Les direccions dels centres educatius prenen posició contra la consulta: “No era el moment, ni calia fer-la”

Falten pocs dies perquè comence la consulta sobre la llengua base a les escoles, promoguda pel conseller José Antonio Rovira contra tota la comunitat educativa. Les darreres actuacions de la conselleria, que ha pressionat els equips directius dels centres perquè “no prenen posició” i ha enviat un formulari per a assegurar-se que complien les accions necessàries prèvies a la consulta, han encès encara més els ànims. Parlem amb alguns directors d’instituts i col·legis, que ens expliquen com viuen aquest procés i quins són els principals entrebancs que implica la consulta.

Una qüestió que destaquen gairebé tots és que fomentarà la creació de guetos pel fet de separar els grups per llengües. “Veuríem això que científicament  anomenem un grup homogeni, que no és el millor per a poder assumir els diferents aprenentatges que té el sistema educatiu, sobretot en l’educació obligatòria”, diu Toni González, president de l’Associació de Directors i Directores d’Institut del País Valencià i director de l’institut Pare Vitòria d’Alcoi. Explica que, quan hi ha aquests grups homogenis, és més complicat que els alumnes assolesquen els objectius i el perfil d’eixida que marquen les lleis orgàniques d’educació.

També coincideixen en el caos organitzatiu que causarà als equips directius, perquè podrà passar que hi haja diferents plans lingüístics dins un mateix centre. Però també podrà passar que només hi haja una única llengua vehicular en un centre, i que els alumnes que no tinguen garantida la seua elecció es vegen forçats a anar-se’n a un altre, amb tot el que això implica, com ara, un desplaçament significatiu del domicili.

Cal recordar que la consulta s’integra dins la llei de segregació lingüística, la 1/2024, anomenada “de llibertat educativa”, que es troba recorreguda davant el Tribunal Constitucional espanyol. Si els resultats de la consulta s’apliquen als centres educatius i finalment la justícia dictamina que és inconstitucional, s’hauria de tornar al model actual de plurilingüisme i refer totes les plantilles docents. “Ens crida molt l’atenció que, quan nosaltres demanem un docent més per necessitats del centre, sempre trobem posicions negatives perquè no volen tindre més despesa pública –encara que no som despesa pública, l’educació és una inversió per a la societat. I, de sobte, arriba aquesta llei, i no hi ha problemes a tindre recursos per a aplicar-la. A més, una llei que fa un pas enrere en la llengua de la nostra terra, la llengua dels valencians, la llengua minoritària enfront del castellà. Sincerament, el paradigma de qualsevol llei orgànica del sistema educatiu és l’èxit de l’alumne, no aplicar la llengua que trie l’alumne”, lamenta González.

Una pèrdua d’oportunitats

El director de l’Alcoià defensa el sistema plurilingüe, que ja aplicava percentatges en les dues llengües cooficials. “És com dir, bé, biologia és obligatòria en primer de l’ESO i, de sobte, una família diu que no, que el seu fill no ha d’aprendre biologia perquè no és el seu fort. Aquestes situacions no es poden donar. És la comunitat educativa que ha decidit el projecte lingüístic actual de centre, on hi ha justament representats tots els sectors. Famílies, alumnes, professors, personal no docent, que és el Consell Escolar del centre públic. És un pas enrere dins de tots els avantatges i les oportunitats de futur que planteja actualment el projecte plurilingüe dels centres”, diu.

González assenyala que el sistema actual afavoreix el bilingüisme del territori, i recorda que una persona bilingüe aprèn una tercera llengua estrangera amb més facilitat. “Donem una gran resposta en l’àmbit lingüístic, que és l’aprenentatge en totes dues llengües. Aplicar el que puga eixir d’ací, en una de les dues llengües cooficials, pot implicar una gran pèrdua d’oportunitats per als alumnes que rebran aquest nou pla lingüístic. El que s’observa en aquesta convocatòria és que torna a minoritzar la nostra llengua”, diu.

Recorda, a més, que per a opositar als llocs de feina públics de la Generalitat, cal saber la llengua pròpia. “S’hi ha d’apostar clarament i sense por de dir-ho. Cal afavorir –i influir– que la nostra llengua valenciana es parle en el màxim d’espais i llocs possibles. La llengua castellana hi és, no desapareix, i s’aprèn de manera gairebé automatitzada”, diu.

