Els diners que Sánchez havia promès i no es gastarà: les seixanta lleis que no s’aprovaran

Tot s’ha alterat per l’avançament de les eleccions espanyoles. L’anunci, de sorpresa, de Pedro Sánchez l’endemà de les eleccions municipals ha deixat en paper mullat una seixantena de lleis que s’havien d’aprovar al congrés espanyol. Sánchez es va abocar completament a la campanya, amb una allau de promeses i d’anuncis d’inversions milionàries. Però ara tot s’esfumarà. L’avançament de les eleccions al 23 de juliol ha obligat a dissoldre les corts i la conseqüència més directa és que s’atura tot allò que s’hi tramitava.

Més enllà de lleis que fa temps que es negocien, com ara la de famílies, la de paritat, la del cinema o la de l’ELA, també se suspenen les comissions d’investigació. Per exemple, no podrà acabar la feina la que havia de treure l’entrellat de l’activitat de les clavegueres de l’estat durant el govern de Mariano Rajoy. Tampoc no avançaran les dues reformes dels estatuts de les corts, una de les quals era per a controlar la influència dels grups de pressió. Tot i que les eleccions són al juliol, el congrés i el senat espanyols no es constituiran fins el 17 d’agost. Mentrestant, tot restarà aparcat. Encara que el govern actual revalidés la majoria, caldria tornar a començar de zero.

Les úniques mesures que es poden aprovar tot i la dissolució de les corts són els decrets, perquè depenen del consell de ministres. També s’activarà la comissió permanent, l’organisme que s’encarrega de les tasques del congrés quan aquest es tanca. Així i tot, tenint en compte que les eleccions són tan a la vora, no és clar què aprovaran i què no. Sigui com sigui, solament poden evitar de quedar-se al calaix les mesures urgents per a fer front a la sequera, que s’havien d’aprovar demà mateix i que incloïen ajudes als pagesos; els descomptes per a joves per a viatjar amb tren aquest estiu; i la pròrroga de les mesures anticrisi per a pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna.

Les lleis que tornen a la casella de sortida

Tot s’ha alterat per l’avançament de les eleccions espanyoles. L’anunci, de sorpresa, de Pedro Sánchez l’endemà de les eleccions municipals ha deixat en paper mullat una seixantena de lleis que s’havien d’aprovar al congrés espanyol. Sánchez es va abocar completament a la campanya, amb una allau de promeses i d’anuncis d’inversions milionàries. Però ara tot s’esfumarà. L’avançament de les eleccions al 23 de juliol ha obligat a dissoldre les corts i la conseqüència més directa és que s’atura tot allò que s’hi tramitava.

Més enllà de lleis que fa temps que es negocien, com ara la de famílies, la de paritat, la del cinema o la de l’ELA, també se suspenen les comissions d’investigació. Per exemple, no podrà acabar la feina la que havia de treure l’entrellat de l’activitat de les clavegueres de l’estat durant el govern de Mariano Rajoy. Tampoc no avançaran les dues reformes dels estatuts de les corts, una de les quals era per a controlar la influència dels grups de pressió. Tot i que les eleccions són al juliol, el congrés i el senat espanyols no es constituiran fins el 17 d’agost. Mentrestant, tot restarà aparcat. Encara que el govern actual revalidés la majoria, caldria tornar a començar de zero.

Les úniques mesures que es poden aprovar tot i la dissolució de les corts són els decrets, perquè depenen del consell de ministres. També s’activarà la comissió permanent, l’organisme que s’encarrega de les tasques del congrés quan aquest es tanca. Així i tot, tenint en compte que les eleccions són tan a la vora, no és clar què aprovaran i què no. Sigui com sigui, solament poden evitar de quedar-se al calaix les mesures urgents per a fer front a la sequera, que s’havien d’aprovar demà mateix i que incloïen ajudes als pagesos; els descomptes per a joves per a viatjar amb tren aquest estiu; i la pròrroga de les mesures anticrisi per a pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna.

Les lleis que tornen a la casella de sortida

Llei de famílies. La llei de famílies va ser aprovada pel consell de ministres el 28 de març i ara havia començat a tramitar-se al congrés espanyol. La norma incloïa permisos remunerats per a tenir cura dels fills, però també per a encarregar-se dels altres familiars. Alhora, reconeixia nous models de famílies i atorgava a les monoparentals els mateixos drets que a les nombroses. També s’ampliava el nombre de beneficiaris del xec de cent euros; si fins ara era només per a mares treballadores amb fills de menys de tres anys, amb la nova norma també se’n podrien beneficiar les mares sense feina.

Llei de paritat. La llei de paritat es va aprovar la setmana passada al consell de ministres i obligava el govern, els consells d’administració de les grans empreses, les juntes de govern dels col·legis professionals, les candidatures electorals i els jurats de reconeixement públic com el Tribunal Constitucional a incloure-hi almenys un 40% de dones.

L’oblit oncològic. Una altra de les lleis que restarà al calaix és un dels grans anuncis de Sánchez: l’oblit oncològic. Amb la llei de serveis d’atenció al client, el president del govern espanyol es va comprometre que els pacients que haguessin superat un càncer no tinguessin cap perjudici quan volguessin signar un contracte amb un banc o amb una asseguradora.

Llei de salut mental. La llei de salut mental incloïa una proporció mínima en aquest àmbit d’una cinquantena de professionals per cada 100.000 habitants.

Llei sobre l’ELA. La llei de l’ELA preveia ajudes per als pacients diagnosticats amb aquesta malaltia per garantir-los el dret d’una vida digna. Després de més d’una quarantena de pròrrogues s’haurà d’engegar el procés legislatiu de bon començament.

