Diplocat: l’excel·lència d’un gran projecte

L’Espanya del segle XIX (essent optimista) ha tancat el Diplocat. El que a hores d’ara encara no han entès és que només han tancat una closca. Ara s’hauran d’enfrontar a una enorme xarxa de ciutadans catalans escampats per tot el món. I que, d’això n’he segut conscient en els darrers anys, ocupen llocs de responsabilitat en nombroses institucions de enorme prestigi a tot arreu. I ací, com a tot arreu, allò que Espanya anomena la seua diplomàcia, demostrarà una altra vegada la seua impotència. La diplomàcia ja fa molt que no consisteix en tindre un gran edifici decorat amb molts diners a cada país. Consisteix en saber escoltar, en comunicar-se, en fer-se entendre, en negociar. Només cal recordar quan van haver de retornar l’euroordre a Finlàndia perquè l’havien redactada en Castellà. És segur que la Diplomàcia Catalana reeixirà. Per capacitat i per voluntat.

El Diplocat és un símbol massa gran perquè pugui ser digerit pels monàrquics desconeixedors de la cultura catalana. Ells promouen una projecció folklòrica de les “regiones y pueblos de España” a l’estranger, i quatre comercials exposen les bondats inherents a la seva terra, anxoves, olives, taronges, formatges, flamenco, la jota… però un consorci de institucions que comparteixin idees i cultures lliures? ¿Me habla usté de lo cuálo?

És natural que els franquistes abominin del Diplocat; és un ens d’un tarannà oposat a l’autoritarisme i per força l’havien de fulminar el primer dia. Aviat el Consell de la República el ressuscitarà.

Visca la República!

El cas del Diplocat és un exemple més d’una constatació més general. El comportament de l’estat espanyol és radicalment irracional. Només que les polítiques del govern espanyol haguessin estat una mica intel·ligents: D’una banda, les economies d’Espanya i Catalunya anirien millor i ells disposarien de més diners. I de l’altra, l’independentisme seguiria sent minoritari i ells no tindrien el problema que ara tenen.

Fins ara no han parat de perdre pobles i territoris pels camins de la història però cada vegada els queda menys per perdre.

La toxicitat del PP no té ni fi ni compte. Es creuen que tancant estructures acabaran amb el concepte pel qual van ser creats, i amb la seva brillant efectivitat. Són gent pobre d’esperit, sense cultura i amb titulacions falses que en lloc de mirar d’aprendre el que els altres fan millor, els anul·len i continuen fent-ho tot malament. Sembla com si acceptessin la seva incapacitat de prosperar, preferint la destrucció que la possibilitat d’aprendre alguna cosa. El coneixement els importa una merda, tot és qüestió d’acumular més i més diners robats. Són l’escòria intel·lectual del seu país i, per desgràcia, dels que els envoltem.
De totes maneres, per a nosaltres tornar-ho a fer serà qüestió de bufar i fer ampolles. “Los catalanes hacen cosas”, diuen pobrets.

NO PODEN EMPRESONAR L’ESPAI POLÍTIC
El malson del règim espanyol sempre ha sigut les estructures d’Estat de Catalunya que han brillat per la seva eficàcia –malgrat els milions d’euros gastats per l’Estat perquè fracasessin– i pel contingut de les seves iniciatives de progrés i democràcia. Aquest contrast amb la seva burocràcia rància de formes autoritàries, els ha fet ressaltar el seu tarannà feixista que volien amagar bombolla enllà. Sobre Diplocat i el Mossos cau en força la repressió dels Tribunals de la Venjança.
Podríem agafar la frase i convertir-la en : (Diplocat) el van voler enterrar i no sabien que era llavor. I el fruit ja el veiem en el treball dels polítics exiliats internacionalitzant el procés democràtic republicà, que fa dir alguns polítics europeus que a Espanya no hi ha democràcia.
Altrament, arreu del planeta han aparegut CDRs, estructures rizomàtiques de mobilització i suport, un altre espècie de diplocat. No poden collir l’aigua amb un cistell. Catalunya política ha deixat de mirar cap al centre i mira per sobre dels Pirineus.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

A mi el que em posa molt trista és la passivitat dels alts càrrecs i en aquest cas de les altres institucions que integren el Diplocat, a més de la Generalitat. Aquesta acceptació submissa de les ordres de Madrid em fa dubtar de que siguem capaços de tirar endavant, no ja la república, si no la resistència en que ens haurem de moure durant els propers anys.
Si, els catalans d’arreu del mon fan una molt bona feina, en contrast, el paper que estan jugant els alts càrrecs de l’administració catalana, fins al dia d’avui, és vergonyós.

El Diplocat ha contribuït al pecat de mostrar a l’exterior les vergonyes de l’Estat espanyol, i això no es perdona.

Els Espanyols, tan hidalgos ells, viuen del prestigi de tenir un estat propi, que és com tenir casa pròpia, si es pot amb escut de pedra a la llinda de l’entrada. Tenir casa i nom és el que importa. el que hi hagi o passi dins de la casa no ha de saber-se, és un afer privat (intern). Els espanyols defensen a capa i espasa llur reputació (garantida per la llei del silenci) perquè defensen allò de més preuat que tenen (que és garantia de llur impunitat): el tenir casa pròpia i nom propi. Si se sabés tota la veritat del que succeeix a l’interior de la casa, una cosa i l’altra estarien en perill. En són ben conscients.

Estic amb les paraules d’Albert Miret.

Només afegiria que també cal esmentar a les unitats SA del PP, C’s.

Si el PP és la personificació de la corrupció establerta, filla del franquisme, derivada del poder oligarquic econòmic centralista (llotja del Bernabeu i afins), C’s són les forces de xoc hitlerianes SA, que amb una hipòcrita patena de netedat tenen la funció de mossegar a tort i a dret descerebradament. Mentir, difamar, insultar, etz.. des d’una teòrica visió alternativa que en realitat beu de la mateixa font, la oligarquia econòmica centralista.

Oligarquia que necessita continuar saquejant la colònia per a mantenir-se.

Vaig assistir a una presentacio de Diplocat a Princeton que confirma les vostres opinions.

Per la vostra informacio: d’enca del tancament de Diplocat i la Delegacio Catalana de Washington, el President de la Delegacio ha arrancat una proposta per crear el Consell Catala America. Ens hem reunit en una casa particular per recaptar fondos i s’han establert els primers contactes. No se si ens en sortirem, pero es una prova mes que, efectivament, quan es tanca la porta d’un organisme oficial els ciutadans catalans arreu del mon entrem per la finestra.

Demano disculpes ja que no sóc el més instruit per a exposar l’ idea que un dels darrers companys de tertúlia compartia, sobre la possibilitat de crear altres estructures similars en aquest cas als USA
La.meva inquietud en fa pensar si es podria crear via implicació exemple banca cívica o creació d’ estructura, cooperativa o fundació que estigui finançada per ciutadans privats, empreses … semblar al DiploCat extingir, per la seva relació financera amb el govern. Però si com a civil obro una delegació a Portugal … exemple i amb registre de nom DiploCat informo ,promociono i proporcionar assessorament al comerç al ciutadà etc
I d’aquest benefici que per a l’ aportació inicial per a activar la determinada seu es pugui recuperar una part del benefici aconseguit per l’ empresa que s’ha exterioritzar fora de casa etc.
Resum si Jo aportes un capital per financiar la meva terra (República) a través de DiploCat i que segons el benefici que s’ obtingui es torni la corresponen part
Espero entengueu la meva exposició, ah sóc un pensionista i no he treballat en finances
Persones i gràcies
Visca la República