Les pressions de la conselleria

Quant a les pressions de la Conselleria d’Educació als equips directius perquè no facen campanya a favor del català en l’ensenyament, González en fa una valoració negativa. “No ho hem entès gaire bé, o ens hem perdut en la interpretació de la normativa, perquè, per exemple, hi va haver una consulta entre horari intensiu i horari partit, i sí que hi havia campanyes a favor d’una postura o d’una altra. Hi havia publicitat, i la gent, les famílies, els docents, s’hi van pronunciar, i no va passar res perquè algú es posicionara a favor d’una opció o d’una altra. I ara veiem que en centres educatius on les famílies han col·locat cartells a favor d’una llengua oficial han tingut informes que deien que aquella pancarta no hi podia estar exposada”, diu.

De la mateixa manera, també s’ha viscut amb desconcert el fet que la conselleria desconfie dels centres educatius i els haja enviat un qüestionari per a comprovar que obeïen les ordres sobre la consulta. “No ho entenc, si els centres ja sabem tota la polèmica i els conflictes que ha comportat aquesta convocatòria, en quina part s’ha perdut la conselleria per preguntar-nos si complim o apliquem una elecció sobre la llengua base que està publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, que nosaltres sabem de sobra que és la norma que hem d’acatar? Potser no estem gens a favor que es faça aquesta consulta, i ho hem dit i ho hem manifestat, però el que no té sentit és que no es fien que la durem a terme”, diu. Així, la seua posició és clara: “Aquesta tria que farem aquests dies, no era el moment, ni calia fer-la.”

L’agreujant als centres afectats per la gota freda

Josep Lluís Peris és el director de l’IES el Ravatxol, de Castellar-Oliveral, una de les pedanies de València afectades per la gota freda. Tot i que el seu centre es va veure mínimament afectat perquè es troba en una zona més elevada, tot el seu voltant és ple de destrucció. Peris s’expressa amb contundència: “A les famílies dels centres de la dana, el que menys els preocupa ara és la maleïda llengua. Això és un programa polític, és una cosa afegida per la conselleria. Hem tingut ben poques reunions amb les famílies perquè el tema no suscita tant d’interès. Ara, els professors sí que estem més bel·ligerants en contra, però no podem fer res més que complir la llei.”

El secretari del centre, Benjamín Martínez, que s’ha unit a la conversa telefònica, explica que per a ells és un problema afegit a l’hora de l’organització del centre i lamenta que no els deixen expressar la seua opinió. “Hem demanat a les famílies, en la mesura de les nostres possibilitats, que es vote en bloc. En bloc i en valencià. Però ‘en valencià’ no ho hem dit perquè no ens deixen dir-ho”, diu. Amb tot, explica que cal votar en massa perquè els grups no siguen indivisibles i puguen mesclar-se. “Jo no conec cap estudiant valencianoparlant que no sàpiga castellà. Conec molts castellanoparlants que no saben valencià”, conclou.

La directora d’un col·legi d’infantil i primària de l’Horta Sud greument afectat per la gota freda –i que prefereix mantenir l’anonimat– reconeix que en la seua situació és molt més complicat fer aquest procés de la consulta sobre la llengua. “És un cúmul, se’ns ha ajuntat una càrrega, perquè jo em trobe en plena actuació per a anar recuperant el centre. Ací queden moltes coses encara i cal coordinar-ho. Coordine una sèrie d’actuacions per al centre, porte la faena diària de direcció, i és clar, això és una càrrega extra. El tema de la dana ens ha desbordat. El meu principal esforç ara és que el centre recupere la normalitat que teníem abans. Tinc portes que no funcionen, tinc calderes que encara no funcionen. Estem centrats en això, a recuperar tot el que hem perdut”, diu.

Explica que les famílies hi van a demanar informació sobre la consulta, perquè estan totalment desconnectades. “El que més pesa és el lament de les famílies. Es demanen, per quins set sous? Els pares ens diuen, però ara què volen? Si nosaltres tenim el cap en si hem de traure un cotxe o no, o si ma casa està bé, o si tinc un ordinador. Encara que nosaltres, a tots aquells que no tinguen mitjans electrònics, els oferim de vindre al centre. Però, en la seua situació personal, no estan en predisposició d’analitzar aquest tema ara”, diu. Després de tot, ja s’ha fet palès que al conseller Rovira no li preocupa la veu de la comunitat educativa, que també inclou les famílies de les quals pretén abanderar la llibertat.