Directe de l’acte d’Òmnium per reclamar justícia pels crims del franquisme

Avui fa quaranta anys de la mort del dictador espanyol Francisco Franco. Amb l’objectiu de demanar justícia pels crims del franquisme, Òmnium Cultural, l’ANC, Justícia i Pau, la Comissió per la Dignitat, Drets i una trentena d’entitats s’han unit per convocar un gran homenatge a les víctimes.

‘Justícia pels crims del franquisme’ és el nom de l’acte que es fa aquest vespre en un gran espai concebut expressament davant la presó Model de Barcelona (xamfrà dels carrers Rosselló i Nicaragua). Serà una acció de condemna dels crims del franquisme i de denúncia de la impunitat que li ha atorgat l’estat espanyol. Alhora, servirà per a reclamar l’anul·lació dels judicis i sentències encara vigents. Hi intervindran diversos testimonis que van ser víctimes de la repressió franquista.

En un comunicat enviat als seus socis, Òmnium diu: ‘Durant molts anys, el 20-N ha estat una data en què els hereus del feixisme han aprofitat l’efemèride per fer un acte de nostàlgia. Aquest any, per primera vegada, els demòcrates prenem el carrer.’ I afegeix: ‘A l’Europa democràtica, l’estat espanyol és l’únic que no ha condemnat mai la seva dictadura. Franco i els membres del seu govern no han estat mai jutjats. Encara més, els judicis franquistes continuen vigents.’

Un espectacle musical
Alfons Olmo, del grup Verdcel, ha creat un espectacle especialment per a l’acte, en què ha adaptat cançons representatives de l’oposició cívica al franquisme. Són peces de Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac i Pi de la Serra, interpretades per membres de les noves generacions de cantants compromesos, com ara Cesk Freixas, Joanjo Bosk, Montse Castellà i Verdcel.

La presó Model, símbol de la repressió franquista
Els organitzadors han triat la presó Model com un símbol de la repressió franquista a Barcelona, juntament amb el Camp de la Bota, el castell de Montjuïc o la comissaria de Via Laietana.

A aquesta presó, hi anaren a parar molts presos polítics i sindicals perseguits per Franco. Amuntegats i en unes condicions de vida pèssimes, desenes d’empresonats hi foren objecte de tortures i alguns hi van viure les hores prèvies al seu afusellament. També fou l’escenari d’algun dels últims crims del franquisme, com ara l’assassinat a garrot vil del jove llibertari Salvador Puig Antich el 1974.

Vegeu el vídeo que s’ha fet per promoure l’acte: