07.05.2021 - 10:59
|
Actualització: 07.05.2021 - 11:35
El govern suís s’haurà de manifestar públicament sobre la repressió, l’amnistia dels presos polítics i un solució política per a Catalunya. El diputat socialista Christian Dandrès ha registrat una interpel·lació parlamentària fent aquesta petició. La iniciativa té el suport de vint-i-dos diputats de diversos grups polítics, però sobretot del Partit Socialista Suís, la segona força a l’Assemblea Federal. L’executiu s’haurà de pronunciar durant la primera quinzena de juny.
La dura reprimenda de Suïssa a Espanya a l’ONU per no haver fet net amb el franquisme
En la interpel·lació, Dandrès demana al Consell Federal si té “la intenció de respectar els seus compromisos internacionals i treballar per restaurar l’estat de dret a Espanya“, d’acord amb quatre punts: posar punt final a la repressió contra els càrrecs electes i activistes “que actuen pacíficament en el marc dels drets fonamentals”; tancar els processos vius i amnistiar tots els condemnats; respectar els drets democràtics, inclosa l’autodeterminació; i facilitar la resolució del conflicte polític a Catalunya amb la intervenció de la comunitat internacional.
Suïssa, un país sensible a les reivindicacions catalanes
“Suïssa s’ha de comprometre amb les llibertats fonamentals”
En l’argumentació de la interpel·lació, el diputat detalla que arran de l’1-O “la repressió ha colpejat els càrrecs electes i activistes” catalans, però recorda que, malgrat que el Suprem espanyol hagi dictat la sentència contra el procés, encara hi ha “repressió a gran escala” amb més de 3.000 processaments actius.
“Suïssa no ha de decidir pel poble d’Espanya i els catalans, però forma part de la comunitat internacional i s’ha de comprometre amb les llibertats fonamentals, la democràcia i l’estat de dret. Una qüestió política que mobilitza milions de persones [la independència] s’ha d’abordar políticament mitjançant el diàleg i el debat, i no pas amb l’acció penal”, afegeix.
Així mateix, Dandrès detalla les actuacions abusives dels jutges espanyols contra l’independentisme, però també contra artistes com ara Pablo Hasel i Valtònyc. “Són inacceptables”, diu, i recorda que negar el tercer grau als presoners polítics implica un maltractament afegit a la seva condició.
“Amb el final del franquisme, la monarquia parlamentària va aprovar una llei d’amnistia, malgrat els milers de morts imputables al règim, un tracte que ara nega als processats i condemnats en el context de la repressió del referèndum pacífic del 2017”, acaba dient.