Aragonès no agafarà l’acta de diputat i es retira de la primera línia política

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha comparegut a la seu del seu partit, Esquerra Republicana, per explicar que no prendrà l’acta de diputat i que, per tant, abandonarà la primera línia política. Això implica també facilitar el seu relleu al partit, del qual és coordinador. Continuarà com a president en funcions fins que no n’hi hagi cap més, i diu que ho fa “per responsabilitat amb el país i amb el partit”. Aragonès, doncs, no seria el candidat dels republicans si hi hagués unes noves eleccions a l’octubre, una hipòtesi que ara com ara agafa força. No ha concretat, tanmateix, si la renovació al partit hauria d’implicar també la dimissió del seu president, Oriol Junqueras.

Els republicans consideren ara que no són ells que han de moure la primera peça del tauler. El president ha reconegut que l’oposició al seu govern, “encapçalada pel PSC i Junts”, havia guanyat i ha dit que els correspon d’encarregar-se de gestionar la nova etapa. Ahir va dir que Esquerra Republicana no seria en cap nou govern i, així, refusava tant l’opció d’un tripartit amb el PSC de Salvador Illa i els comuns com una coalició amb Junts que governés amb l’abstenció del PSC –cosa que proposa el president Carles Puigdemont. Avui ho ha reiterat. Són ells qui s’han d’entendre, diu. “Nosaltres hem decidit d’assumir la decisió de la ciutadania, que ens ha dit que hem d’anar a l’oposició”. I ha afegit: “Aquestes eleccions esbossen un canvi de rasant tant per al partit com per al país.”

Aragonès ha dit explícitament que no facilitaran una investidura d’Illa i que tampoc no participaran en “operacions que necessiten un acord de Junts i del PSC”. Tanmateix, també ha dit que si el PSC i Junts es posen d’acord, ells no seran cap element de blocatge. Sobre el significat d’aquest matís, no ha concretat si hi hauria l’opció d’una abstenció en cap investidura, cosa que no seria incompatible amb el fet de passar després a l’oposició. En tot cas, ha delegat aquesta mena de decisions en aquells qui dirigeixin Esquerra i el grup parlamentari a partir d’ara. Les decisions, ha dit, es prendran col·lectivament, amb l’objectiu d’enfortir el projecte. “Tenim un projecte polític de noranta-tres anys que val la pena”, ha dit. Ha lamentat que els havia tocat de governar durant una legislatura dura, però s’ha mostrat orgullós de la seva obra de govern. “Hem hagut d’assumir massa contradiccions. Potser massa”, ha dit. 

Ja ahir, després de saber-se el resultat, Aragonès va reconèixer que Esquerra havia obtingut un resultat molt dolent. La sensació en les files del partit és que la patacada es coïa de feia temps. A les municipals de fa un any, van perdre 300.000 vots; a les espanyoles del juliol proppassat, 416.000. Ara n’han perduts 180.000, vora un 7,6% menys. Esquerra ha baixat dels 33 escons obtinguts fa tres anys a 20. Són quinze menys que la primera força independentista, Junts, i 22 menys que no pas el PSC, que ha guanyat en vots i en escons per primera vegada. És una fotografia molt allunyada del gairebé empat triple del 2021, en què els socialistes obtingueren 33 escons, ERC també 33 i Junts 32.