03.06.2022 - 21:40
Les dades no permeten cap dubte: l’informe del Ministeri d’Hisenda espanyol sobre la distribució territorial de la inversió del sector públic del 2021 certifica que Madrid va ser la comunitat més afavorida pel govern de l’estat aquell any, perquè va rebre dels fons públics 2.086 milions d’euros, és a dir, 972 milions d’euros més dels previstos en els comptes del 2021. La voracitat inversora de Madrid contrasta amb les quantitats destinades als altres territoris: Catalunya, benvolgut Vicent, tanca la taula quant a pressupost executat i Galícia rep inversió real de 533 milions d’euros, 260 menys que els compromesos en el pressupost.
La decisió d’afavorir Madrid en els comptes de l’estat no respon a criteris conjunturals. A més de ser la tendència d’aquests últims anys, els criteris de despesa responen a un disseny lligat al model d’organització territorial, que malda per reforçar la capital de l’estat com a centre del poder polític i econòmic.
És un projecte compartit per l’aparell de l’estat, per les seves terminals polítiques i pel poder econòmic, afavorit per una distribució que beneficia els conglomerats empresarials radicats a Madrid. Ho certifica l’informe “Madrid, capitalitat, economia del coneixement i competència fiscal”, de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, a què ja ens hem referit en aquestes pàgines.
La lògica de la inversió estatal i, en definitiva, del seu model d’articulació territorial respon a un esquema que ve de segles enrere, que s’aguditza al XVIII amb l’arribada dels monarques de la Casa de Borbó al tron d’Espanya i que acceleren els liberals en les dècades centrals i finals del segle XIX. La situació de Madrid no s’explica sense els beneficis de la capitalitat, que la converteix en nucli de comunicacions terrestres, aèries i ferroviàries, possibilita la concentració de les institucions públiques en el seu territori i augmenta la capacitat de sostreure capital de tot l’espai peninsular.
