20.07.2024 - 21:40
Josep Lluís Ortega, un dels grans mestres compositors d’havaneres, i Enric Morera, tot un referent de les sardanes, es posarien les mans al cap si veiessin que les mítiques “El meu avi” i “Baixant de la font del gat” sonen a altes hores de la matinada en festes majors i discoteques. També el “Virolai“, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat; la sardana “La Santa Espina“; l'”Himne dels pirates“, de Mar i Cel; “La farola“, de Miquel del Roig; la cançó infantil “El gegant del pi“; o la tonada pirinenca “La Polca d’Ours“.
Són cançons que no van ser pas creades per ballar-les en locals nocturns, però d’uns anys ençà, com més va més discjòqueis del panorama català s’atreveixen a versionar-les. I tenen molt èxit, sobretot entre el públic juvenil. Les acceleren, les mesclen entre sí, hi afegeixen instruments o sons i les barregen amb bases de hardcore, música electrònica i reggaeton. I el resultat és sorprenent: la música popular perdura, s’adapta a un nou registre i la descobreix molta més gent. Una fórmula que potser no acabarà de convèncer tots els melòmans, però que funciona, perquè les mescles fan embogir el públic i triomfen a les xarxes socials.
“Vaig començar a agafar temes catalans i els vaig posar una base electrònica. Ho vaig començar a penjar a internet i va caure en gràcia. Es va començar a escoltar i s’anava retroalimentant: la gent m’ho demanava i la cosa va agafar volada”, explica el DJ Lo Puto Cat, que ha estat tot un pioner d’aquesta oferta musical. Totes les seves sessions són íntegrament en català, amb les mescles fetes per ell, i diu que les sessions són úniques: “No és una sessió qualsevol. La gent que va a veure Lo Puto Cat es trobarà amb un espectacle de música en català, únic i exclusiu.”
Joan Casulleras, que treballa amb el nom artístic K-ZU, té vint-i-cinc anys i també n’és un bon referent. S’ha especialitzat a mesclar música catalana amb tecno i reggaeton. La primera va ser el “Virolai”, que la va fer entre broma i broma amb els amics. Però la reeixida va arribar amb “Jenifer”, dels Catarres, i la cançó de la sèrie de dibuixos animats Les tres bessones, que van córrer com la pólvora per les xarxes socials. Aquí és quan es va adonar que podia estirar el fil i fer que fossin músiques més comercials. “Una de les coses que vull reivindicar és que la música catalana sigui a les pistes”, explica. “Hi ha molts DJ que no posen res en català perquè tenen por que no funcioni. Mentida! Si ho saps fer bé, hi treballes i prepares els mash-ups, pots colar perfectament música en català, i a la gent li encanta”, afegeix. Se sorprèn molt quan punxa Zoo amb un públic que potser no és tan afí a la música catalana i ballen i s’ho passen bé com la resta.
Compromís pel català amb una taula de mescles
Lo Puto Cat i K-ZU no són pas els únics discjòqueis que punxen música en català. N’hi ha molts més, com ara la DJ Trapella, i el DJ Capde i Mon DJ que han treballat plegats i han tingut molta reeixida amb unes mescles de “Coti x Coti”, de The Tyets, i “Solucions i no problemes”, de Figa Flawas.
Els estils de Lo Puto Cat i K-ZU són prou diferents, però coincideixen que els grups d’ara fan cançons que s’adapten fàcilment a una sessió de DJ, perquè tenen un ritme animat i unes bones tornades. Alguns grups fins i tot en fan que s’assemblen a la música urbana. “Ara han sortit molts grups que fan reggaeton en català. Fa dos anys, no hi havia res d’això. Els Figa Flawas i els The Tyets han fet hits que tothom coneix, inclús gent que no té el català com a llengua vehicular”, explica K-ZU. A parer seu, la cançó que va començar a marcar aquesta tendència va ser “Volcans”, de Buhos. Segons ell, la taula de mescles és una bona eina per a difondre tota mena de música catalana. “Poses una cançó de Zoo i, si està ben mesclada, funciona. Això és el que més m’agrada. Veure gent que diries, ‘ostres, tenen unes pintes d’escoltar-ho tot en castellà’, i els poses música catalana i te la ballen”, afegeix.
Lo Puto Cat diu que s’ha mantingut molt ferm en la seva proposta i explica que sempre s’ha considerat un activista per a la cultura catalana d’arrel. “Sóc obertament catalanista i activista per la llengua i defenso clarament tant en el que faig com el que expresso a les xarxes socials, donant suport a la cultura catalana”, comenta. Entén que la música catalana agafi nous rumbs i noves inspiracions. “Evidentment, hi ha d’haver música per a tots els estils”, diu. Ara bé, considera que la irrupció de la música urbana i la influència d’uns altres gèneres ho distorsiona una mica tot i li fa l’efecte que es va perdent identitat musical. “Ens està esborrant una mica del mapa. A veure si es pot tornar a posar la música catalana al lloc que es mereix”, comenta.
View this post on Instagram
Diu Lo Puto Cat: “Hi ha una espanyolització del panorama musical”. És molt crític amb la indústria musical actual, sobretot dins el món dels discjòqueis. “Ja fa molt de temps que em queixo que veig una espanyolització del panorama musical, que trobo que és una mica preocupant”, diu. Segons ell, cadascú és lliure de fer el que vol, perquè el mercat és el que acaba manant. “Però jo fa tres anys que veig companys que al principi també feien una mica DJ del rotllo i que ara s’han passat a la música urbana llatina i ja només punxen això, i és el que demanen els xavals d’ara”, afegeix. Diu que hi ha molts companys que es mosseguen la llengua perquè creuen que determinades opinions els poden afectar. També li grinyola el missatge de la música urbana actual: “Són missatges repetitius, no et vénen a dir gran cosa, que paris el cul, que farem quatre palmadetes al cul.” I afegeix: “S’està perdent el sentit combatiu de la música en català.”