Llei del malbaratament alimentari. Amb la llei del malbaratament alimentari es volia posar remei al fet que cada any es llencin 1.300 milions de quilos d’aliments. Aquesta norma ja havia estat aprovada al congrés i ara solament faltava que la ratifiqués el senat.

Llei de mobilitat sostenible. La llei de mobilitat sostenible havia d’entrar en vigor el darrer trimestre de l’any i obligava a posar peatges al centre de les ciutats per reduir les emissions contaminants. També requeria a les empreses de tenir plans de mobilitat sostenible per als desplaçaments dels seus treballadors.

Llei del cinema i de la cultura audiovisual. Aquesta norma es tramitava, però encara havia de passar pel senat. L’objectiu de la llei del cinema i de la cultura audiovisual era impulsar les indústries d’aquest sector. En relació amb això, Sánchez també havia dit que aprovaria que el dimarts les entrades de cinema només costessin dos euros als més grans de seixanta-cinc anys. La mesura exigia una inversió de 10 milions d’euros.

El nou règim fiscal de les Illes. El règim fiscal especial de les Illes Balears (REB) també s’haurà d’esperar. La mesura representava una injecció de prop de 350 milions d’euros. Segons el pla, 208 milions havien de ser incentius fiscals directes per a 47.000 empreses i 71.000 autònoms. Aquesta part del REB estava paralitzada d’ençà del 2019. A partir de l’any vinent, el pressupost havia d’incloure una deducció de l’impost de societats del 90% de la base imposable de l’impost de societats i de l’impost de la renda dels no residents sempre que es reinvertís en activitat productiva i creació d’ocupació. També s’hi incloïa una bonificació fins al 20% per a la venda de tota mena de productes produïts a les Illes, siguin industrials o agrícoles.

Els decrets, penjant d’un fil

• Decret de mesures urgents contra la sequera. Després d’haver estat aprovat pel consell de ministres al març, demà el congrés havia de convalidar el decret de mesures urgents contra la sequera. Però ara resta en mans de la comissió permanent. La norma incloïa ajudes directes als pagesos més afectats per la greu situació de sequera. 
• Les mesures per a fer front a la crisi. Primer per la covid i després per la guerra d’Ucraïna, el govern espanyol va aprovar un seguit de mesures d’urgència que van de la rebaixa de l’IVA dels aliments bàsics fins als descomptes per al transport públic. Ara, si el govern espanyol les vol prorrogar, la comissió permanent hi ha de donar el vist-i-plau abans del 23 de juliol. Altrament, caducaran el 30 de juny.

Les comissions d’investigació

Tampoc no podran acabar la feina les comissions d’investigació. Una és la que havia d’investigar les clavegueres de l’estat durant el govern de Mariano Rajoy. La intenció inicial era d’investigar l’entramat policíac que hi havia darrere l’operació Catalunya i la intromissió en la sobirania d’Andorra per part dels polítics espanyols, però el PSOE va presentar una esmena i va aconseguir que la comissió obrís el focus i investigués, genèricament, les actuacions irregulars del Ministeri d’Interior durant aquell període. De fet, el PSOE pretenia posar més atenció en el cas Kitchen que no en l’operació Catalunya.

La comissió havia citat una vintena de responsables polítics i policíacs vinculats amb els abusos de l’estat. Entre els compareixents hi havia l’ex-ministra de Defensa i ex-secretària general del PP, Dolores de Cospedal; l’ex-ministra d’Interior Jorge Fernández Díaz i el seu secretari d’estat, Francisco Martínez; i l’ex-director general de la policia espanyola i senador del PP, Ignacio Cosidó. Qui se n’havia deslliurat és un dels responsables més directes: l’ex-president Mariano Rajoy. El 28 de març el congrés espanyol va constituir la comissió, però ara s’aturarà. Aquesta era la quarta vegada d’ençà del 2017 que el congrés espanyol mirava d’investigar les trames que afecten el PP.

Tampoc no s’aprovarà cap d’aquestes lleis:

• La llei del dret de defensa;
• La llei de mesures urgents per a l’ampliació de drets dels pensionistes;
• La llei de la funció pública, que havia d’avaluar la feina dels funcionaris;
• La llei de bombers forestals;
• La llei que crea l’Agència Estatal de Salut Pública;
• La llei que crea l’Oficina Espanyola de Drets d’Autor i Connexos;
• La creació de l’Autoritat Independent de Defensa del Client Financer;
• La llei que millorava les condicions de treball i de seguretat social per a les treballadores de la llar, a qui, per exemple, establia el dret de rebre subsidi de desocupació;
  
• La primera llei de serveis socials, per a establir uns serveis i prestacions mínims per tot l’estat espanyol;
• La llei de tràfic, que vol combatre totes les formes d’explotació;
• La llei per a canviar el procediment que es fa servir per a determinar l’edat dels menors immigrants;
• La llei per a prohibir el proxenetisme, impulsada pel PSOE després de la polèmica per la llei de llibertat sexual;
• La llei d’eficiència digital;
• La reforma del codi penal per a protegir més la llibertat d’expressió;
• La llei de secrets oficials;
• El nou estatut del becari;
• La reforma de l’estatut de l’artista, que inclou mesures urgents per a incentivar la contractació laboral i millorar la protecció social dels artistes;
• La reforma de l’estatut bàsic del treballador públic;
• La llei de mecenatge;
• El pla de justícia 2030;
• L’anomenada llei de seguretat “nacional”;
• La llei de ports;
• La llei de protecció de treballadors agraris;
• La llei de lluita contra el frau;
• La llei d’equitat del sistema de salut espanyol;
• La llei dels nadons robats durant la dictadura franquista;
• La llei sobre ensenyaments artístics superiors;