28.12.2023 - 08:53
|
Actualització: 28.12.2023 - 11:14
El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, ha dit que l’alerta per sequera no ha calat entre els habitants de les ciutats fins que s’ha parlat de restriccions a les dutxes dels gimnasos o del Barça. “Vivim la pitjor sequera del segle i fem com si no existís a les ciutats”, s’ha queixat. “Després que l’agricultura hagi patit retallades entre el 50% i el 100%, la societat urbana se n’assabenta quan parles dels gimnasos, dels vaixells o del Barça, sembla mentida”, ha dit en una entrevista a l’ACN, i ha assenyalat, per exemple, les pistes de gel en municipis com Olot. “Olot l’ha omplert amb aigua regenerada de Sabadell. Val la pena? Després, la neteja superior diària l’haurà de fer amb aigua potable. Quin missatge volem enviar?”, ha preguntat.
Per ara, la situació dels envasaments situa l’entrada en emergència del sistema Ter-Llobregat la primera quinzena del mes de gener, ha explicat Reyes. Ara bé, ha afegit que caldrà analitzar les dades de consum en aquell moment per veure si el ritme de baixada dels pantans fos més lent i es pogués endarrerir aquesta situació.
El director de l’ACA ha recordat que l’entrada en emergència faria créixer els percentatges de les restriccions: per a l’agricultura seria d’un 80%, per a la ramaderia, d’un 50% i per a la indústria, d’un 25%. Ara bé, ha subratllat que pot haver-hi mecanismes de compensació si es fa servir aigua regenerada, i també es poden flexibilitzar els percentatges si una activitat econòmica presenta un pla d’estalvi. De moment se n’han presentat una vintena.
El focus en la indústria i les ciutats
El director de l’ACA diu que el sector agrícola ja no pot fer més estalvi, i ha insistit que toca aplicar el pla de sequera: “Que cap indústria consumeixi més del que li toca ni cap ciutat consumeixi més del que li toca. Si una ciutat amb les restriccions que avui té no pot donar compliment a les limitacions, que n’apliqui de noves”, ha afegit. De fet, ha dit que el paper dels ajuntaments és clau en el seguiment de les indústries que depenen de la xarxa municipal.
Quant a les sancions als municipis per excés de consum, Reyes ha recordat que les multes es van aprovar el passat mes de març i les primeres que s’apliquen són amb els consums del setembre. “Després de mesos de demora del règim sancionar i dos anys del Pla Especial de Sequera activat, si no es compleix, hem de posar una sanció, i llavors ara tothom s’ha activat”, ha assenyalat.
Ha reconegut els esforços que fan alguns municipis amb consums elevats, com ara Begur, que incompleix i ha estat sancionat. El director de l’ACA ha explicat que tenen tota la xarxa digitalitzada, saben què es consumeix i qui ho consumeix, amb un règim sancionador aprovat des del 2012. “És veritat que a alguns dels veïns d’allà tant els fan, les multes, i això ho hem de tenir en compte”, ha indicat.
L’aigua dels vaixells no arribaria abans del juny
Reyes ha esmentat que els pròxims dos períodes humits són el dels mesos de març, abril i juny i el de setembre i octubre. En aquest sentit, ha dit que si a la primavera no plou gens, caldrà activar la via dels vaixells. “Si som en una situació molt crítica, després de la primavera portarem vaixells, prioritàriament de Tarragona, perquè és més a prop”, ha argumentat el director de l’ACA, que ha afegit que també es parlaria amb altres ciutats, com ara Marsella. “Però de moment ens centrem en Tarragona”, ha puntualitzat.
Sigui com sigui, l’aigua no arribaria abans del juny. Per ara, es fan els treballs per a tenir la infrastructura preparada i ja hi ha converses amb les navilieres per a fer calendaris. La regió metropolitana consumeix ara uns 11.000 litres d’aigua per segon, i els vaixells portarien uns 400 litres.
Sobre la reducció dels cabals ambientals i les crítiques dels ecologistes, Reyes ha reconegut que és molt difícil de prendre aquest tipus de decisions, però ha constatat que l’abastament a la població està per sobre de tot plegat.
“És veritat que reduint cabals ambientals és difícil aconseguir un bon estat de la qualitat de les masses d’aigua, però volem que sigui reversible, no irreversible. En cas que veiem que l’afectació és molt gran, desembassarem més cabal”, ha explicat.
