30.12.2015 - 22:00
|
Actualització: 30.12.2015 - 22:42
Com cada 31 de desembre, avui toca acomiadar-se de l’any que deixem enrere i rebre’n un de nou. És clar, el canvi no arriba al mateix temps a tot el planeta, sinó que cada país fa les celebracions de Cap d’Any segons el fus horari que s’hi apliqui, sempre amb la referència del meridià 180, que recorre el Pacífic de nord a sud. Els territoris més propers a aquest meridià són els primers i els últims de celebrar l’entrada de l’any, segons a quina banda es trobin d’aquesta línia internacional establerta per a canviar de data.
I un dels casos més curiosos en relació amb aquest meridià 180 és sens dubte el de les minúscules illes Diomedes, a l’estret de Bering. Entre la Diomedes Gran i la Diomedes Petita amb prou feines si hi ha quatre quilòmetres de separació geogràfica, però políticament i sobretot temporalment hi ha un abisme: la primera pertany a Rússia i la segona, als Estats Units; i la línia internacional de canvi de data, a mig camí entre totes dues, les separa vint-i-una hora.
Així, avui quan a l’illa petita els poc més de cent setanta inuits que l’habiten celebrin l’entrada d’any, a la grossa –menys de quatre quilòmetres a ponent– el personal de l’estació meteorològica i militar que de tant en tant hi resideix encara haurà d’esperar quasi tot un dia per a començar la festa.
De fet, aquesta peculiaritat geopolítica (i un dels fronts més desconeguts del teló d’acer durant la Guerra Freda) ha fet que de vegades aquestes illes siguin anomenades Ahir i Demà.
Cal recordar que fins el 1867 el territori d’Alaska pertanyia a la Rússia tsarista: aquell any el govern dels EUA va arribar a un acord per a comprar per 7,2 milions de dòlars aquelles terres habitades tradicionalment pel poble inuit, que anomena les illes Noonarbook (la gran) i Ignalook (la petita).