K-ZU treballa principalment per a un públic jove i explica que té el compromís de mantenir el català en aquest àmbit. També punxa música en castellà, perquè no hi té res en contra, i relata que ara per ara el reggaeton és un dels gèneres que té més volada. “La meva feina com a DJ és posar cançons que la gent conegui i vulgui sentir. Si ara el reggaeton està de moda, no ho puc deixar passar”, explica. Punxa reggaeton, però sense perdre de vista la música catalana. “El que m’agrada de veritat, el que em fa feliç, i per això m’hi dedico, és que la gent balli gràcies a mi”, puntualitza.
View this post on Instagram
K-ZU: de la biologia a la producció musical
El DJ K-ZU té les piles carregadíssimes i tindrà un estiu ben distret, amb un bon grapat de festes majors i quatre bolos per setmana. Va començar a estudiar biologia i a primer de carrera va començar a fer les primeres feines de producció musical. En el segon any, reconeix que destinava més temps a la música que no pas a la biologia. El que semblava una afició es va anar consolidant com un ofici.
Va començar a fer mescles, algunes de les quals es van fer virals. El tercer any va fer l’Erasmus a Croàcia, i encara hi va invertir més hores. “Allà hi vaig fer el primer bolo”, diu. De tornada, el primer bolo a Catalunya el va fer a la festa major del seu poble, a Taradell (Osona). Veia que era un món que el fascinava, i per això va optar per deixar la carrera i invertir tot el temps en la professió de discjòquei.
Ha estudiat producció musical a Girona i ja fa dos anys i mig que s’hi dedica al cent per cent i s’hi pot guanyar la vida. D’ençà de la pandèmia, ha anat creixent i ha passat per unes quantes sales de renom, com ara Millenium i Platea de Girona –on és DJ resident–, la sala Apolo de Barcelona, la Cabra de Vic, entre més. “A les sales ja em començava a fer un nom”, explica. A les xarxes socials, també ha guanyat molta popularitat gràcies a les mescles que ha fet. El darrer, “La Polca d’Ours”, en col·laboració amb el perfil Musicat Memes. “Vaig veure que funcionava i vaig dir, vinga, anem a totes. I ara des del gener que he estat publicant moltíssimes coses”, comenta.
View this post on Instagram
Lo Puto Cat s’acomiada dels escenaris
Lo Puto Cat va començar a punxar ara farà deu anys. Havia treballat en el món musical i, a casa, durant les hores mortes, va començar a fer feines de producció. “Carregava arxius d’àudio i els començava a barrejar. I se’m va ocórrer fer-ho amb música catalana. Vaig agafar uns quants temes i els vaig posar una base electrònica a sobre, i mira, va fer gràcia”, explica. Sempre punxa amb una màscara i mai no se n’ha fet pública la identitat.
Amb el pas dels anys, ha perfeccionat la tècnica, però no ha perdut pas l’essència. Punxa música de grups tan consagrats com ara Buhos, La Pegatina, els Catarres i Oques Grasses, però també de cantautors com ara Miquel del Roig i Lluís Llach. Tot plegat, mesclat amb clàssics que no passen mai de moda i música d’arreu del món. “Gairebé m’atreviria a dir que ara mateix més d’un cinquanta per cent del directe ja és de música popular”, explica. Però enyora el dubstep, que va començar a fer-se servir pels volts dels anys dos mil: “No sé si algú se’n recorda. Va ser flor d’estiu i va passar de moda, per desgràcia.”
A casa, explica que hi té una gran feinada: “Si en dues hores sonen trenta temes, tots els he mesclat jo. I en cada tema m’hi puc estar una setmana. Fes números…”. El contracten ajuntaments per les festes majors, entitats que fan correfocs, colles geganteres, ONG, entitats socials i també ha voltat per alguns dels festivals del país, com ara Acampada Jove, el Festiuet i Feslloc. Però reconeix que també ha passat per uns quants llocs en què el públic no ha acabat de quallar perquè la seva proposta és original.
View this post on Instagram
Lo Puto Cat s’ha passat deu anys dalt l’escenari, recorrent el país de nord a sud. Un temps que creu que és prou per a deixar-ho. Ho va fer públic a començament d’aquest mes a les xarxes social, amb un comunicat en què mostrava la preocupació pel rumb de la indústria musical. “La música, que hauria de ser una expressió d’ànima i art, sovint es veu reduïda a productes massificats i efímers”, comenta. Mantindrà la programació d’enguany, però també deixa oberta la contractació de l’any vinent.
Segons que explica, hi ha uns quants factors que l’han motivat a fer el pas. L’edat i perquè diu que és una feina que mai no està prou ben pagada. “Et toca bregar amb gent que va passada de voltes, amb gent violenta que et llença gots plens de cubata a sobre dels equips. Això crema molt”, comenta. També reconeix que ja li comença a fer mandra el fet d’anar amunt i avall i que a vegades se sent com un peix fora de l’aigua. “Em costa connectar amb aquestes noves generacions que volen molta música urbana. Els tens tot el dia allà demanant reggaeton. Ho sento, ho respecto, però no te’n punxaré perquè no és el meu espectacle”, esmenta.
