els béns. Els represaliats han manifestat que els molesta la inacció de la Generalitat i de la Caixa de Solidaritat.

La Caixa de Solidaritat, aturada

La Caixa de Solidaritat, que va aportar uns quants milions d’euros en la causa del 9-N i del referèndum, de moment no fa campanya per a recollir diners. Considera que, en aquesta nova onada repressiva, la resposta no pot ser únicament recaptatòria i insta el govern a prendre-hi partit. Diverses fonts diuen que l’executiu cerca la fórmula per avalar la quantitat de tots els implicats, però de moment no s’ha concretat res. La Caixa de Solidaritat, que ara mateix és buida, hauria de recollir més de cinc milions d’euros en menys d’un mes, i ara per ara resta a l’espera de la Generalitat, que no es decideix a fer el pas.

Qualsevol moviment pot ser observat amb lupa per la justícia espanyola, atès que el tribunal assenyala la Generalitat com l’entitat afectada per les despeses que es jutjaran. El govern i el president Pere Aragonès s’han limitat a donar “suport total” als afectats, a dir que els serveis jurídics analitzaran la manera de limitar el perjudici econòmic de les fiances milionàries que els han imposat i a “exigir” a Pedro Sánchez que hi faci alguna cosa.